L'Imperialisme i la Primera Guerra Mundial: Causes, Desenvolupament i Conseqüències

Imperi colonial

Conjunt de territoris sota el domini d’una mateixa potència hegemònica, a la qual es diu metròpoli.

Colonialisme

Dominació d’un país o territori per part d’una potència estrangera.

Imperialisme

Domini polític i econòmic de diversos territoris per part d’un país estranger anomenat metròpoli.

Metròpoli

Nació que posseeix colònies. S'aplica en referència a les potències colonials europees.

Paneslavisme

Defensa i protecció de Rússia de tots els pobles eslaus.

Aculturació

És imposar les formes de vida dels colonitzadors per damunt de les tradicions indígenes.

Segregació

Els negres i els blancs estaven separats. Vivien en barris diferents, anaven a llocs diferents i, en alguns llocs, fins i tot, hi havia separació legal entre les diferents ètnies.

L'Imperialisme i les seves causes

L'Europa dominant

Durant l'últim terç del segle XIX, la Segona Revolució Industrial produí: innovacions tècniques, noves formes d'organització del treball, augment de la producció i el comerç, millora del transport. Europa es llançà al domini de la resta del món, és a dir, es crearen Imperis Colonials.

Les causes del colonialisme

• Punt de vista econòmic: buscar nous mercats per a vendre els productes, obtenir matèries primeres barates, llocs on invertir l’excedent de capital, on hi hagués mà d’obra barata.
• Punt de vista demogràfic: a Europa va créixer molt la població, amb problemes com la falta de feina i conflictes socials. La colonització de noves terres permeté l’emigració d’aquesta població que buscava millors condicions de vida.
• Punt de vista polític: buscaven terres fora d’Europa. Es produí una competència entre les potències per ocupar els llocs estrangers.
• Punt de vista ideològic: el nacionalisme conservador defensava la superioritat d’algunes nacions i el dret a imposar-se sobre altres pobles. El racisme: l’home blanc superior hauria d'imposar-se i civilitzar altres ètnies.

Conquesta, Organització i Explotació Colonial

Explotació i conquesta

A mitjan segle XIX, una gran part de l'interior d'Àfrica, Àsia i els oceans era desconeguda. La cerca de territoris on expandir-se per part dels europeus va fer possibles exploracions geogràfiques. Exploradors més coneguts: Livingstone i Stanley. La conquesta va ser fàcil gràcies a la superioritat militar i tècnica europea.

L'organització colonial

Una vegada sotmès el territori, la colònia era organitzada per tal que fos controlada i administrada per la metròpoli.

Colònies d'explotació

Colònies dedicades especialment a l'explotació econòmica, no tenien govern propi i els europeus hi exercien una política d'ocupació: un governador, comandaments militars i un gran nombre de funcionaris que mantenien l'administració i l'ordre.

Colònies de poblament

Colònies que, per les seves condicions climàtiques, per l'escàs nombre d'indígenes o per les seves riqueses especials, rebien població blanca que hi emigrava per quedar-se. Aquestes colònies de poblament tenien una dependència especial amb la metròpoli, que els reconeixia una certa autonomia en el govern interior. Eren anomenats Dominis.

Protectorats

Eren territoris que, després de l'ocupació europea, van mantenir l'organització estatal, el govern indígena i un aparell administratiu propi. Però la metròpoli hi va crear i hi va imposar un govern local i que es reservava les funcions de defensa i de política exterior.

El Repartiment del Món

El repartiment d'Àfrica

A partir del 1870, es va iniciar la colonització d'Àfrica, que va ser la més ràpida i brutal i va significar el domini total del continent. Els britànics i els francesos van tenir avantatge perquè posseïen bases a Àfrica des del segle XVIII. Ambdós països van somiar amb la creació de grans imperis: de nord a sud els britànics i d'oest a est els francesos. El rei de Bèlgica va arribar a adquirir com a propietat privada una gran colònia al llarg del riu Congo. Els alemanys i els italians van arribar tard al repartiment i es van produir conflictes bèl·lics.

