Imperialisme europeu: tipus, causes i conseqüències

Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,79 KB

Tipus de colònies

Un cop els europeus conquerien un territori, necessitaven establir-hi un sistema de govern per mantenir el control i explotar els recursos. Hi havia diferents formes de domini colonial:

  • Colònies: Depenien directament del govern de la metròpoli, que hi enviava un governador i funcionaris per administrar el territori. Els habitants no tenien cap autonomia i estaven completament sotmesos.
  • Protectorats: Tot i que la metròpoli en tenia el control, els protectorats mantenien algunes institucions pròpies amb competències molt limitades.
  • Dominis o colònies de poblament: Colònies on s’instal·lava un gran nombre de colons europeus.
  • Mandats: Aquestes colònies van aparèixer després de la Primera Guerra Mundial. La Societat de Nacions va assignar l’administració d’aquests territoris a potències europees, que els governaven en nom seu.

L’administració de les colònies

Per controlar les colònies i explotar-les econòmicament, les potències europees van crear sistemes complexos de govern. Això incloïa:

  • Governadors i funcionaris enviats des de la metròpoli.
  • Exèrcits i policies colonials, sovint formats per tropes indígenes que ajudaven a mantenir l’ordre.
  • Empreses d’explotació de recursos, que es dedicaven a extreure minerals, fusta, cotó i altres matèries primeres.
  • Infraestructures com carreteres, ports i edificis administratius per facilitar el comerç i la comunicació.
  • Col·laboració amb les elits locals, que tenien privilegis a canvi de mantenir el control sobre la població indígena.

Causes del colonialisme

Causes ideològiques i religioses

  • Alguns europeus creien que eren superiors i tenien el dret de conquerir altres pobles.
  • Justificaven l’imperialisme afirmant que havien de portar el cristianisme a altres cultures.

Causes demogràfiques

  • Hi havia massa població a Europa, així que molts emigraven a les colònies per trobar feina i una vida millor.
  • Els governs fomentaven l’emigració per evitar problemes socials i establir població europea a les colònies.

Causes polítiques i militars

  • Els governs volien més prestigi i utilitzaven les colònies per distreure la població dels problemes interns.
  • Hi havia competència entre països per tenir més colònies.
  • Els exèrcits estaven interessats en les guerres colonials perquè donaven poder i prestigi.
  • Controlar territoris estratègics ajudava a dominar les rutes marítimes.

Causes econòmiques

  • Necessitaven nous mercats per vendre els productes industrials europeus.
  • Buscaven matèries primeres barates de les colònies (or, cotó, cafè, etc.).
  • Els rics invertien a les colònies per guanyar més diners.
  • L’economia colonial es basava en explotar els recursos per beneficiar Europa.

Conseqüències del colonialisme

Conseqüències demogràfiques

  • Moltes morts per malalties i treball forçat.
  • La població va augmentar gràcies als avenços en medicina i higiene.
  • Aquest creixement va trencar l’equilibri entre la població i els recursos disponibles.

Conseqüències culturals i d’identitat

  • Es van perdre tradicions locals.
  • Es va imposar la llengua i la cultura dels colonitzadors.
  • La religió cristiana es va estendre.

Conseqüències polítiques i territorials

  • Les fronteres colonials es van traçar sense respectar els grups ètnics.
  • Les elits locals van adoptar costums europeus.
  • Va sorgir el nacionalisme i moviments d’independència.

Conseqüències econòmiques i ecològiques

  • Es va abandonar l’agricultura tradicional en favor de monocultius.
  • Es van explotar els recursos naturals intensament.
  • Van modificar el paisatge i es van destruir ecosistemes.
  • La contaminació i la desforestació van augmentar.

L'Affaire Dreyfus a França

Va ser un escàndol polític i judicial que va sacsejar França a finals del segle XIX. Va començar quan Alfred Dreyfus va ser acusat d’espionatge a favor d’Alemanya. Va ser condemnat per traïció i deportat a la Guiana Francesa. Més tard es va descobrir que les proves eren falses i que el culpable era un oficial, Ferdinand Walsin Esterházy, encara que l’exèrcit va intentar ocultar la veritat. L’any 1906 Alfred Dreyfus va ser rehabilitat i alliberat, però tot plegat va mostrar les divisions polítiques que hi havia a França.

Entradas relacionadas: