Imperialisme: Conseqüències, Causes i Formes de Domini

El desenvolupament de la tercera revolució industrial va provocar un augment econòmic i demogràfic.

Entre 1870-1914 les potències industrials van començar a conquerir territoris els quals van dominar políticament i van explotar econòmicament. → IMPERIALISME

Es van repartir Àfrica, Àsia i Oceania entre Gran Bretanya, França, EEUU i Japó (grans potències europees) → va provocar conflictes i tensions → Primera Guerra Mundial

Els pobles colonitzats van viure un subdesenvolupament i actualment veiem: rics → conqueridors / pobres → conquerits

Imperialisme: Sistema en que els països industrialitzats + EEUU + Japó dominen i controlen l’economia, la política i la cultura de tots els països. L’utilitzaven per vendre la sobreproducció, obtenció de matèries primes i col·locar excessos de població. 1800 → 35% del món era depenent d’Europa

Context Històric

L’imperialisme apareix degut a: desenvolupament de la segona revolució industrial, creixement econòmic i creixement demogràfic.

Segona Revolució Industrial

- Noves fonts d'energia: electricitat i petroli = ↑ producció

- Nova organització de treball: TAYLORISME Canvia el transport i la comunicació Apareixen noves indústries (química i metal·lúrgica) i productes Taylorisme: La producció s’organitza en sèrie per mitjà d’una cadena de muntatge. El moviment de la cinta marca el ritme i permet reduir els costos de la producció. ↳ + productes, + barats i - temps de producció.

El seu objectiu és augmentar la productivitat eliminant els moviments inútils dels obrers. L’augment de la producció industrial va anar acompanyat d’un increment del comerç internacional afavorit per les millores de transport marítim. (canals artificials) → Canal de Suez, Canal de Panamà.

Apareixen noves potències industrials: Alemanya, Bèlgica, Rússia, EEUU, Japó. → Desbancara a Anglaterra com a potència hegemònica (única i + important) Això crea un augment del comerç i de la competència internacional.

El món queda dividit: industrialitzats vs no industrialitzats

El creixement demogràfic a Europa

La població es duplica (s.XIX) degut a les millores de la dieta i avenços mèdics i sanitaris. ↳ la mortalitat baixa, augmenta l’esperança de vida i la natalitat és elevada. 25% de la població mundial estava a Europa → sobra gent.

Augment demogràfic i migracions

Hi va haver-hi un augment de les rendes però encara hi havia plusvàlua i per tant estaven beneficiats la burgesia donant lloc a la misèria de milions d’europeus. 60 milions d'europeus migren degut a la falta de treball i la majoria van a EEUU. La sobreproducció a Europa

1873 → crisi econòmica a Europa, provocada per la importació de cereals d’EEUU. (més barats que els europeus).

Es va reduir el consum del camp i les indústries van començar a tancar i va augmentar l’atur. Proteccionisme: posar aranzels (impostos) als productes importats, ja que la gent comprava aquests productes degut a la misèria que tenien perquè eren més barats i això creava sobreproducció al país.

Causes de l’Imperialisme

Gran part era per les necessitats econòmiques però també hi ha altres factors: - Factors econòmics

Necessitat de nous mercats on vendre l’excedent de producció, nous llocs d’inversió on invertir els capitals produïts per la indústria i el comerç i noves matèries primes. Colònies: mercat on es venien els productes de les metròpolis i on es van invertir gran part de les capitals.

- Factors polítics: Tenien la intenció de formar un Imperi dominant ja que enfortia l’orgull nacional dels ciutadans. També conquerien territoris estratègics per la seva seguretat. → Buscaven tenir + territoris → + pes → + importància política. Objectiu: controlar rutes marítimes i terrestres.

Factors demogràfics: Explosió blanca → augment de la població, demogràfic Això va provocar atur i misèria i per reduir aquest malestar social molts governs animaven a migrar. (van arribar a pagar transport i intentar convèncer perquè la gent marxés) L’emigració va ser una SORTIDA pels pobres. Els transports van afavorir les migracions.

Per les potències industrials europees l’expansió territorial va servir per col·locar els excedents de població i evitar tensions socials.

