Imperialisme i Colonialisme: Causes, Tipus, Imperis i Conseqüències

Què és l'Imperialisme? Definició i Tipus Històrics

L’imperialisme és l’annexió, per part d’un territori concret, d’altres territoris i poblacions que passen a sotmetre’s al poder d’aquest territori.

Tipus d’imperialismes al llarg de la història

L'Imperialisme a l'Antiguitat

• Practicat per les civilitzacions mesopotàmica, egípcia i romana.
• Finalitat esclavista.

L'Imperialisme a l'Edat Mitjana

• Practicat per Carlemany i altres reis europeus.
• Intent d'unificar els diferents regnes europeus.
• Es tradueix en guerres constants per l’hegemonia europea.

L'Imperialisme a l'Edat Moderna

• Practicat pels europeus als altres continents.
• Finalitat mercantilista.

L'Imperialisme a l'Època Contemporània

• Practicat pels països industrialitzats europeus, els Estats Units i el Japó als altres continents.

El Mètode Imperialista: El Colonialisme

El seu mètode és el colonialisme:

• Exerceixen de manera directa, mitjançant la força militar i burocràtica, un domini absolut (econòmic, polític, social i cultural) sobre les colònies.
  • Justificat per la consciència de tenir una superioritat cultural.
  • La seva finalitat és l’explotació econòmica de les colònies.

Causes de l'Imperialisme: Factors Econòmics, Polítics i Culturals

Causes Econòmiques

• Necessitat de nous mercats.
• Necessitat de noves matèries primeres i fonts d’energia.
• Importància estratègica de posseir territoris que facilitin el comerç colonial.

Causes Demogràfiques

• Necessitat de nous territoris que acullin l’excedent de població.

Causes Polítiques

• Voluntat de convertir el propi país en una gran potència mundial.

Causes Culturals i Ideològiques

• Interès per explorar noves terres.
• Creença en la inferioritat cultural dels indígenes i en l’obligació moral dels europeus de civilitzar-los.
  • Afany de les esglésies cristianes per convertir els indígenes i establir-se en el màxim de territoris possible.

Tipus d'Administracions Colonials

Colònies d'Explotació

• Govern d’una minoria blanca.
• Dependència total de la metròpoli.
• L’objectiu principal és l’explotació econòmica.
• És el tipus d’administració colonial més estès.
• Ex.: Àfrica subsahariana.

Colònies de Poblament o Dominis

• Implantat als territoris on emigren molts europeus en massa.
• Govern i administració formats exclusivament per blancs.
• Independència progressiva de la metròpoli.
• Ex.: Canadà, Austràlia, Nova Zelanda i Ciutat del Cap.

Protectorats

• Establert a les zones on els indígenes estan més organitzats.
• Les autoritats colonials respecten el govern indígena però es reserven el control de l’exèrcit i de la política exterior.
  • Ex.: Índia (protectorat britànic) i Tunísia, Vietnam i Cambodja (protectorats francesos).

Característiques de l'Explotació Colonial

• Extracció de matèries primeres.
• Importació de productes manufacturats de la metròpoli.
• Creació d’infraestructures de transport.
• Imposició d’una política proteccionista envers les metròpolis estrangeres.
• Especialització agrícola.

Grans Imperis Colonials i la seva Expansió

L'Imperi Britànic: El Més Gran

• Imperi colonial més gran: domini de gran part del Pacífic i l’Àfrica.
• Dominis (Canadà, Austràlia, Nova Zelanda i Sud-àfrica) i colònies d’explotació que poden incloure alguna autoritat indígena dins el seu consell de governació.
• Importància de la colònia de l’Índia (gran producció de matèries primeres, moviments nacionalistes, concessió de més participació al govern per part dels indis).

L'Imperi Francès

• Segon imperi més gran, però a molta distància del britànic.
• Centrat principalment al nord de l’Àfrica (emigració d’un gran nombre de francesos a Algèria, construcció del canal de Suez) i al Sud-est asiàtic (creació de la Unió Indoxina, actuals Vietnam, Cambodja i Laos).
• Estricta centralització de l’imperi (els habitants de les colònies no consten com a ciutadans ni gaudeixen de participació política).
• Certa autonomia d’Algèria i Indoxina.
• Atorgament, el 1914, de l’estatut de ciutadans francesos als habitants de les colònies més antigues (illes franceses de les Antilles, Guaiana Francesa, illa de la Reunió).

