Imperialisme i colonització: causes i conseqüències

• COLÒNIES: no tenen govern propi i depèn directament de la metròpoli. Son el model d’explotació econòmica.
• PROTECTORATS: Hi ha un govern indígena. Però la metròpoli crea un poder paral·lel, que és el que realment domina (exèrcit, política exterior). Egipte, Birmània, Marroc, Tunísia, Laos.
• DOMINS (COLÒNIES DE POBLAMENT): la població europea s’acabava imposant a la indígena, amb un govern propi però amb relacions de dependència amb la metròpoli. (Canadà, Austràlia, Nova Zelanda, Sud-Àfrica).
• CONCESSIONS: un estat cedia temporalment territoris a una potència colonial. Que els controlava econòmicament (Hong Kong, Xangai)
• ESCLAVAMENT: petit territori estratègic per assegurar el control marítim, el comerç i la defensa. (Gibraltar, Singapur, el canal de Suez)
• MANDAT: territori dels països vençuts en la primera guerra mundial assignat a una potència colonial (França à El Líban i Síria/Regne Unit à Iraq i Palestina

ECONÒMIQUES:

• Economia de pillatge. Explotació dels recursos
• Expropiació de terres. Desplaçament de població
• Abandonament conreus tradicionals à monoconreu i conreu extensiu à grans plantacions
• Imposició de l’economia de mercat de l’intercanvi al paper moneda. Ruïna de les activitats artesanes.

DEMOGRÀFIQUES:

• Reducció de la mortalitat à augment de la població à es trenca la relació població-recursos à problemes de subalimentació.

SOCIALS:

• Transformació de la vida tribal à jerarquia social, formes de treball, religió...
• Trencament de nacions o unió de grups enfrontats
• Enfrontaments entre indígenes.

CULTURALS:

La cultura occidental provoca:

• Pèrdua de la identitat cultural à tradicions i creences.
• Imposició de noves llengües, creences i formes de vida.

CAUSES POLÍTIQUES:

• AUGMENT DE PODER I PRESTIGI. Enclavaments estratègics
• Domini dels mars, signe de poder polític i prestigi internacional

CAUSES DEMOGRÀFIQUES:

• EXCEDENT DE POBLACIÓ EUROPEU es va establir en els territoris conquerits (Amèrica, Austràlia, Algèria).

CAUSES ECONÒMIQUES:

• NECESSITATS COMERCIALS: Nous mercats pels excedents de producció
• NECESSITATS DEL CAPITAL: noves inversions
• NECESSITATS DE LA INDÚSTRIA: Matèries primeres tropicals (cacau, té, cafè, sucre, cautxú,..) i minerals
• Baix cost de la mà d’obra. Construcció d’infraestructures.

CAUSES CULTURALS I IDEOLÒGIQUES:

• EXPEDICIONS CIENTÍFIQUES (Livingstone, Stanley, Brazza,...)
• RACISME: concepció racista (consideració raça blanca superior)
• MISSIÓ CIVILITZADORA sobre les races inferiors que els obligava a portar la seva cultura i religió i formes de vida per treure’ls de la “barbàrie”.
• RELIGIOSES: imposició religió (evangelització)
• NACIONALISME EXPANSIONISTA: les potències europees van desenvolupar patriotisme basat en la convicció que la seva superioritat els legitimava a dominar el món

  Alemanya:

  • 2ª potència a partir de 1900
  • Concentració industrial i financera

  Estats Units:

  • 1ª potència industrial del món
  • Gran mercat interior, abundància de recursos
  • Innovacions tècniques i producció en massa

  Japó:

  • Obertura. Era Meiji. Impuls estatal
  • Concentració industrial i financera

EL REPARTIMENT D’ÀFRICA

Fins a mitjans del s.XIX les colònies europees a l’Àfrica eren costaneres Àfrica: territori poc poblat.

Rivalitat entre les potències europees àGran Bretanya i França.

