Imperialisme i Economia Agrària dels Anys 20: Conseqüències Històriques

Les Conseqüències de l'Imperialisme

Orígens i Context: La Conferència de Berlín (1885)

A finals del segle XIX, concretament l'any 1885, es va celebrar la Conferència de Berlín, un esdeveniment clau on es va decidir el repartiment d'Àfrica entre les potències europees. Aquesta decisió històrica és l'origen de molts dels conflictes sagnants que encara avui dia afecten el continent africà.

El Cas del Congo: L'Explotació de Leopold II

Dins d'aquesta conferència, un cas particularment significatiu va ser el de la regió del Congo. Allà, el rei Leopold II de Bèlgica va aconseguir el control personal del territori amb la promesa que tothom podria comerciar lliurement, una promesa que, en la pràctica, va derivar en una brutal explotació.

Conseqüències per a les Metròpolis

L'imperialisme va tenir diverses repercussions per a les potències colonials:

• Econòmiques: Les colònies van esdevenir mercats per a l'exportació de capitals, tecnologia i productes manufacturats. A finals del segle XIX, la majoria dels països europeus ja s'havien industrialitzat o estaven en procés de fer-ho. Gràcies a la tecnologia, les exportacions van créixer; per exemple, l'Índia a finals del segle XX tenia més quilòmetres de ferrocarril que tota Àfrica. A més, les metròpolis importaven productes agrícoles que no es produïen en els seus territoris.
• Demogràfiques: Les colònies van permetre acollir l'excedent de mà d'obra, com ara els treballadors anglesos desplaçats per la mecanització del camp, i també van servir de refugi per a exiliats polítics.
• Polítiques i Ideològiques: Els governs buscaven un cert "prestigi internacional" a través de la possessió de colònies. Aquestes també servien per amagar conflictes interns; per exemple, els conflictes socials anglesos sovint es van dissimular darrere de l'expansió colonial. Finalment, l'imperialisme va alimentar un profund sentiment de superioritat racial.

Conseqüències per a les Colònies

Per als països colonitzats, les conseqüències van ser devastadores:

• Econòmiques: El control territorial europeu va destruir l'artesanat local i l'agricultura tradicional, provocant fams generalitzades, ja que les colònies es van veure obligades a cultivar només allò que interessava a les metròpolis. A Egipte, per exemple, la població patia fam perquè no podia produir aliments bàsics. Es van imposar impostos que abans no existien, forçant la població a buscar salaris i provocant desplaçaments cap a zones on poguessin obtenir ingressos monetaris. Aquestes economies colonitzades van patir un intercanvi desigual: els seus productes d'exportació tenien preus molt baixos, mentre que havien de comprar productes de la metròpoli a preus elevats.
• Polítiques i Socials: Es van crear noves fronteres polítiques, dissenyades segons els interessos de les metròpolis, que van acabar generant nombrosos conflictes. La societat tribal tradicional es va trencar, així com les unitats ètniques i culturals, provocant conflictes interètnics.
• Culturals: Es va produir una pèrdua d'identitat cultural. Es van establir escoles i missions amb l'objectiu de difondre la cultura i les religions occidentals, suplantant les tradicions locals.

El Sector Agrari en la Dècada de 1920

Context Econòmic Post-Primera Guerra Mundial

Durant els anys 20, després de la Primera Guerra Mundial (1a GM), es va experimentar un creixement econòmic significatiu, tot i que era un creixement que difícilment es podria sostenir a llarg termini.

Creixement Desigual i Disparitat de Rendes

Durant la 1a GM, el creixement econòmic es va concentrar en els països allunyats del conflicte. El creixement dels anys 20, tot i ser notable, va venir acompanyat de problemes estructurals. Cada vegada hi havia una major diferència entre les rendes, amb una creixent disparitat econòmica.

Augment de la Productivitat Industrial i Tecnològica

Aquests desequilibris eren importants, ja que si la gent disposava de menys recursos, el consum disminuïa. A més, la productivitat de la indústria era cada vegada més gran, impulsada per la difusió de les innovacions de la Segona Revolució Tecnològica. Això incloïa l'ús generalitzat de l'electricitat, canvis significatius i millores en la indústria química, noves formes de refinar el petroli i la producció d'acer, entre d'altres.

L'Agricultura dels Anys 20: Productivitat i Crisi

En el sector agrari, la productivitat també es va incrementar notablement gràcies a la introducció de nous cultius i la cria intensiva de bestiar. Aquest augment de la producció va comportar un excés d'estocs i, conseqüentment, una tendència a la baixa dels preus. A Catalunya, per exemple, es van crear cooperatives com a resposta a aquesta situació, i en aquest període es va començar a parlar del fracàs del capitalisme agrari a Europa.

Mesures per a la Defensa del Sector Agrari

Per tal de subvencionar l'agricultura, es van implementar diverses mesures:

• Subvencions: Es van atorgar subvencions a baix cost per ajudar els agricultors.
• Destrucció de la Producció: Una pràctica controvertida era que el govern comprés part de la producció per cremar-la, amb l'objectiu de reduir l'oferta i, així, evitar la caiguda dels preus.

A més de les subvencions, una altra mesura per defensar els agricultors va ser la imposició de barreres aranzelàries. Aquestes barreres, però, van acabar fomentant un nacionalisme econòmic i eliminant la competència, amb conseqüències a llarg termini per al comerç internacional.