Altres Potències Imperialistes

• Bèlgica: Colonitza el Congo.
• Alemanya: Aconsegueix territoris a l’Àfrica i Oceania.
• Holanda: Obté el control de grans zones a l’Àsia, a més de la Guaiana i algunes illes de les Antilles.
• Itàlia: Intenta expandir-se per l’Àfrica occidental, però l’exèrcit indígena li infligeix una gran derrota a l’actual Etiòpia.
• Portugal: Vol unificar els seus dos enclavaments més importants a la costa africana (Angola i Moçambic), però l’Imperi britànic li ho impedeix. Aconsegueix, però, la Guinea portuguesa i les illes del Cap Verd.
• Espanya: Perd totes les seves colònies a Amèrica i les seves possessions queden reduïdes a una zona del Sàhara, Guinea Equatorial i el nord del Marroc.
• Rússia: S’estén cap a l’est, envaint gran part de Sibèria, Afganistan i Pèrsia, per la qual cosa entra en conflicte amb japonesos i britànics.
• Japó: Aboleix el seu sistema feudal i n’estableix un de capitalista, tot convertint-se en una gran potència industrial en molt pocs anys. Entra en guerra amb la Xina i Rússia, arrabassant-los, respectivament, Formosa (actual Taiwan) i Manxúria. Estableix un protectorat sobre Corea.
• Els Estats Units: S’expandeixen primer cap a l’oest, dins el seu propi continent, comprant les zones d’altres potències (Louisiana als francesos, Florida als espanyols i Alaska a Rússia), fent-ne fora o exterminant-ne la població indígena i lliurant guerres contra països com Mèxic, que els cedeix la meitat nord del territori. Practica l’imperialisme al Carib (Cuba i Puerto Rico són arrabassades als espanyols) i al Pacífic (s’incorpora Hawaii i es compren les Filipines als espanyols) i emprèn una política neocolonialista a l’Amèrica Llatina (intervé en la seva política i hi exporta capitals) que ha perdurat fins als nostres dies.

Conflictes entre Potències Imperialistes (1870-1914)

La Cursa Colonial (1870-1914)

• Punt més àlgid de l’imperialisme contemporani: cada vegada més potències es llancen a la conquesta de nous territoris i això crea molts conflictes entre elles.

La Conferència de Berlín (1884-1885)

• Punt de partida de la carrera colonial. S’estableixen les regles de repartiment del món i s’accelera la colonització de nous territoris.

Disputa per l'Hegemonia a l'Àfrica

• Gran Bretanya, Portugal i França volen unificar els seus territoris en aquest continent i establir-hi un imperi que vagi de costa a costa. Els seus interessos xoquen en diversos punts i es produeixen dues grans crisis. Finalment, Gran Bretanya s’imposa sobre Portugal i França.

Crisi de l'Ultimàtum (1890)

• Gran Bretanya exigeix a Portugal la retirada de les seves tropes del territori situat entre Angola i Moçambic. Portugal cedeix i això provoca una profunda inestabilitat econòmica i política al país, així com una gran frustració nacional.

Crisi de Fachoda (1898)

• L’exèrcit francès intenta ocupar el Sudan, però topa amb les tropes britàniques a Fachoda, al Nil. França es retira i Gran Bretanya aconsegueix l’hegemonia a l’Àfrica.

La Pau Armada (1904-1914)

• Nom que els historiadors han donat a aquest període, caracteritzat per una intensificació de les tensions entre les potències imperialistes, que empren una carrera armamentística que desemboca en la Primera Guerra Mundial.

La Conferència d'Algesires (1906)

• Convocada per la defensa alemanya de la independència del Marroc, sobre el qual França té drets. S’acorda mantenir la independència del territori marroquí, però també el predomini francès a la zona. Els objectius d’Alemanya d’establir un protectorat al Marroc es veuen frustrats.

La Crisi d'Agadir (1911)

• Alemanya envia un cuirassat al port marroquí d’Agadir, acusa França de no respectar l’acord pres a la Conferència d’Algesires i demana el Congo francès en compensació. França cedeix aquest territori a Alemanya.

Conseqüències de l'Imperialisme: Impacte Global

Avantatges per a les Metròpolis

• Adquisició continuada de matèries primeres a molt baix cost.
• Col·locació dels productes industrials als nous mercats colonials.
• Inversió dels capitals acumulats amb la industrialització en la construcció d’infraestructures de transport colonials.

Desavantatges per a les Metròpolis

• Primera Guerra Mundial.

Conseqüències Negatives per a les Colònies

Econòmiques

• Explotació sistemàtica dels recursos naturals.
• Introducció d’una economia de mercat desavantatjosa.

Demogràfiques

• Augment de la població (epidèmies de fam).

Socials

• Treball forçat o mal remunerat.
• Extermini, circumscripció en reserves o marginació dels pobles indígenes.
• Foment dels conflictes entre diferents tribus indígenes.

Culturals

• Pèrdua d’identitat dels pobles nadius.

Polítiques

• Submissió de les autoritats locals i exclusió dels indígenes del govern.
• Revoltes.