L'Imperialisme i el Colonialisme: Causes, Conseqüències i Repartiment del Món

1. Què s’entén per Imperialisme?

L'imperialisme va ser el domini d'unes nacions sobre unes altres, on els Estats industrialitzats volien el domini territorial d'Àsia, Àfrica i Oceania. L'imperialisme es va donar entre mitjan del segle XIX i el 1914.

2. Què va motivar a les potències europees a conquerir territoris fora d’Europa? Quines van ser les causes del colonialisme?

Perquè volien el domini del món a partir del segle 1880. Les causes van ser:

• Econòmiques: Volien vendre excedents industrials, comprar matèries primeres i productes colonials, invertir capital i trobar mà d'obra barata.
• Demogràfiques: La població va créixer molt i moltes persones van haver de buscar treball en països extraeuropeus, perquè tenien expectatives de trobar-hi feina i començar una nova vida.
• Polítiques: Els països no podien ampliar territori dins d'Europa, havien de fer-ho fora d'Europa i no es parlava dels problemes interns que tenien els països.
• Ideològiques: Europa tenia concepcions racistes i nacionalistes i creien que la raça blanca era superior, així justificaven imposar-se sobre els altres, creien que tenien el deure de difondre la seva cultura a les civilitzacions que eren considerades inferiors.
• Científicotècniques: El desig de conèixer i cartografiar tots els indrets del planeta desconegut, per descobrir la fauna i la flora. Molts exploradors van anar a conèixer el món desconegut.

3. Com va ser el procés d’exploració i conquesta dels nous territoris?

El procés d'exploració: els primers que van explorar van ser els britànics i francesos, com per exemple Livingstone i Stanley a l'Àfrica central. En la fase de conquesta, va ser més ràpida i fàcil, ja que els europeus tenien superioritat militar i la resistència indígena era fràgil. Per conquerir, van seguir la ruta dels rius Senegal, Nil, etc. També van utilitzar la rivalitat entre tribus i ètnies.

4. Com s’organitzaven les colònies? Explica les colònies d’explotació, les colònies de poblament, els protectorats i els enclavaments estratègics, posant exemples concrets.

S'organitzaven de 4 formes principals d'organització colonial:

• Colònies de poblament: Canadà, Austràlia, Nova Zelanda, Sud-àfrica i Algèria (colònia francesa amb dominis britànics).
• Colònies d'explotació: La població indígena era majoritària, la metròpoli les explotava econòmicament, perquè hi havia grans plantacions de te, cafè, sucre... També explotaven jaciments. Hi havia organització política, ja que no tenien govern propi i la metròpoli l'ocupava políticament.
• Protectorats: La població indígena era majoritària, de forma teòrica mantenien el govern indígena després de l'ocupació i en la pràctica la metròpoli hi creava un govern paral·lel per dominar el poder local.
• Enclavaments estratègics: Són illes o ports que són punts geogràficament estratègics i enclavaments per a les grans rutes marítimes.

5. Explica les diferències que hi ha entre les colònies de poblament i les colònies d’explotació, i posa exemples de territoris concrets.

Les diferències són que les d'explotació no tenen govern propi i la metròpoli l'ocupa políticament i les de poblament tenen dependència amb la metròpoli però també certa autonomia de govern interior. Una altra diferència és que en les de poblament hi ha escàs nombre d'indígenes i en les d'explotació tot el contrari. Alguns exemples són l'Índia i Sierra Leone per part de l'explotació i Canadà i Austràlia per part del poblament.

6. Què eren els protectorats? I els enclavaments estratègics? Posa’n exemples.

Els protectorats eren on la població indígena era majoritària i en teoria es mantenia el govern indígena després de l'ocupació i en la pràctica la metròpoli hi creava un govern paral·lel per dominar el poder local. Algun exemple és Malàisia, Marroc i Egipte.

