Imperialisme europeu a finals del segle XIX

Entre finals del segle XIX i principis del XX, els països industrialitzats del món van viure una etapa de prosperitat econòmica.

Les grans potències es van expandir i van constituir enormes imperis colonials.

A la primera dècada del segle XX, les rivalitats econòmiques, colonials i nacionals entre els països europeus van aflorar.

Es va començar una escalada de tensions i d’armament que va desembocar en la Primera Guerra Mundial (1914-1918).

CAUSES

• L’últim terç del segle XIX, la Segona Revolució Industrial va transformar l’economia de les principals potències europees.
• Les innovacions tècniques, les noves formes d’organització del treball i el creixement de la banca van permetre un augment de la producció i del comerç, i una millora dels transports.
• Europa es va llançar al domini del món, aprofitant la seva superioritat tècnica, financera i militar.
• Els països més avançats van ocupar territoris a l’Àfrica i a l’Àsia, principalment, i van crear imperis colonials.
• Els països d’Europa necessitaven vendre l’excedent de la seva producció. Havien de comprar matèries primeres barates.
• El creixement europeu va produir un excés de població que va provocar dificultats per trobar feina i tensions socials.
• Les fronteres d’Europa s’havien estabilitzat a finals del segle XIX i l’expansió territorial havia de fer-se sobre regions extraeuropees.
• El nacionalisme conservador defensava la superioritat d’algunes nacions i el dret d’aquestes a imposar-se sobre altres pobles.

EXPLORACIÓ I CONQUESTA

• A mitjan segle XIX, la cerca dels europeus de territoris on expandir-se va propiciar una sèrie de viatges científics i d’exploracions geogràfiques.
• Britànics i francesos van realitzar les primeres expedicions. Van recórrer i cartografiar l’Àfrica central.
• Una vegada conegut el territori, la conquesta va ser ràpida i fàcil.
• La superioritat militar i tècnica europea era tan gran que la resistència indígena va resultar bastant dèbil.
• Els europeus van utilitzar les rivalitats internes entre les tribus i ètnies dels territoris ocupats per enfrontar-les entre si.

ORGANITZACIÓ COLONIAL

• La colònia era organitzada per ser controlada i administrada per la metròpoli. Podem distingir tres classes de colònies:
• Colònies d’explotació. La metròpoli es va dedicar a l’explotació econòmica. No tenien govern propi i els europeus exercien en elles una política d’ocupació.
• Colònies de poblament. Eren colònies que rebien població blanca que emigrava per establir-se de forma permanent.
• Protectorats. Eren territoris que, després de l’ocupació europea, van mantenir l’organització estatal, el govern indígena i un aparell administratiu propi.

REPARTIMENT DEL MÓN

• A partir de 1870 es va iniciar la colonització d’Àfrica. Va ser la més ràpida i brutal i va significar el domini total del continent.
• Els britànics i els francesos van tenir avantatge perquè tenien bases a l’Àfrica des del segle XVIII.
• Tots dos països van somiar amb la creació de grans imperis continus: de nord a sud, els britànics; d’oest a est, els francesos.
• El xoc d’interessos entre potències rivals va impulsar la convocatòria de la Conferència de Berlín (1885), on es van decidir les normes i les zones que ocuparia cadascuna.

• Àsia va ser ocupada tant per les potències europees occidentals, com per altres països que volien expandir-se.
• Els britànics es van annexar Birmània i es van enfrontar amb Rússia pel control de l’Afganistan. Més tard van ocupar Malàisia. França es va centrar a Indoxina.
• A la Xina, totes les potències colonialistes volien estar presents en un mercat tan important i, a través de les guerres de l’opi, van forçar l’obertura del comerç.

• A finals del segle XIX, Gran Bretanya posseïa l’imperi colonial més gran del món: de l’Índia a l’Àfrica. El seu objectiu era el control de les rutes comercials marítimes.
• La principal colònia d’explotació de Gran Bretanya va ser l’Índia. La seva conquesta s’havia iniciat al segle XVIII, per part de la Companyia de les Índies Orientals.
• No obstant, la monarquia va decidir fer-se càrrec de la colònia i la reina Victòria va ser proclamada emperadriu de l’Índia (1876).

• El segon imperi colonial era el de França, que es va instal·lar a diferents llocs, però especialment a l’Àfrica del nord i al sud-est asiàtic.
• La seva competència amb l’Imperi britànic va ser enorme, sobretot a l’Àfrica.
• També posseïen territoris colonials molt importants uns altres països com Rússia, Holanda, Portugal i, en menor mesura, Alemanya, Itàlia, Bèlgica i Espanya.

• Els Estats Units i el Japó van ser les dues úniques potències extraeuropees que van iniciar, a finals del segle XIX, una expansió colonial.
• Els Estats Units la van fer en dues direccions: cap al Pacífic i cap al Carib.
• El Japó, recolzat per la Gran Bretanya, va intervenir per aturar el progrés rus a la província xinesa de Manxúria, i va ocupar les illes Kurils, Corea i Formosa (Taiwan).

CONSEQÜÈNCIES

• Les potències colonitzadores van introduir alguns avenços als territoris colonials: ports, carreteres, ferrocarrils, etc.
• Hi van conrear noves terres i van crear indústries, encara que ho van fer en benefici propi.
• La introducció de mesures higièniques i la construcció de nous hospitals van permetre la reducció de les epidèmies.
• Com a conseqüència, la mortalitat va baixar i la població va augmentar.
• Els europeus van construir escoles en un intent d’aculturació, d’imposar les formes de vida dels colonitzadors. També es va intentar imposar el cristianisme i les creences occidentals.

• A les colònies s’hi van imposar els interessos econòmics dels colonitzadors. La majoria de la població indígena va quedar sotmesa i les seves condicions de vida van empitjorar.
• Es van potenciar les grans plantacions de productes que beneficiaven la metròpoli: cacau, cafè, cotó, fruites, etc.
• Els natius havien de treballar a les plantacions per subsistir, i a més havien de comprar aliments, perquè es va imposar una economia monetària i de mercat.
• L’artesania local es va arruïnar a conseqüència de la competència dels productes industrials importats des de la metròpoli, a preus barats i en grans quantitats.

• L’estructura social també va canviar com a resultat de la imposició dels nous models colonials.
• Les societats colonials eren el reflex d’una profunda segregació. Els funcionaris i els colons de la metròpoli solien viure en luxoses residències, en contrast amb la misèria dels indígenes.
• L’impacte de la cultura occidental va fer perdre la identitat a les cultures indígenes.

Escribe tu texto aquí!