Es van promoure expedicions cap a l’interior del continent que van ser promogudes per les societats científiques i les missioneres:

• David Livingstone: va remuntar el riu Zambesi i va arribar a les cascades Victòria. Al servei d’Anglaterra.
• Henry Stanley: va descobrir les fonts del riu Congo i es va posar al servei del rei de Bèlgica.
• Savorgnan de Brazza:  al servei de França, que va explorar el marge dret del riu Congo.

Davant la competència imperialista entre països, França, Anglaterra, Bèlgica i d’altres, es va celebrar la Conferència de Berlín (1885).

CONFLICTES INTERNACIONALS:

• L’intent de formar imperis continus per part del Regne Unit i França. Enfrontament de Fashoda (1898). El conflicte es va resoldre per la via diplomàtica.
• A l’Àfrica austral es van enfrontar els tradicionals interessos dels portuguesos, a Angola i Moçambic, dels colons holandesos i alemanys (bòers o afrikaners assentats a la regió del Cap). I els anglesos.
• El conflicte va conduir a l’anomenada Guerra angloboer de 1899-1902 amb victòria anglesa.
• La qüestió marroquina Protectorat francès i oposició alemanya. Focus de tensió constant fins a la IGM.

L’IMPERI RUS:

• L’expansió de l’imperi rus a l’Àsia va ser sobretot política.
• Els avenços russos van aprofundir l’hostilitat amb el Regne Unit amb disputes sobre Pèrsia i les terres fronteres de l’Índia.
• La construcció del Transsiberià (1880-1890) fins a Vladivostok va facilitar la penetració russa a Manxúria: xoc amb el Japó, guerra russojaponesa (1904-1905). Rússia va ser derrotada.

L’IMPERI BRITÀNIC:

• L’indià va construir l’objectiu preferent dels britànics a Àsia.
• Des del s.XVIII la Companyia Britànica de les Índies Orientals va anar ocupant gran part del territori amb l’ajut d’un exèrcit de soldats indis, els sipais.
• 1857: insurrecció de sipais: reorganització administració colonial que passa a dependre directament de la corona (virrei).
• L’expansió colonial francesa a Indoxina va impulsar l’ocupació de Birmània i dels soldanats de Malàisia.
• El Regne Unit havia establert des de feia temps colònies de poblament a Oceania (Austràlia i Nova Zelanda), que es van construir en dominis.

L’IMPERI FRANCÈS I ALTRES IMPERIS:

• La conquesta d’Indoxina es va iniciar entre els anys 1858-1860 amb l’ocupació del delta del Mekong i van aconseguir la cessió de la Cotxinxina. Després Laos.
• França volia controlar aquesta regió com via de penetració al mercat xinès.
• El 1893 es va acordar la neutralitat de Slam.
• Finalment els Països Baixos van refermar des del 1882 l’administració sobre les Índies Orientals (Indonèsia i part occidental de Nova Guinea).

Alemanya va annexar Nova Guinea oriental i les illes Marshall, Salomó, Carolines i Mariannes.

4. L’IMPERIALISME NOU EUROPEU EAU

L’expansionisme dels Estats Units s’havia limitat a la conquesta de l’oest i de territoris mexicans.

El 1867 van comprar Alaska a Rússia.

A finals s.XIX els Estats Units van irrompre amb força en l’esfera internacional per raons ideològiques i geopolítiques.

• El sentiment de superioritat (doctrina Monroe) “Amèrica pels Americans”.
• Concepcions geopolítiques: domini estratègic del mar.

Totes aquestes idees van justificar el dret de la intervenció:

1. Guerra a,b espanya. 1898 à independència de cubà, annexió de filipines, Puerto Rico i l’illa de Guam.
2. Ocupació de les illes Hawaii
3. Ocupació del Canal de Panamà i intervencionisme a Centreamericà en defensa dels seus interessos.

L’IMPERIALISME NO EUROPEU.JAPÓ

L’expansionisme japonès

El japó Meji un ràpid creixement econòmic i modernització de la administració i el seu exèrcit.

• Afany expansionista i agressiu
• Domini de Corea i la Xina

Causes:

• Pressió demogràfica
• Cerca de mercats exteriors
• Primeres matèries per consolidar la industrialització