7. Explica el procés de colonització de l’Àfrica (com se la van repartir, zones d’influència, conflictes, etc.).

Aquest procés comença amb l'exploració, on abans del 1870 a l'Àfrica només hi havia enclavaments portuaris i a partir d'aquest any es va conquerir ràpidament. Les potències que van dominar són el Regne Unit i França, encara que també hi eren Bèlgica, Alemanya, Portugal, Itàlia i Espanya. Després Bismarck, per part d'Alemanya, va organitzar una conferència internacional el 1885, on van assistir 15 països. L'objectiu era evitar conflictes i crear condicions favorables per al comerç. Es van fer acords com la lliure navegació pels rius Níger i Congo, la prohibició del comerç d'esclaus i per considerar que un territori estava ocupat s'havia de plantar la bandera, notificar-ho diplomàticament als altres països i fer una ocupació efectiva. Després de la conferència hi va haver una autèntica cursa per conquerir els territoris, va ser tan ràpid que el 1914 només 2 territoris mantenien la independència: Abissínia i Libèria. Els països dominants són Gran Bretanya, França i Bèlgica, cada país tenia un projecte diferent. Gran Bretanya volia dominar la façana oriental, per construir una línia ferroviària que connectés Ciutat del Cap amb El Caire. El projecte de França era dominar el continent d'oest a est, des d'Algèria va conquerint Tunísia, Marroc i tot el desert del Sàhara. El projecte de Bèlgica era crear l'Associació Internacional Africana, on explotava el territori del Congo per al seu propi benefici. Els conflictes durant la colonització d'Àfrica són Fashoda el 1898 (on els britànics avançaven direcció sud i els francesos direcció est, llavors es troben a Fashoda) i la Guerra dels Bòers el 1890 (els britànics volien conquerir Sud-àfrica i els bòers, que són els habitants de la zona, són d'origen holandès).

8. Què va suposar la Conferència Internacional de Berlín? Què s’hi va decidir?

Aquesta conferència no va evitar conflictes a l'hora de conquerir territoris i crear condicions favorables al comerç. Es van decidir la lliure navegació pels rius Níger i Congo, la prohibició del comerç d'esclaus i per considerar que un territori estava ocupat s'havia de plantar la bandera, notificar-ho diplomàticament als altres països i fer una ocupació efectiva.

9. Quines van ser les principals zones d’expansió d’Àsia? Quins conflictes hi va haver i entre quines potències?

10. Observant el mapa d’Àfrica el 1914, saber identificar les principals possessions dels següents països imperialistes: Regne Unit, França, Portugal, Bèlgica, Itàlia, Espanya, Alemanya (fletxetes en un mapa!).

11. Observant el mapa d’Àsia el 1914, assenyala-hi les principals possessions dels països imperialistes (fletxetes en un mapa!).

12. Quines van ser les conseqüències de l’Imperialisme? (aquesta seria una resposta llarga de desenvolupament).

Les conseqüències són la modificació del territori, les demogràfiques, les econòmiques i les socials-culturals.

Modificació dels territoris:

• Infraestructures com ports, ponts, ferrocarrils, línies telefòniques.
• Noves indústries, noves terres conreades, la creació de noves ciutats, la modificació del paisatge.
• Formació de països artificials, les fronteres es tracen amb meridians i paral·lels.
• Pobles enfrontats han de conviure forçosament en un mateix país i els pobles de la mateixa ètnia queden dividits en diferents països.

Impacte demogràfic:

• La població va augmentar (perquè ha disminuït la mortalitat), millora la qualitat de vida.
• Àfrica tindrà el problema de la subalimentació crònica.
• La introducció de mesures higièniques més la construcció de nous hospitals on vacunaven els indígenes fa reduir les epidèmies.

Conseqüències econòmiques:

• La condició de vida indígena va empitjorar, ja que les terres passen a mans dels colonitzadors i s'abandonen els conreus tradicionals i es fan grans plantacions d'un sol producte.
• Com que no hi ha diversificació, el país s'especialitza en un sol producte i es fa dependent.
• Els productes que planten només beneficien a la metròpoli i l'artesania local s'arruïna.
• Els indígenes hauran de treballar per poder menjar.