- Factors culturals i ideològics: Racisme: Es veia la raça blanca superior i això justificava la dominació d’altres pobles que ells consideraven inferiors.

Missió civilitzadora: pensava que la civilització cristiana europea era superior i que els europeus tenien el deure d’imposar-la als “salvatges”.

Curiositat científica: expedicions geogràfiques i antropològiques → volien descobrir i explorar nous territoris, obrir noves rutes, assolir coneixements i avançar amb l’estudi dels humans.

Formes de domini i explotació: segons l’organització i explotació dels territoris

- Colònies: territoris conquerits per una metròpoli amb control absolut, sense govern propi S'explotaven recursos naturals utilitzant els indígenes com a m’a d’obra (esclaus) El governador militar i l’exèrcit mantenen l'ordre

- Protectorats: Territoris on es respecte el govern autòcton però controlat per la metròpoli Això passa amb territoris difícils de conquerir o amb un govern fort.

- Domini: Territoris indígenes on s’hi estableixen emigrants europeus i s'apropien del territori. Amb el temps hi haurà un govern autònom propi i s’independitzaran de la metròpoli. - Concessió

Territoris cedits a la metròpoli per un temps. Solen ser llocs d’estratègia comercial. exemple: Xina va cedir Hong Kong a Gran Bretanya Vida a les colònies: l’objectiu era l’explotació econòmica

Els colonitzadors s’apropien de les terres i les convertien en plantacions on cultivaven productes que no es poden cultivar a Europa o explotaven minerals de subsòl. La població nativa proporcionava la mà d’obra barata i eren esclaus. La població autòctona va ser explotada però també sotmesa a una política d’extermini. Colonitzadors i colonitzats vivien en realitats diferents. La població colonitzada que va haver de modificar les formes de vida i de la llengua.

IMPERIALISME EUROPEU Tenia presència a tots els continents i regnava la reina Victoria. L'expansió britànica va provocar conflictes: Guerres de opi: (Anglaterra VS Xina) Els britànics introduïen opi a Xina i a canvi obtenien seda, te i altres productes. El govern xinès va prohibir les importacions i es va crear un conflicte on van guanyar els britànics. → va permetre obrir ports xinesos al comerç.

Revolta dels sipais: conflicte amb els indígenes a la India. Els sipais eren soldats que la seva revolta va fer que el govern britànic assumís directament el control.

Guerra Anglo-Bòer: (Anglesos VS Holandesos) enfrontament entre dues potències degut a que els britànics es volien expandir cap el sud-d'àfrica on hi havien els holandesos. Van guanyar els britànics.

IMPERIALISME FRANCÈS: segon imperi amb + extensió. Es va estendre per Àfrica i Àsia.

IMPERIALISME EEUU: Experimenten un creixement econòmic. El proteccionisme europeu els obliga a buscar nous llocs de comerç. (té molt control dels governs i de rutes comercials). L’expansió es va dirigir al Carib, sudamerica, centre America, estret de Bering i oceà Pacífic. Busca negociacions i pactes mantenint sempre la possibilitat de fer una intervenció armada. “America pels americans” → volien tot el continent.

IMPERIALISME JAPONÈS: S’estén cap a l’oceà Pacífic per obtenir aliments, matèries primeres i protegir-se de Xina i Rússia. Japó tindrà conflictes bèl·lics amb altres potències.

CONSEQÜÈNCIES DE L’IMPERIALISME:

Àmbit econòmic: explotació d’homes i terres, terres en possessió dels colonitzadors, plantacions de monocultiu, treball en plantacions i mines per obtenir diners. Àmbit demogràfic: gràcies a la millora higiènica i sanitària es redueix la mortalitat i creix la població, sense suficients recursos i per tant FAM.

Àmbit social:

- Alta: colonitzadors i aliats, tenien terres i recursos.

- Mitjana: funcionaris i tècnics

- Jornalers: majoria de la població, eren explotats i viuen en la misèria.

Àmbit polític: introducció del concepte Estat-Nació. Creació de fronteres. Àmbit cultural: ACULTURACIÓ, pèrdua de costums autòctons i substituïts per creences i formes de vida europeus.