El xoc d'interessos entre potències rivals va impulsar la convocatòria de la Conferència de Berlín, on es van decidir les normes i les zones d'ocupació de cadascuna. D'aquesta manera, es va dur a terme un autèntic repartiment d'Àfrica entre les potències.

L'ocupació d'Àsia

Àsia va ser ocupada tant per potències europees occidentals com per Rússia, els EUA i el Japó. Els britànics, des de l'Índia, es van enfrontar a Rússia pel control de l'Afganistan. França es va centrar a Indoxina. A la Xina, totes les potències colonialistes volien estar presents en un mercat tan important i, a través de les anomenades Guerres de l'Opi, van forçar l'obertura del comerç i l'entrada d'interessos occidentals en l'explotació de les seves riqueses.

L'Imperi Britànic

Al final del segle XIX, Bretanya tenia l'imperi colonial més gran del món: des de l'Índia fins a Àfrica. Volia controlar les rutes comercials marítimes. La principal colònia d'explotació de la Gran Bretanya va ser l'Índia: la "joia de la corona".

L'Imperi Francès i altres imperis

El segon imperi colonial era el de França, que es va instal·lar especialment a l'Àfrica del Nord i al sud-est asiàtic.

Estats Units i Japó

Aquestes dues van ser les dues úniques potències que van iniciar una expansió colonial a la darreria del segle XIX. Els EUA van colonitzar cap al Pacífic i cap al Carib, mentre que el Japó tenia el suport de la Gran Bretanya.

Conseqüències de la Colonització

Introducció d'avanços europeus a les colònies

Alguns dels avanços que les potències van introduir van ser: ports, carreteres, ferrocarrils, ponts, línies telefòniques... que van permetre una millora de les estructures. Es van reduir les epidèmies gràcies a les noves mesures higièniques, i la mortalitat va baixar notablement i la població va augmentar, però l'augment d'habitants va trencar l'equilibri entre població i recursos i va començar a produir-se una subalimentació. Els europeus van intentar l'aculturació, és a dir, imposar les formes de vida dels colonitzadors per damunt de les tradicions indígenes. Els missioners auxiliaven i ajudaven els indígenes a canvi que els imposessin el cristianisme.

Les transformacions econòmiques

Moltes terres van passar a mans dels colonitzadors, que van fer abandonar cultius tradicionals que asseguraven la subsistència de les famílies indígenes i les van substituir per grans plantacions que beneficiaven la metròpoli. Els natius havien de treballar a les plantacions per subsistir i havien de comprar els aliments perquè s'hi va imposar una economia monetària i de mercat. L'artesania local també es va arruïnar a causa dels productes industrials importats des de la metròpoli.

Els canvis socials i culturals

L'estructura social també va canviar com a resultat de la imposició dels nous models colonials. Els ritmes de treball eren intensos, la vida urbana i els nous valors aportats per la cultura i la religió dels colonitzadors van capgirar les formes de vida tradicionals. Les societats colonials eren reflex d'una profunda segregació. Els funcionaris i els colons de la metròpoli solien viure en residències luxoses en contrast amb la misèria dels poblats indígenes. L'impacte de la cultura occidental va comportar la pèrdua d'identitat de les cultures indígenes.

Causes de la Primera Guerra Mundial

Entre el 1914 i el 1918 es va desenvolupar la Primera Guerra Mundial.

Colonialisme i nacionalisme

• La rivalitat entre les potències colonials: Alemanya va voler imposar-se a França i la Gran Bretanya, ja que tenia poques colònies a la zona del Marroc.
• L'exaltació nacionalista enfrontava Alemanya i França des de la derrota francesa en la Guerra Franco-Prussiana, que va significar la pèrdua de les regions franceses d'Alsàcia i Lorena en benefici d'Alemanya.
• El conflicte dels Balcans: aquesta zona d'Europa era un focus de tensions des de mitjan segle XIX. Àustria volia dominar la regió i acusava Sèrbia de donar suport a les protestes dels serbis que encara vivien dins l'imperi. Els serbis eren eslaus i Rússia pretenia tant protegir Sèrbia i els pobles eslaus com afermar el seu poder a la zona i ocupar els estrets del Bòsfor i dels Dardanels, que obririen el mar Mediterrani a les seves flotes. Quan Àustria va ocupar el territori de Bòsnia, Rússia va deixar clar que s'enfrontaria a ella en cas de conflicte armat.

