Imperialisme, Revolució Industrial i Moviment Obrer al Segle XIX

Causes de la Primera Guerra Mundial i Imperialisme

1. Conflictes que van dur a la I Guerra Mundial

Els diferents conflictes que van dur a la Primera Guerra Mundial van ser:

• L’exaltació nacionalista entre diferents estats (França i Alemanya, França i Gran Bretanya...).
• La rivalitat entre les potències colonials, que havia crescut a la darreria del segle XIX. Aquesta rivalitat va provocar una cursa d’armaments i l’establiment d’aliances militars.
• El conflicte del Marroc a la primeria del segle XX.
• El conflicte dels Balcans.

El conflicte dels Balcans

Va ser un conflicte complex on van intervenir elements com ara la descomposició de l’Imperi Turc, el sorgiment de petites nacionalitats i els interessos dels imperis europeus.

2. Fenòmens derivats de la colonització

Les conseqüències derivades de la colonització es van concretar en:

• L’aculturació: els canvis en les formes de vida i d’autoritat dels pobles colonitzats.
• La segregació entre colonitzadors i colonitzats.

3. Conceptes clau de l'Imperialisme

Conferència de Berlín (1884-1885)

Fou convocada per França i Alemanya i organitzada pel canceller alemany, Otto von Bismarck, amb la finalitat de resoldre els problemes que plantejava l'expansió colonial a Àfrica i acordar-ne la repartició.

La Joia de la Corona

L'Índia era anomenada la Joia de la Corona de Gran Bretanya perquè va representar una font de riquesa i una peça clau del domini polític i estratègic. Això va permetre a Gran Bretanya consolidar el seu sistema capitalista i convertir-la en una gran potència imperial.

4. Motius principals del colonialisme europeu

Els motius principals del colonialisme europeu eren:

• Àmbit econòmic: Calia trobar nous mercats per vendre-hi els excedents i adquirir matèries primeres al millor preu possible.
• Àmbit ideològic: Era molt comuna la creença en la superioritat d'algunes potències i el dret d'aquestes a imposar-se sobre altres pobles.
• Àmbit demogràfic: Europa necessitava territoris nous per situar-hi el seu gran excedent de població.
• Àmbit polític: Les potències europees aspiraven a augmentar el seu prestigi amb nous territoris.

5. Tipus de colònies i caràcter de l’ocupació

Trobem tres tipus de colònies segons el caràcter de l'ocupació política i econòmica:

1. Colònia d’explotació: El control polític i econòmic és exercit directament pels colonitzadors.
2. Colònia de poblament: Els colonitzadors estableixen un govern propi i controlen tant la política com l'economia, sovint amb una gran autonomia respecte a la metròpoli.
3. Protectorats: El govern del poble colonitzat manté la part política (interna), mentre que els colonitzadors controlen la part econòmica i la política exterior.

Revolució Industrial i Conceptes Econòmics

6. Augment demogràfic a mitjan segle XVIII

Causes

L’augment demogràfic es va deure a:

• L’augment de la producció agrària.
• Els progressos en higiene i medicina, que van significar una disminució de la mortalitat i un lleuger increment de la natalitat.

Conseqüències

La millora de la producció agrícola va donar resposta a l’augment de la demanda d’aliments.

7. L'economia de mercat i la revolució dels transports

Què és l’economia de mercat?

És un sistema econòmic que busca el màxim benefici a través del joc equilibrat de l’oferta i la demanda.

Desenvolupament durant la revolució dels transports

Es va desenvolupar perquè les innovacions en el transport (com l’ús de la màquina de vapor en el ferrocarril i els vaixells) van augmentar significativament tant el comerç interior com l'exterior.

8. Evolució del transport al segle XIX

• Ferrocarril: L'aplicació de la màquina de vapor va permetre augmentar la velocitat i la capacitat de càrrega.
• Transport marítim: La màquina de vapor va significar l’augment de la seguretat dels viatges, l’increment de la velocitat i la possibilitat d'augmentar la càrrega.

9. Què és el proteccionisme?

El proteccionisme és la teoria econòmica que busca protegir la producció nacional de la competència estrangera mitjançant l'establiment de barreres com els aranzels o els impostos especials.

10. Significat de termes econòmics

• Llei de l’oferta i la demanda: És el principi bàsic de l’economia de mercat i reflecteix la relació entre la demanda d’un producte i l’oferta que se'n fa.
• Salari: Són els diners que rep una persona que treballa per part de l’entitat on presta serveis.
• Societat anònima: És un tipus de societat mercantil en la qual la responsabilitat dels socis es limita al capital que han aportat.
• Stock: Són els productes que estan emmagatzemats esperant a ser venuts.

11. Principis del liberalisme econòmic

Els principis fonamentals del liberalisme econòmic són:

• El motor de l’economia és la recerca del màxim benefici, i el mercat s’equilibra en funció de la relació entre l’oferta i la demanda.
• L’Estat no ha d’intervenir en l’economia.

12. Canvis de la Segona Fase de la Industrialització

Els canvis principals van ser:

1. Canvi energètic: Noves fonts d’energia (petroli, electricitat) van desbancar el carbó.
2. Organització industrial: Es va desenvolupar la fabricació en sèrie (taylorisme).
3. Concentració industrial: El principal objectiu era restringir la competència (càrtels, trusts, holdings).

Moviment Obrer i Ideologies del Segle XIX

13. Definició de conceptes socials

• Luddisme: Moviment social caracteritzat per l'oposició a la introducció de maquinària moderna en el procés productiu, sovint mitjançant la destrucció de les màquines.
• Societat de socors mutus: Associació on els membres dipositen una part dels seus ingressos per assegurar prestacions als membres que ho necessitin (malaltia, atur).
• Sindicats: Associació de treballadors que té per objecte l'estudi, la millora i la defensa dels seus propis interessos laborals.
• Burgesia hegemònica: El grup social que controlava els mitjans de producció i tenia la propietat de les fàbriques i de tota la maquinària, esdevenint la classe dominant.

14. Aspiracions del Marxisme

El marxisme aspirava a una revolució obrera per destruir el capitalisme i establir una societat sense classes.

15. Divisió de l’Anarquisme

L’anarquisme es va dividir en dues línies principals:

• Una desfavorable a l’acció violenta i centrada en l'educació i la propaganda.
• Una altra impulsora de l’anarcosindicalisme i, en alguns casos, de l'acció directa o violenta.