Imperialisme, Potències Europees i Conflictes Bèl·lics
Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 9,61 KB
La Segona Revolució Industrial
El creixement demogràfic i les migracions
El millorament de la dieta i els avenços mèdics i sanitaris van afavorir un creixement de la població europea.
Pasteur va frenar les epidèmies. El descens de la mortalitat va permetre l'augment de l'esperança de vida. La natalitat es mantenia elevada.
L'augment demogràfic va provocar un desequilibri en la distribució de la riquesa i va anar seguit de desplaçaments de població. Molts europeus van emigrar cap als nous països americans.
La migració a ultramar la formaven britànics i irlandesos que anaven als EUA, Canadà, Austràlia. Els italians emigraven a les dues Amèriques i els espanyols a l'Amèrica Llatina.
Les noves fonts d'energia
Dues fonts d'energia van destronar el carbó: el petroli i l'electricitat.
L'electricitat va canviar la ubicació de les empreses i l'organització interna, va comportar el descens del preu de l'energia i un augment de la productivitat. L'electricitat va tenir aplicacions en: les comunicacions, el transport, la il·luminació i l'oci.
El petroli es va utilitzar per a la il·luminació, però el procés de destil·lació va ampliar-ne l'ús. Es va utilitzar especialment en els mitjans de transport.
Els nous mitjans de transport
La revolució dels transports va afavorir el creixement econòmic. L'electricitat va permetre millorar els tramvies i els ferrocarrils metropolitans. També es van desenvolupar millors tècniques de construcció de vaixells i l'obertura de nous canals.
La invenció del pedal i el pneumàtic van evolucionar cap a la bicicleta i l'automòbil.
Al segle XX va començar l'aviació, que va esdevenir un fenomen industrial i militar.
Les Causes de l'Imperialisme
L'Europa dominant
El procés de la industrialització i el desenvolupament tecnològic d'Europa va significar la fragmentació del món en països industrialitzats i no industrialitzats. Els primers es van imposar als segons.
A l'Europa industrialitzada es va desenvolupar una crisi econòmica. Després es va iniciar una crisi de sobreproducció. Les reserves es van acumular, els preus van baixar, van disminuir els beneficis, va augmentar la competència i moltes indústries van tancar.
Les causes econòmiques
Els europeus van cercar nous espais econòmics establint mercats per exportar, aconseguir matèries primeres i energètiques, i també mà d'obra amb salaris baixos.
Els capitalistes van buscar llocs on les seves intervencions fossin rendibles, i on hi havia matèries primeres abundants, mà d'obra barata i una competència escassa perquè establien el monopoli.
D'altra banda, la majoria del comerç exterior va continuar tenint lloc entre els països industrialitzats. No s'atorga una preeminència especial a les causes econòmiques de l'expansió imperialista.
Els factors polítics i demogràfics
L'expansió de les potències industrials va estar provocada pel desig d'augmentar el seu poder polític. Per això, van controlar les rutes, van obstaculitzar els seus competidors i van augmentar la influència internacional. Consideraven les colònies com un factor estratègic per incrementar el poder militar.
El gran creixement natural, l'anomenada "explosió blanca", va generar un flux migratori important cap a Amèrica.
Les causes ideològiques
L'interès científic per explorar zones del món va impulsar l'organització d'expedicions geogràfiques i antropològiques, que van ser utilitzades pels colonitzadors amb finalitats militars o econòmiques.
Les causes de l'imperialisme tenien arrels en conceptes racistes que defensaven la superioritat de la raça blanca. L'exaltació nacionalista afirmava la superioritat i proclamava la necessitat d'imposar la cultura, la religió i la civilització europea al món.
El Repartiment del Món
Del colonialisme a l'imperialisme
L'imperialisme és la culminació del colonialisme.
A les colònies, els emigrants havien creat societats semblants a les europees, territoris d'ocupació, on una petita minoria d'europeus exercia el control polític i econòmic.
L'imperialisme va presentar un caràcter bel·licós, amb guerres, perquè l'expansió colonial havia esdevingut un objectiu de l'economia i la política.
El desmembrament d'Àfrica
Va ser a l'Àfrica on es va dur a terme la major ocupació colonial.
El projecte britànic era connectar el nord amb el sud.
El projecte francès era connectar l'est amb l'oest.
El projecte alemany era establir-se al centre d'Àfrica.
L'ocupació d'Àsia
La colonització britànica es va centrar a la zona de l'Índia.
