Imperialisme i industrialització (s. XIX): causes i efectes

Taylorisme i fordisme

Perfeccionament del mercat comercial → comerç nacional i internacional. Fa referència a com s'organitza la mà d'obra, més formada i productiva. Taylor proposa un nou tipus d'organització:

• 1. El treballador ha de produir més (producció massiva); això permetrà baixar els preus.
• 2. Reducció de costos: l'empresa pot produir més sense pujar els costos.

Taylorisme: dividir la mà d'obra per especialitzar-la; el treballador ha d'estar especialitzat en una part del procés productiu. Això redueix el temps, el treballador estarà menys cansat i podrà fer més producte.

Henry Ford

• 1. Aplicació pràctica en la indústria de l'automòbil: producció de vehicles de la mateixa marca (Ford).
• 2. Augment de salaris i accés al crèdit, acompanyats de publicitat.

Fordisme: sistema basat en la producció en cadena o en sèrie. En poc temps es redueix el temps de fabricació i puja la demanda quan s'acompanya amb publicitat per fer el producte competitiu.

Tipus de colònies i objectius

Colònies d'explotació: explotar econòmicament el territori per obtenir matèries primeres.

• 1. Colònia: no té govern propi i depèn de la metròpoli; hi havia un governador, un grup de funcionaris reduït i un exèrcit propi.
• 2. Protectorat: conservava un govern indígena, però gran part de les funcions les exercia la metròpoli.
• Colònies de poblament: rebien un fort contingent de població metropolitana.
• Domini: tenia una organització política pròpia, però sotmesa a la sobirania britànica.
• Concessió: zona cedida a la metròpoli durant un temps determinat.
• Estretgèrge/estratègic: petit territori situat en un lloc decisiu per assegurar el control marítim, afavorir el comerç i la defensa.
• Mandat: territori colonial que havia estat dels països vençuts en la 1a Guerra Mundial i administrat per la Societat de Nacions.
• Territori metropolità: colònies que estaven representades per institucions de la metròpoli.

Estats Units: expansió i conflictes interns

Estats Units: país independent a partir de la 2a Guerra d'Independència; això afecta les 13 colònies que formaran els 13 estats. Nou segle: expansió territorial cap a l'oest, arribant a la costa del Mississipí.

1803: compra de la Louisiana a França.

1820: compra de la Florida.

Els estats del Nord comencen a viure la segona revolució industrial: es construeixen les primeres línies del ferrocarril i es disposa de mà d'obra barata. A partir de 1820 comencen a rebre immigrants europeus. Entre 1820 i 1850 hi ha una onada immigratòria irlandesa a causa de la crisi de la patata. S'inicia la colonització de territoris a partir del Mississipí.

Doble debat: polític i econòmic sobre on recau el poder i sobre el model econòmic. Els estats van renunciar a part de la seva sobirania i la van cedir.

• Federació: govern federal amb poders clars i delimitats, cedits pels estats.
• Confederació: reunió d'estats voluntària (un estat s'hi pot separar).

Guerra Civil Americana: conflicte sobre qui ha de decidir i quin model econòmic adoptar. Hi ha una dualitat del model econòmic:

• Nord: adopta la revolució industrial.
• Sud: basa la seva riquesa en el cotó i el tabac, amb agricultura de plantació.

Problema: necessitat de terra: el Nord necessita terra per construir ferrocarrils; el Sud per les plantacions. Segle XIX: comença la colonització de l'oest.

1837: Guerra de Texas → debat sobre si Texas és sud-americana o nord-americana; esclavista o no? Comença la segona revolució amb la construcció de línies ferroviàries industrials, el desenvolupament de la metal·lúrgia i la indústria tèxtil. Necessitats de matèries primeres per a l'expansió del país i generació d'un excés de capitals.

1898: Guerra Hispano-americana (Cuba, Puerto Rico, Filipines).

Canal de Panamà (1903): es crea Panamà, que esdevindrà un territori amb influència nord-americana.

Rivalitat entre potències

La rivalitat entre potències va provocar una cursa per conquerir territori.

Àfrica: repartiment i conferència de Berlín

Àfrica: territori poc urbanitzat però àmpliament colonitzat. Rivalitat entre els projectes britànic i francès; més endavant s'hi afegiren altres estats.

1885: convocat la conferència internacional a Berlín per repartir-se Àfrica.

Àsia: colonització i hegemonia britànica

Àsia: la colonització britànica es va centrar en l'Índia.

1876: la reina Victòria va ser proclamada emperadriu de l'Índia (anomenada la Joia de la Corona).

Xina: obertura forçada i guerres de l'opi

Xina: era un país tancat. Aquesta dècada comença a arribar-hi americans, francesos i britànics que volien entrar en el seu comerç. Els britànics volien la seda xinesa i idearen un pla: contraban de l'opi (obtingut a l'Índia).

1839-1842: 1a Guerra de l'Opi

1. Els britànics feien contraban per entrar en el comerç amb la Xina; ho aconsegueixen i obtenen Hong Kong i accés al comerç xinès.
2. La ciutat de Guangdong esdevé un port comercial britànic.

Inici dels tractats desiguals: acords diplomàtics imposats a la Xina amb condicions desfavorables. Gran Bretanya, amb altres aliats com França, obté més ports i privilegis comercials.

1856-1860: 2a Guerra de l'Opi

Gran Bretanya i França contra la Xina. Els britànics obtenen més ports i volen que aquests siguin extraterritorials. S'inicien molts tractats desiguals. La Xina no serà repartida territorialment com Àfrica; en lloc d'això, es signen tractats que afebleixen la seva sobirania.

Japó: tancament, obertura i modernització

Japó: mercat tancat; sistema feudal repartit entre diferents senyors (shogun). Característiques:

1. Els camperols treballaven la terra dels senyors.
2. Exèrcit propi.
3. Els camperols no tenien drets.
4. Hi havia un emperador amb funció simbòlica.

1847: arriba un vaixell comercial nord-americà.

1854: se signa un tractat entre el Japó i els Estats Units: el Japó obté dos ports comercials i certs funcionaris amb prerrogatives extraterritorials.

Insurrecció del shogun: guerra civil, enfrontament entre l'emperador i el shogun, que desemboca en la Revolució Meiji. El Japó inicia un període de reformes polítiques, socials i econòmiques —un procés de modernització— i passa de ser un país tancat a convertir-se en una potència imperialista.

Algunes mesures i efectes de la modernització:

1. Igualtat jurídica entre ciutadans.
2. Reforç i reconstrucció de l'exèrcit amb un model europeu.
3. Construcció d'una administració unificada i d'un Estat centralitzat.
4. Creació d'un sistema educatiu i beques per estudiar a l'estranger.

1889: adopció d'una constitució: l'emperador és cap d'Estat; hi ha una cambra de diputats escollida i una cambra alta formada pels antics shogun. El país té molta població malgrat la seva mida reduïda.

1895: Primera Guerra Sinojaponesa: victòria japonesa; Corea passa parcialment sota la seva influència i la Xina és obligada a pagar indemnitzacions.

1937: ressò del conflicte japonesos-xinesos. El Japó ha de triar entre expandir-se cap al sud o cap al nord:

• Nord: enfrontament amb Rússia.
• Sud: enfrontament amb interessos nord-americans al Pacífic.

Impactes de la metròpolis sobre les colònies