L'Imperialisme Europeu: Causes i Conseqüències (s. XIX-XX)

Europa estava en plena Revolució Industrial, per tant, les fàbriques treballaven al màxim. La necessitat de matèries primeres va ser una de les principals causes econòmiques. A més, les colònies representaven un nou mercat on vendre els productes manufacturats o els excedents.

En créixer tant la població europea, hi havia un excedent de persones. Molta gent va marxar a les colònies a buscar feina i oportunitats. Sovint era gent emprenedora que buscava prosperitat.

Per als governants europeus, tenir colònies donava prestigi polític i estratègic. Procuraven buscar aquest prestigi i poder conquerint i administrant colònies arreu del món.

Europa considerava que la seva manera de viure era la "civilitzada", mentre que veien Àsia i Àfrica com a continents "incivilitzats". Sota una premissa de superioritat racial i cultural, creien que tenien la missió de "civilitzar" aquests pobles: anaven a aquests continents, els oferien (sovint forçaven a) treball i els intentaven convertir a la religió cristiana.

La possessió de colònies va ser, molts cops, la causa de conflictes entre les potències europees.

El xoc d'interessos entre potències rivals pel repartiment d'Àfrica va impulsar la convocatòria de la Conferència de Berlín (1885). En aquesta conferència, les principals potències europees van decidir les normes per repartir-se el territori africà i les zones que ocuparia cada potència, sovint ignorant les realitats locals.

L'Imperi Britànic va ser el més extens, ja que la Gran Bretanya (GB) va ser la potència que més territoris va conquerir. Tenia colònies estratègiques i extenses com el Canadà, Austràlia i, especialment, l'Índia (considerada la "joia de la corona", el seu territori més apreciat). L'Índia proveïa productes primaris com el cotó i productes de luxe com les joies. GB controlava rutes comercials marítimes clau a l'Atlàntic, l'Índic, el Pacífic i el Mediterrani.

Els europeus van crear països separats per fronteres artificials a Àfrica i altres llocs, sense respectar les diferències i estructures tribals, lingüístiques, culturals o religioses preexistents. Van construir infraestructures (ports, ferrocarrils) principalment per facilitar l'explotació dels recursos naturals i comunicar els territoris conquerits amb la metròpoli.

Es va reduir la mortalitat en alguns llocs i la població va créixer a causa de la introducció de certes mesures higièniques i la construcció de nous hospitals on, per exemple, es vacunava els indígenes. Això va contribuir a reduir algunes epidèmies. No obstant això, aquest creixement de població, combinat amb l'expropiació de terres i el canvi a monocultius, va provocar sovint una manca de recursos alimentaris i greus episodis de fam.

Els europeus que van conquerir terres van imposar la seva cultura (religió, idioma, sistemes educatius, etc.) als habitants locals. Aquest procés d'imposició i pèrdua de la cultura pròpia s'anomena aculturació.

Abans de la colonització, moltes poblacions practicaven una agricultura d'autosubsistència. Quan els europeus van arribar, es van apropiar de les millors terres i van imposar cultius d'exportació (com cotó, cafè, cacau, cautxú) destinats al mercat metropolità. La condició de vida de molts habitants locals va empitjorar, passant a dependre de salaris baixos i perdent la seva autonomia econòmica. Les economies colonials van passar a dependre totalment d'Europa.

No es respectaven les formes de vida ni les estructures socials tradicionals, que es van anar perdent o transformant profundament a causa de la imposició cultural, administrativa i econòmica, així com per la submissió política. Es va difondre la ideologia racista de la inferioritat de les poblacions colonitzades, una creença sovint interioritzada per aquestes a causa de la dominació i la violència exercida.