L'Imperialisme: Formes de Domini, Conseqüències i Expansió Colonial

L'Imperialisme: Formes de Domini i Conseqüències

Formes de Domini Colonial

• Colònies: Depenien directament de la metròpoli, i l'autoritat depenia d'un governador i d'un equip de funcionaris; eren l'elit política. Aquests territoris eren els més directament sotmesos als interessos econòmics de la metròpoli.
• Protectorats: Teòricament hi havia un govern indígena respectat per l'administració metropolitana, encara que aquesta exercia a la pràctica el control d'algunes funcions. Era el cas de les colònies que ja tenien una estructura d'estat, com Egipte.
• Mandats: Van néixer després de la Primera Guerra Mundial, per administrar els territoris depenents de les potències perdedores (principalment Alemanya). Així, una potència colonial exercia la tutela d'una zona en representació de la Societat de Nacions.
• Domini: El territori tenia una organització política pròpia, però estava sotmès a la sobirania britànica. El domini es va establir a les colònies de poblament britàniques: el Canadà, Austràlia, Nova Zelanda i la Unió Sud-africana.
• Concessió: Era una zona cedida a la metròpoli durant un temps determinat. Eren enclavaments comercials.
• Enclavament estratègic: Era un petit territori situat en un lloc decisiu per assegurar el control marítim, afavorir el comerç i garantir la defensa.
• Territori metropolità: Era una colònia de poblament en la qual els colons estaven representats per les institucions de la metròpoli.

Conseqüències de l'Imperialisme

Econòmicament, a excepció d'alguns aristòcrates simpatitzants amb els colonitzadors, es va perjudicar la població indígena, que va veure les seves terres expropiades. Els cultius de subsistència es van canviar per monocultius: les plantacions, que responien a les exigències dels colonitzadors: cautxú a Indonèsia, cacau a Nigèria... Es va forçar la productivitat, el comerç amb la metròpoli i la introducció del paper moneda.

Demogràficament, va haver-hi un augment de població gràcies a la introducció de vacunes, hospitals... que va trencar l'equilibri natural i van aparèixer problemes com la manca d'aliments, sobretot a l'Àfrica. En alguns llocs, però, hi va haver un descens de població a causa dels treballs forçats a què se sotmetia la població.

L'estructura social es va canviar, acabant amb el sistema tribal i el sistema de jerarquies locals (paper dels ancians, del mag...), introduint noves estructures socials, religions... Es van dividir unitats nacionals i es va obligar a conviure pobles rivals. Es va forçar alguns indígenes a ingressar a l'exèrcit, i es va afavorir econòmicament determinades elits socials a canvi de la seva fidelitat, creant enfrontaments entre els mateixos indígenes.

Culturalment, es van canviar les tradicions i les cultures populars per la nova cultura occidental. Els pobles indígenes van perdre part de la seva identitat. Els missioners van forçar la introducció del cristianisme, que va acabar suplantant en alguns casos (a l'Àfrica sobretot) els cultes que es practicaven. A l'Àsia, però, es va saber resistir millor l'assalt cultural europeu.

L'Expansió Colonial al Món

Àfrica, un territori relativament poc poblat, va ser el continent més colonitzat. Hi va haver dos projectes principals: el britànic (domini d'una franja oriental de nord a sud) i el francès (domini d'una franja d'est a oest). A Àsia, la colonització es va centrar a l'Índia.

Les Grans Potències Europees

Les grans potències europees, que van dominar les relacions internacionals a Europa, van ser, d'una banda, països que van adoptar una forma política més o menys semblant a la democràcia parlamentària (Anglaterra, França i Alemanya), i, d'altra banda, un seguit d'organitzacions polítiques, anomenats imperis, que ja existien amb l'Antic Règim (Imperi Austrohongarès, Imperi Rus i Imperi Turc).