Carrera d'armaments i aliances

El malestar entre les grans potències va originar una carrera d'armaments. Els estats van invertir grans quantitats de diners en la fabricació d'armes, en la construcció de vaixells de guerra i en l'entrenament de les tropes.

Totes les potències es van llançar a un complex sistema d'aliances militars per a preparar-se a un possible enfrontament. El 1882, Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia van signar la Triple Aliança. França, temorosa d'Alemanya, es va aliar amb Rússia i va millorar les relacions amb la Gran Bretanya, malmeses per les disputes colonials. Aquestes tres potències van firmar la Triple Entesa.

L'esclat de la guerra

El 1914 va ser assassinat a Sarajevo l'hereu de l'Imperi Austrohongarès. Àustria va declarar la guerra a Sèrbia, convençuda que era el moment d'acabar amb aquesta i estendre's pels Balcans. Rússia hi va intervenir per protegir Sèrbia, i Alemanya, aliada d'Àustria, va declarar la guerra a Rússia i a França. La Gran Bretanya també ho va fer quan, en les primeres campanyes militars, els exèrcits alemanys van envair Bèlgica, que era la seva aliada.

La Gran Guerra

Guerra de moviments

Alemanya envaí Bèlgica i Luxemburg per atacar França. La batalla més important és la del Marne, on van aturar l'exèrcit alemany.

Guerra de trinxeres

Els fronts es van immobilitzar. Buscaren més aliats: el 1915, Itàlia va entrar a formar part de França i la Gran Bretanya, i Bulgària i l'Imperi Turc van ajudar els imperis centrals. El 1916, els alemanys van llançar una ofensiva per trencar el front francès a la batalla de Verdun.

La crisi de 1917 i la fi de la guerra

El 1917, Rússia va firmar la Pau de Brest-Litovsk amb Alemanya i va abandonar la guerra. Els EUA van entrar a la guerra perquè els alemanys hi van enfonsar el transatlàntic Lusitània. El 1918, es va firmar l'armistici amb Àustria i Alemanya.

L'Organització de la Pau

El president nord-americà, Wilson, va intentar que la pau es fonamentés en la concòrdia i l'absència de revenja amb Alemanya.

El Tractat de Versalles

Va imposar unes dures condicions a Alemanya:

• Se la declarava culpable de la guerra i havia de pagar fortes reparacions a Bèlgica i França.
• Se li va llevar l'exèrcit i la marina i se li va arrabassar l'imperi colonial.
• Va haver de retornar territoris: Alsàcia i Lorena a França, Schleswig a Dinamarca, territoris a Polònia i es va crear el Corredor de Danzig que li va donar accés al mar Bàltic a Polònia.

Nou mapa d'Europa

Els 14 Punts de Wilson havien proposat que cada nació tenia dret a formar un estat independent. Així, l'Imperi Rus va perdre territoris a favor de Polònia; l'Imperi Turc va quedar reduït a Turquia i el Pròxim Orient, apareixent: Iraq, Síria i Palestina. L'Imperi Austrohongarès es dissolgué en Àustria, Hongria, Txecoslovàquia i Iugoslàvia (dirigida per Sèrbia).

La Societat de Nacions

Tenia com a objectiu garantir la pau, fomentar la cooperació internacional, vigilar el compliment dels tractats i solucionar els conflictes utilitzant la diplomàcia. Tenia els problemes que els EUA no van participar, ni Alemanya ni Itàlia, i així es va convertir en una organització de vencedors.