Imperialisme i Segona Revolució Industrial: Causes i Expansió Global

La Segona Revolució Industrial i l'Organització del Capital

Innovació Tecnològica i Nous Sectors Productius

Al segle XIX es va produir una gran innovació tecnològica. El progrés tecnològic va passar a ser el resultat de la cooperació d'un nombre elevat d'especialistes agrupats en laboratoris d'investigació. D'aquí van sorgir nous productes: vidre, cautxú, tints químics, adobs i alumini.

Això va promoure el sorgiment d'altres sectors productius clau:

• Indústria Siderúrgica: Gran expansió de l'acer i l'alumini.
• Indústria Metal·lúrgica: Ampliava la nova indústria de l'automòbil i dels aparells elèctrics.
• Indústria Elèctrica: Gran nombre d'aplicacions, especialment en l'enllumenat.
• Sector Químic: Gran impuls amb la creació de productes nous i el desenvolupament farmacèutic.

Nova Organització del Capital i del Treball

La major part de la producció es feia en empreses familiars, però l'acceleració del creixement i la implantació dels invents recents van provocar el desenvolupament de nous models empresarials i sistemes de producció.

Concentració Empresarial

Només les grans empreses eren capaces de fer front a la guerra de preus, la competència i la renovació. Aquests gegants empresarials van acabar controlant el mercat i imposant els preus.

Formes que va adquirir la concentració empresarial:

• Concentració Horitzontal: Empreses que treballen en un mateix sector.
• Concentració Vertical: Agrupament de societats que exerceixen activitats complementàries (financeres, productives, etc.).

Dins d'aquesta concentració, trobem les següents figures:

1. Càrtel: Acord entre empreses per restringir la competència.
2. Holding: Societat financera que posseeix capital per controlar les activitats d'altres empreses.
3. Trust: Fusió de diverses empreses en una de nova.

Les Causes de l'Imperialisme Contemporani

Raons Demogràfiques

Un dels factors seria la superpoblació a Europa, cosa que va implicar una forta immigració.

Raons Econòmiques

La necessitat de la indústria europea d'aconseguir matèries primeres a baix preu i obrir nous mercats. A més, Europa estava en un cicle de depressió econòmica.

Raons Ideològiques i Polítiques

Dins les raons ideològiques hi havia la idea dels europeus que els africans eren inferiors, i el deure que es té d'educar-los (missió civilitzadora). Les raons polítiques incloïen la rivalitat entre França i Alemanya, i el desig d'obtenir més pes polític global, sense oblidar la importància d'alguns punts estratègics.

El Repartiment del Món

Del Colonialisme a l'Imperialisme

Els vells imperis o colònies (principalment a Amèrica) eren d'assentament. Els immigrants creaven societats semblants a les del seu país d'origen i es governaven ells mateixos. Els nous imperis (a Àfrica, Àsia i el Pacífic) eren d'ocupació. Els ocupants només pretenien exercir el control polític sense tenir en compte la majoria de la població. Com a conseqüència, les antigues colònies no tenien grans conflictes amb els colonitzadors; en canvi, el nou imperialisme és de caràcter bèl·lic.

El Desmembrament de l'Àfrica

Fins al segle XIX, Àfrica era un continent desconegut pels europeus. Només alguns territoris estaven ocupats. Inicialment, Àfrica només hauria tingut interès per als científics o els missioners. Els seus estudis geogràfics van fer que es coneguessin les possibles riqueses del continent, cosa que va despertar l'interès dels estats.

La societat científica que va mostrar més interès per Àfrica va ser la British African Association, fundada a Londres el 1788. Tenia tres funcions principals:

1. Explorar.
2. Obrir nous mercats.
3. Combatre l'esclavitud.

Projectes Colonials a l'Àfrica

• El Projecte Britànic: Volia unir el Nord d'Àfrica amb el Sud mitjançant el ferrocarril (El Caire al Cap).
• El Projecte Francès: Era unir territori d'Est a Oest.
• Bèlgica volia explotar la zona del Congo.
• Alemanya volia la zona central.

El 1870 van començar les expedicions per colonitzar Àfrica.

La Conferència de Berlín (1885)

Va tenir lloc la Conferència de Berlín, que pretenia fixar condicions a l'expansió colonial, però en realitat va repartir Àfrica com si fos un pastís. Acords principals:

1. La manera d'ocupació del territori africà: L'ocupació efectiva donava dret a la possessió; només s'havia de notificar.
2. Garantir el lliure comerç i la lliure circulació pels rius Níger i Congo, així com la prohibició del comerç d'esclaus.
3. Reconèixer el territori del Congo com a propietat de l'Associació Africana del rei Leopold de Bèlgica.

L'Imperialisme dels EUA

Al segle XIX, els EUA era un país agrari. La industrialització al nord-est va reduir la demanda de productes estrangers. La construcció de ferrocarrils va constituir un element decisiu. La seva gran riquesa minera, l'abundància de terra i la gran dimensió del seu mercat interior van afavorir l'augment de la productivitat.

L'espectacular creixement econòmic dels EUA va fonamentar una política molt agressiva d'expansió interior cap a l'oest i el sud.

Causes Econòmiques de l'Expansionisme

L'expansionisme va ser conseqüència de l'intens proteccionisme a Europa a partir de la crisi de finals del segle XIX.

Bases Ideològiques

Els EUA van tenir unes bases ideològiques molt importants, com la teoria de la supervivència de les espècies de Charles Darwin. La idea central era que els EUA havien de competir aferrissadament amb altres nacions per sobreviure.

L'opinió majoritària defensava que el país havia d'intervenir en qualsevol indret del món per defensar els seus interessos (Doctrina Monroe). Els EUA van considerar que el Carib era la seva expansió natural. També nombroses illes del Pacífic van ocupar un lloc destacat en la política; l'objectiu era establir bases navals que protegissin la ruta cap als mercats d'Àsia.

El seu imperialisme, a diferència de l'europeu o del japonès, no es va caracteritzar per conquerir territoris, sinó per la no-imposició directa de l'administració política per part de la metròpoli. Això es coneix com a neocolonialisme.

L'Expansionisme Japonès

L'Era Meiji (1867-1912) va suposar l'abolició del feudalisme al Japó i l'inici de la modernització econòmica del país. El creixement econòmic va ser impulsat per l'Estat amb l'objectiu d'assegurar-se el manteniment de la independència. La grandària de l'exèrcit es va multiplicar per tres en deu anys.

Van orientar la seva expansió cap a la ribera asiàtica del Pacífic amb la finalitat de proveir-se d'aliments per a la seva creixent població i de primeres matèries per a la seva indústria tèxtil, però també per defensar-se del poder de Xina i Rússia.

Corea i Manxúria es van convertir en els principals objectius de l'expansionisme japonès.

• El 1876, el Japó va intervenir a la península de Corea.
• Finalment, la victòria del Japó es va traduir en el seu control de Formosa, Port Arthur i la península de Liaotung i Manxúria.
• L'expansió del Japó es va enfrontar amb els interessos dels russos i li va declarar la guerra, derrotant el seu exèrcit.

D'aquesta manera, el Japó es va consolidar com a potència imperialista.

L'Imperialisme a Àsia

Àsia va ser ocupada per Europa, els Estats Units, el Japó i Rússia.

• Anglaterra es va annexionar Birmània, Afganistan i Malàisia.
• No van poder colonitzar la Xina, només obrir el comerç gràcies a les Guerres de l'Opi.
• França va colonitzar Indoxina.