L'Era de l'Imperialisme i la Gran Guerra (1870-1918)

Les potències europees i l'imperialisme

En el darrer terç del segle XIX, el desenvolupament de la segona revolució industrial va originar un gran creixement econòmic i demogràfic en la major part dels estats europeus, i també als Estats Units i el Japó.

Entre 1870 i 1914 les potències industrials van iniciar una cursa frenètica per a conquerir territoris els quals van dominar políticament i van explotar econòmicament. És l'era de l'imperialisme.

L'imperialisme va significar el repartiment d'Àfrica i de bona part d'Àsia i Oceania entre les grans potències europees, encapçalades per la Gran Bretanya i França.

Tot i que també van acabar intervenint les noves i joves potències industrials que havien sorgit fora d'Europa: els Estats Units i el Japó.

Què és l'Imperialisme?

L'imperialisme podria definir-se com:

Un sistema en què els països industrialitzats d'Europa, juntament amb els Estats Units i Japó, dominen i controlen l'economia, la política i la cultura de la resta de països del món. És doncs, un fenomen que es produeix entre final del segle XIX i principis del segle XX (1870-1914) i que tindrà com a principals protagonistes a les potències industrials europees, juntament amb els Estats Units i el Japó.

Ara bé, tot i que l'imperialisme no era un fenomen nou, doncs al segle XVII i XVIII, Espanya i Portugal ja havien tingut importants imperis, l'imperialisme dels segles XIX i XX presenta importants diferències.

La Primera Guerra Mundial

Entre 1914 i 1918, el món va viure la guerra més cruel i dramàtica de totes les guerres conegudes fins aleshores. La competència capitalista, les rivalitats imperialistes, els conflictes nacionalistes i territorials, les aliances polítiques i militars... tot plegat va crear un ambient de gran tensió que va originar la Gran Guerra, tal com la van batejar els seus contemporanis.

Al llarg del període comprès entre 1870 i 1914, les relacions internacionals es van anar fent cada cop més complicades i tenses. Les rivalitats entre les potències a causa de diversos interessos econòmics i colonials i el desig de protagonisme en el context internacional van donar lloc a una cursa d'armaments i a la configuració de blocs antagònics.

Bàndols i fases de la guerra

La guerra va enfrontar els Imperi Centrals (Alemanya i Àustria-Hongria) als aliats (França, Gran Bretanya i Rússia), bàndols als quals posteriorment s'afegirien altres països: amb els imperis centrals, Turquia i Bulgària, i a favor dels aliats, Japó, Itàlia, Romania, Portugal, EUA i Grècia.

La guerra passa per quatre fases:

• 1914: guerra de moviments (predomini de tàctiques i estratègies ofensives).
• 1915-1916: guerra de posicions i de desgast (predomini de tàctiques defensives, guerra de trinxeres).
• 1917: any clau i punt d'inflexió del conflicte (revolució russa i entrada dels EUA en la guerra, que resultarà decisiva per als interessos dels aliats).
• 1918: grans ofensives finals que portaran la victòria als aliats.

Conseqüències de la Primera Guerra Mundial

Les conseqüències de la guerra van ser molt importants, tant per a Europa com per a la resta del món. El més trist de tot, és que la guerra va crear uns ressentiments tan profunds que, vint anys després, van provocar una nova guerra, molt més destructiva.