Imperialisme i Colonialisme: Factors i Guerres Clau

Imperialisme o Colonialisme

El concepte “imperialisme” es va utilitzar per referir-se a l’expansió de les potències occidentals, Japó i els Estats Units; entre mitjans del segle XIX i el 1914.

Condicions de Contorn (sine qua non: sense les quals no…) Va haver un gran desnivell tecnològic entre les metrópolis i els pobles conquerits. Durant el segle XIX van promoure expedicions. Un bon nombre d’exploradors van partir llavors cap als confins d’Àfrica i als extrems polars (R. Peary cap al Pol Nord, i R. Amundsen cap al Pol Nord) i van cartografiar territoris desconeguts per a la població occidental. La segona revolució industrial va oferir els mitjans tècnics per a l’ocupació i domini dels territoris colonials: vaixell de vapor, armes de foc, sistemes de comunicació i medicaments.

Factors Econòmics

Els països industrialitzats necessitaven nous mercats on vendre les seves manufactures i invertir els capitals. Les matèries primeres eren: or, diamants, cotó, blat de moro o coure a Àfrica, te, cotó, fusta, cautxú, espècies o cafè a l’Índia. L’explotació de les colònies no va afavorir econòmicament el conjunt de la població metropolitana, que eren qui mantenien el pes de l’imperi amb els seus impostos. La rendibilitat econòmica per a Gran Bretanya va ser “lo servido por lo comido”, no van obtenir beneficis. El que van invertir en les colònies el van rebre d’impostos. Gran part de la població va emigrar als EUA, que rebria un milió de persones a l’any.

Factors Demogràfics

Hi va haver un gran creixement demogràfic al segle XIX, l’excés de població va crear conflictes socials. Amb tot això es va iniciar la recerca de llocs on col·locar la gent (colònies de poblament). Encara que nombroses colònies van acollir població de la metrópoli, el gruix de la migració europea va ser absorbida pels Estats Units.

Factors Geoestratègics i Polítics

Les colònies constituïen enclavaments estratègics des dels quals exercir el control territorial de fronteres i rutes de navegació. El canal de Suez va ser adquirit pel Regne Unit amb el propòsit de controlar la ruta comercial cap a l’Índia. Els Estats Units van obtenir l’administració del canal de Panamà el 1914. Volien controlar més territoris per aconseguir prestigi econòmic i estatus de gran potència.

Els Imperis Territorials: Àfrica

El Regne Unit va intentar establir un imperi continu entre el Caire i el Cap. França (de nord a sud) va dirigir els seus esforços a la consecució de territoris entre l’Atlàntic i el Mar Roig (d'est a oest). Alemanya va impulsar al canceller Bismarck a convocar la Conferència de Berlín, que va adoptar les següents resolucions:

1. La creació de l’estat lliure del Congo, sota l’administració de Leopold II de Bèlgica.
2. La llibertat de comerç i navegació als rius Níger i Congo.
3. El principi d’ocupació efectiva; només dues zones van quedar lliures: Liberia i Abissínia (actual Etiòpia).
4. La prohibició de l’esclavitud.

Amèrica

Durant la primera meitat del segle XIX, l’expansionisme dels Estats Units es va produir amb la conquesta de l’oest i la guerra contra Mèxic, que va suposar l’annexió de Nou Mèxic, Arizona, Utah, Nevada i Califòrnia. Posteriorment, el 1867, van comprar Alaska a Rússia.

La guerra hispanoamericana va aconseguir imposar la influència dels Estats Units sobre Puerto Rico, Filipines, i Guam.

Àsia

A més de les potències europees, a Àsia també van tenir un paper destacat els Estats Units i el Japó.

La presència britànica datava del segle XVII, quan la Companyia Britànica de les Índies Orientals controlava alguns enclavaments (Bombai i Calcuta). Després de la dissolució de la companyia, la reina Victòria va ser proclamada emperadriu de l’Índia, que va produir la incorporació de Birmania, Malàisia i Hongria. Austràlia i Nova Zelanda van aconseguir l’estatus de domini (colònies de poblament). També van incorporar l’Índia, Pakistan, Bangladesh i Sri Lanka (Ceilan).

França va establir la Unió Indoxinesa (actuals Vietnam, Laos i Cambodja).

El Japó va ocupar les illes Kurils i la península de Corea i Manxúria.

Rússia es va expandir cap al Caucas, Alaska i Sibèria.

Holanda - Indonèsia.

Alemanya - Nova Guinea i les illes Marshall, Salomó i Carolines. Després les Marianes.

Espanya - Illes Filipines.

Les Guerres Colonials

1. Les guerres de l’opi: (1839-1842 i 1856-1860) es van produir arran de la prohibició xinesa del comerç britànic d’opi procedent de l’Índia.
2. La guerra dels Boers: (1880-1881 i 1899-1902) va començar arran de la pretensió britànica d’expulsar els Boers que s’havien establert al Cap del segle XVII i havien ocupat Orange i Transvaal.
3. La rivalitat entre russos i britànics: (1870-1907) el progrés rus pel Caucas i l’Àsia Central va suposar una amenaça per als interessos britànics a la zona de l’Índia i Afganistan.
4. La guerra xinojaponesa: (1895) el Japó i la Xina van entrar en guerra. El Japó va infligir una gran derrota a la Xina i es va consolidar com a potència emergent. Corea va passar a ser un protectorat japonès.
5. La crisi de Fashoda: (Sudan 1898) conflicte on França i Gran Bretanya volien una zona estratègica de l’Alt Nil. França es va acabar retirant.
6. La guerra entre els Estats Units i Espanya: (1898) Espanya va patir una ràpida derrota i va haver de renunciar a Cuba, Puerto Rico, Guam i les Filipines.

La guerra russojaponesa: (1905) els japonesos, amb el suport britànic, van detenir l’expansionisme rus per Manxúria i el nord de Corea.

Crisis marroquines: (1904-1911) es van enfrontar Alemanya i França per la pretensió francesa d’establir un protectorat al Marroc. La Conferència d’Algesires va establir un protectorat francoespanyol amb el suport de Gran Bretanya, que va ser la mediadora.