Conseqüències socials-culturals:

• Els costums autòctons no van oferir resistència i hi va haver un procés d'aculturació.
• Els missioners van difondre el cristianisme i van dur a terme tasques sanitàries.
• Hi ha una pèrdua d'identitat de les cultures indígenes.
• Hi haurà una segregació social on els colons europeus vivien en residències luxoses i els poblats indígenes en la misèria.

13. Quines van ser les fonts d’energia més importants de la Segona Revolució Industrial? Per què creus que van ser tan importants? (resposta llarga. Aquí s’hauria d’explicar tot el referent a l’electricitat i al petroli).

14. Quins invents van aparèixer amb la generalització de l’energia elèctrica?

15. Com, quan i per què va evolucionar la indústria automobilística?

16. Quins nous sectors industrials van aparèixer durant la Segona Revolució Industrial?

17. En què consisteix i quan va aparèixer el taylorisme?

David Livingstone

Va fer una exploració geogràfica amb Stanley i van fer un viatge científic i van explorar l'Àfrica central.

Henry Stanley

Va fer una exploració geogràfica amb Livingstone i van fer un viatge científic i van explorar l'Àfrica central.

Metròpoli

La metròpoli és la ciutat principal o un Estat.

Colònia

Un conjunt de persones que s'estableixen d'un lloc o territori a un altre.

Conferència de Berlín

Aquesta conferència la convoca Bismarck (Alemanya), hi assisteixen 14 països. Els objectius són evitar conflictes i crear condicions favorables per al comerç. Van fer acords que són la lliure navegació pels rius Níger i Congo, la prohibició del comerç d'esclaus i per últim que si un territori s'havia ocupat s'havia de plantar una bandera, notificar-ho diplomàticament als altres països i fer una ocupació efectiva.

La «joia de la corona»

La joia de la corona seria l'Índia, ja que va ser un gran mercat dels productes fabricats a Anglaterra, a més proporcionava les matèries primeres com el te o el cotó.

Abissínia

Va ser un dels dos territoris de 1914 que es va mantenir amb la independència, l'altre era Libèria.

Guerres de l’opi

Aquesta guerra va tenir lloc a la Xina, on es van enfrontar l'imperi britànic i l'imperi xinès, això sorgeix perquè Gran Bretanya comprava te i seda a la Xina, llavors Gran Bretanya venia opi, que es cultivava a l'Índia, i el govern xinès prohibeix l'entrada d'opi al 1832 i els anglesos segueixen venent. La guerra va terminar amb el Tractat de Nanjing al 1842, on els britànics aconsegueixen Hong Kong.

Procés d’aculturació

Tractat de Nanjing

El Tractat de Nanjing va ser el que va posar fi a la guerra de l'opi on els britànics aconsegueixen Hong Kong al 1842.

Commonwealth

Reina Victòria

Aquesta reina va ser proclamada emperadriu de l'Índia el 1876, l'Índia va ser la joia de la corona, ja que va ser un gran mercat dels productes fabricats a Anglaterra, a més proporcionava les matèries primeres com el te o el cotó.

Guerra dels bòers

Aquesta guerra sorgeix el 1890, on els britànics volen conquerir Sud-àfrica i es van enfrontar amb els bòers que eren els habitants, que són d'origen holandès.

Missions

Regne de Siam

El regne de Siam va ser un estat neutral entre l'imperi britànic i francès.

John Ford

Taylor

Taylor va aplicar el fordisme i el taylorisme, on el taylorisme es caracteritza per la fabricació en cadena, ja que es dividia el procés productiu en tasques específiques, hi ha màquines de gran precisió i s'eliminen els moviments innecessaris, amb el resultat que els treballadors tenen un sou més elevat, perquè així hi hagi un augment del poder adquisitiu de la població, i així els treballadors tinguin més temps lliure.