Imperialisme europeu: tipus, causes i conseqüències
Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en
catalán con un tamaño de 4,79 KB
Tipus de colònies
Un cop els europeus conquerien un territori, necessitaven establir-hi un sistema de govern per mantenir el control i explotar els recursos. Hi havia diferents formes de domini colonial:
- Colònies: Depenien directament del govern de la metròpoli, que hi enviava un governador i funcionaris per administrar el territori. Els habitants no tenien cap autonomia i estaven completament sotmesos.
- Protectorats: Tot i que la metròpoli en tenia el control, els protectorats mantenien algunes institucions pròpies amb competències molt limitades.
- Dominis o colònies de poblament: Colònies on s’instal·lava un gran nombre de colons europeus.
- Mandats: Aquestes colònies van aparèixer després de la Primera Guerra Mundial. La Societat de Nacions va assignar l’administració d’aquests territoris a potències europees, que els governaven en nom seu.
L’administració de les colònies
Per controlar les colònies i explotar-les econòmicament, les potències europees van crear sistemes complexos de govern. Això incloïa:
- Governadors i funcionaris enviats des de la metròpoli.
- Exèrcits i policies colonials, sovint formats per tropes indígenes que ajudaven a mantenir l’ordre.
- Empreses d’explotació de recursos, que es dedicaven a extreure minerals, fusta, cotó i altres matèries primeres.
- Infraestructures com carreteres, ports i edificis administratius per facilitar el comerç i la comunicació.
- Col·laboració amb les elits locals, que tenien privilegis a canvi de mantenir el control sobre la població indígena.
Causes del colonialisme
Causes ideològiques i religioses
- Alguns europeus creien que eren superiors i tenien el dret de conquerir altres pobles.
- Justificaven l’imperialisme afirmant que havien de portar el cristianisme a altres cultures.
Causes demogràfiques
- Hi havia massa població a Europa, així que molts emigraven a les colònies per trobar feina i una vida millor.
- Els governs fomentaven l’emigració per evitar problemes socials i establir població europea a les colònies.
Causes polítiques i militars
- Els governs volien més prestigi i utilitzaven les colònies per distreure la població dels problemes interns.
- Hi havia competència entre països per tenir més colònies.
- Els exèrcits estaven interessats en les guerres colonials perquè donaven poder i prestigi.
- Controlar territoris estratègics ajudava a dominar les rutes marítimes.
Causes econòmiques
- Necessitaven nous mercats per vendre els productes industrials europeus.
- Buscaven matèries primeres barates de les colònies (or, cotó, cafè, etc.).
- Els rics invertien a les colònies per guanyar més diners.
- L’economia colonial es basava en explotar els recursos per beneficiar Europa.
Conseqüències del colonialisme
Conseqüències demogràfiques
- Moltes morts per malalties i treball forçat.
- La població va augmentar gràcies als avenços en medicina i higiene.
- Aquest creixement va trencar l’equilibri entre la població i els recursos disponibles.
Conseqüències culturals i d’identitat
- Es van perdre tradicions locals.
- Es va imposar la llengua i la cultura dels colonitzadors.
- La religió cristiana es va estendre.
Conseqüències polítiques i territorials
- Les fronteres colonials es van traçar sense respectar els grups ètnics.
- Les elits locals van adoptar costums europeus.
- Va sorgir el nacionalisme i moviments d’independència.
Conseqüències econòmiques i ecològiques
- Es va abandonar l’agricultura tradicional en favor de monocultius.
- Es van explotar els recursos naturals intensament.
- Van modificar el paisatge i es van destruir ecosistemes.
- La contaminació i la desforestació van augmentar.
L'Affaire Dreyfus a França
Va ser un escàndol polític i judicial que va sacsejar França a finals del segle XIX. Va començar quan Alfred Dreyfus va ser acusat d’espionatge a favor d’Alemanya. Va ser condemnat per traïció i deportat a la Guiana Francesa. Més tard es va descobrir que les proves eren falses i que el culpable era un oficial, Ferdinand Walsin Esterházy, encara que l’exèrcit va intentar ocultar la veritat. L’any 1906 Alfred Dreyfus va ser rehabilitat i alliberat, però tot plegat va mostrar les divisions polítiques que hi havia a França.