L'Imperialisme del Segle XIX: Causes, Conseqüències i Art

L'Imperialisme del Segle XIX

1. Causes de l'Imperialisme

1.1. Econòmiques

L'imperialisme va tenir fonamentalment motivacions econòmiques. Els països industrialitzats d'Europa necessitaven nous mercats on vendre, comprar matèries primeres i productes colonials, i invertir els excedents de capital en noves indústries i vies de comunicació (fora d'Europa, on la mà d'obra era més barata, per obtenir beneficis més grans). Aquestes transformacions econòmiques al llarg del segle XIX van provocar un augment de la població.

1.2. Demogràfiques

Al segle XIX hi va haver un augment de la població, principalment a causa de la revolució industrial, que va causar fortes migracions des d'Europa, principalment cap als Estats Units, Canadà i Sibèria, entre d'altres. Aproximadament es van moure uns 67,5 milions d'habitants europeus. Al 1914, amb la Primera Guerra Mundial, es van aturar les migracions.

1.3. Polítiques

Els països europeus volien tenir colònies per augmentar el seu prestigi i poder internacional. Les colònies ajudaven a crear exèrcits nacionals poderosos, la colonització feia que els problemes interns quedessin en segon pla i la conflictivitat social disminuïa. La competència i rivalitat per posseir països van provocar conflictes i crisis internacionals que desembocaren en la Primera Guerra Mundial.

1.4. Ideològiques

Els europeus creien que eren superiors i que havien de civilitzar els països "endarrerits". Mitjançant missions catòliques i protestants es pretenia estendre la religió. Els missioners no estaven directament implicats en el colonialisme, però els governs utilitzaven els seus coneixements per conquerir territoris. L'afany de coneixement va impulsar expedicions (subvencionades fins i tot pels governs) per investigar els territoris colonitzats.

2. Com es duia a terme l'imperialisme?

Fases:

• Exploració
• Conquesta (militar, pactes amb ètnies rivals, compres i vendes...)
• Explotació econòmica

2.1. Organització colonial: Tipus de colònies

Colònies d'explotació: (territoris destinats a l'explotació econòmica)

• Propietaris europeus
• Política d'explotació econòmica
• Monopoli de la metròpoli sobre l'explotació
• Salaris baixos per la mà d'obra indígena
• Creació de grans plantacions i explotació de jaciments
• Exemples: Índia (Regne Unit), Congo (Bèlgica)

Colònies de poblament: (colònies que, per les bones condicions climàtiques i l'escàs nombre d'indígenes, rebien nombrosa població europea)

• Autonomia del govern interior
• Població majoritàriament europea
• Exemples: Imperi Britànic (Canadà, Austràlia), França (Algèria)

Protectorats:

• Govern indígena amb la seva organització estatal i administrativa, però amb un govern paral·lel de la metròpoli que dominava el govern local i es reservava les funcions de defensa i política exterior.
• Estats estructurats amb reconeixement internacional.
• Exemples: Marroc (Espanya i França), Egipte (Regne Unit), Indoxina (francesa).

3. Els Grans Imperis Colonials

3.1. El Repartiment del Món

3.1.1. Àfrica

Interessos de cada potència:

• Gran Bretanya: A la darreria del segle XIX, posseïa el major imperi colonial i controlava les rutes comercials marítimes a l'Atlàntic, l'Índic, el Pacífic i el Mediterrani. A Àfrica, van crear un imperi de nord a sud, des d'El Caire fins al Cap. La principal colònia britànica va ser l'Índia. Van rivalitzar amb França pel domini de Birmània i amb Rússia pel domini de l'Afganistan i el Tibet. L'Índia va ser un gran mercat per als productes britànics i una important proveïdora de matèries primeres.
• França: Volia un imperi d'oest a est al nord d'Àfrica.
• Portugal: Desitjava un imperi d'oest a est al sud, d'Angola a Moçambic.

Va sorgir un conflicte per ocupar el centre d'Àfrica entre Gran Bretanya, França, Portugal, Bèlgica i Alemanya.

Conferència de Berlín (1885): Arbitrada per Bismarck, es va decidir que el Congo seria de Bèlgica i que qualsevol territori africà seria del primer país que l'ocupés militarment. Conseqüències: es van evitar guerres i es va accelerar l'ocupació d'Àfrica.

3.1.2. Àsia

• Gran Bretanya: Península Hindú, Birmània, Pèrsia, Afganistan, sud de Malacca, part de Borneo i Nova Guinea.
• Imperi Rus: Transcaucàsia, Turquestan, Illes Sahalin i riu Amur. Desitjaven expandir-se cap a Pèrsia, però van topar amb els britànics.
• França: Indoxina.
• Holanda: Indonèsia i Anatòlia.
• Turquia: Península Aràbiga.
• Espanya: Filipines.

3.1.3. Països extraeuropeus (EUA i Japó)

• Japó: Sud de l'illa de Sahalin, Illes Kuriles, Corea i l'illa de Formosa.
• Estats Units: Filipines, Hawaii, Cuba, Puerto Rico, Panamà, República Dominicana i Nicaragua.

4. Conseqüències de l'Imperialisme

Positives:

• Creació d'infraestructures (carreteres, ponts...), tot i que no es tenien en compte els interessos dels territoris ocupats.
• Millora de la sanitat, disminució de la mortalitat i augment de la població, però es va trencar l'estabilitat entre població i recursos, provocant subalimentació crònica (Àfrica).
• Escolarització i alfabetització, però amb pèrdua d'identitat cultural.
• Avenç en l'economia amb la introducció de la moneda i el sistema capitalista.

Negatives:

• Segregació social.
• Desaparició de l'economia tradicional (agricultura de policultiu i indústria artesanal).

5. L'Art de l'Època

5.1. El Modernisme i l'Arquitectura Modernista

A finals del segle XIX, va sorgir l'arquitectura modernista a Europa, que pretenia integrar totes les arts. Era innovadora, utilitzava nous materials i s'inspirava en la naturalesa. A Catalunya va tenir molt d'èxit, especialment amb arquitectes com Gaudí, Domènech i Montaner, i Puig i Cadafalch.

5.2. L'Impressionisme

A finals del segle XIX, va sorgir l'impressionisme, un moviment pictòric que buscava representar els efectes canviants de la llum. Els pintors impressionistes van subordinar la forma al color i observaven la realitat en directe a l'aire lliure. França va ser el centre d'aquest estil, amb artistes com Édouard Manet, Claude Monet, Pierre-Auguste Renoir i Alfred Sisley.

5.2.1. El Post-impressionisme

Cap al 1880, alguns artistes es van allunyar de les idees impressionistes i van explorar altres vies, com la geometria, el color, la línia i l'expressivitat. Aquest conjunt de propostes pictòriques van conformar el post-impressionisme. Els pintors més destacats van ser Edgar Degas, Georges Seurat, Paul Cézanne, Vincent van Gogh, Henri de Toulouse-Lautrec i Paul Gauguin.