L'expansió francesa es va produir al centre de la Indoxina.
La Gran Bretanya va ocupar Singapur.
La Xina no va ser ocupada per cap potència.
Les Grans Potències Europees
Les potències democràtiques
Gran Bretanya: era una monarquia liberal, en l'època victoriana. Va ser el país més poderós, el més desenvolupat, el més pròsper i el més influent.
França: la Tercera República Francesa tenia dues cambres legislatives i un president electe amb pocs poders. Es va produir una democratització política.
El Segon Reich Alemany
Es va forjar amb Bismarck i Guillem I.
L'estructura territorial era federal, però es basava en un fort component autoritari i no era democràtic.
Guillem II va ordenar el desenvolupament de la marina i la creació d'una gran flota de guerra.
Els vells imperis
Rússia: era un imperi autocràtic. La seva societat presentava un gran retard.
Àustria-Hongria: era un imperi dual, dominat per la minoria alemanya.
Turquia: l'Imperi Otomà era un règim autocràtic en decadència. Grècia va aconseguir independitzar-se, i després ho van fer Sèrbia, Romania, Bulgària i Montenegro.
Les Causes de la Primera Guerra Mundial
La formació de les aliances internacionals
Bismarck va promoure les aliances internacionals que volien aconseguir el predomini alemany, crear un bloc de potències amb centre a l'Imperi Alemany, contenir els enemics d'Alemanya i aïllar França.
Bismarck va negociar primer la Lliga dels Tres Emperadors entre els tres grans imperis conservadors. Alemanya i Àustria van signar la Doble Aliança i després la Triple Aliança amb Hongria i Itàlia.
L'Imperi Rus, al marge de les aliances alemanyes, es va aliar amb França perquè volia plantar cara a la Triple Aliança.
Gran Bretanya i França van signar l'Entesa Cordial.
Triple Aliança: Alemanya, Àustria-Hongria, Itàlia.
Triple Entesa: Gran Bretanya, França, Rússia.
Els enfrontaments colonials
La Conferència de Berlín havia intentat establir mesures d'acord i d'arbitratge entre els imperis, però van sorgir nous països i van esclatar els conflictes. Les hostilitats entre imperialismes rivals es van centrar al nord d'Àfrica.
Primera crisi marroquina: El govern alemany va oferir suport al soldà del Marroc per resistir als francesos. Per resoldre-ho, la Conferència d'Algesires va establir el protectorat francoespanyol al Marroc.
Segona crisi marroquina: Gran Bretanya va donar suport a França. La pressió alemanya va aconseguir finalment ampliar la seva colònia del Camerun a canvi de sortir del Marroc.
Les crisis balcàniques
Primera Guerra Balcànica: l'Imperi Rus va donar suport a la Lliga Balcànica (Sèrbia, Bulgària, Grècia, Montenegro) per atacar Turquia i obligar-la a abandonar els darrers territoris europeus i reconèixer la independència d'Albània.
Segona Guerra Balcànica: va enfrontar els serbis amb els búlgars. La Pau de Bucarest va establir que Bulgària era la perdedora, havent de cedir territoris, i Sèrbia la guanyadora, amb compensacions territorials.
La rivalitat entre les grans potències
La rivalitat francoalemanya va augmentar amb la crisi marroquina i va sorgir un fort nacionalisme a França.
La competència naval entre Gran Bretanya i Alemanya va créixer i, gràcies a això, es va reforçar l'aliança francobritànica.
El Desenvolupament del Conflicte: Batalles Clau
La Batalla de Verdun
- Va ser la batalla més llarga, des del 21 de febrer de 1916 fins al 15 de desembre de 1916.
- Iniciada pels alemanys amb l'objectiu d'acabar amb la guerra de desgast.
- Verdun va ser el primer lloc on es va utilitzar el llançaflames com a nova arma.
- Caps d'aquesta batalla:
- Mariscal Petain
- Von Falkenhayn
La Batalla del Marne
- Va durar del 6 al 9 de setembre de 1914.
- Va causar uns 500.000 morts.
- Caps de la batalla:
- Mariscal Joffre
- Helmut Von Molke
La Batalla del Somme
Va ser la segona més llarga, de l'1 de juliol al 18 de novembre de 1916. La van iniciar els aliats per alleugerir el front de Verdun. El primer dia van morir 58.000 anglesos, perquè portaven una motxilla de 40 kg. Aproximadament van morir uns 650.000 homes i els aliats van guanyar uns 12 km de terreny.