Imperialisme i Colonialisme al Segle XIX

Noves Fonts d'Energia i Organització Empresarial (1884-1914)

El petroli i l'electricitat van destronar el carbó. L'electricitat, neta, flexible, fàcil d'utilitzar i eficient, va canviar les empreses, augmentant-ne la productivitat. Va tenir grans aplicacions en comunicacions, transport, il·luminació i oci.

L'explotació industrial del petroli va començar el 1859 als EUA. Primer va ser utilitzat per a la il·luminació, però després es va convertir en combustible per als transports.

Nous Models Empresarials

Van sorgir grans gegants empresarials per fer front a la guerra de preus, amb fusions, absorcions o acords. Això va adquirir diferents formes:

• Concentració horitzontal: empreses del mateix sector productiu, com el siderúrgic.
• Concentració vertical: agrupament d'empreses complementàries.
  • Càrtel: associació d'empreses per restringir o eliminar la competència.
  • Trust: fusió d'empreses en una de nova.
  • Hòlding: societat financera que posseeix capital en diverses empreses per controlar-ne les activitats.
• Monopoli: una única empresa controla un producte en exclusiva i n'imposa els preus.
• Taylorisme: mètode d'organització que millora la productivitat eliminant els temps morts. La producció s'organitza mitjançant una cadena de muntatge que marca el ritme i optimitza el procés.

Causes Ideològiques del Colonialisme

Els científics van organitzar expedicions geogràfiques i antropològiques a Àfrica i Àsia, com les d'Stanley i Livingston. Aquestes expedicions van obrir noves rutes utilitzades pels colonitzadors amb finalitats militars o econòmiques. Hi havia idees racistes que defensaven la superioritat de la raça blanca, acompanyada d'una exaltació nacionalista.

El colonialisme es va disfressar d'un paternalisme que sostenia que l'home blanc havia de civilitzar els "pobles inferiors", instruint-los, educant-los i evangelitzant-los.

L'Ocupació d'Àsia al Segle XIX

No només van intervenir els europeus; els EUA, Rússia i el Japó també van entrar en joc.

Colonització Britànica a l'Índia

La colonització britànica va ser principalment a l'Índia. Després de les revoltes sipais (soldats indígenes britànics), el govern britànic va assumir el control de l'Índia, establint-hi un virregnat. La reina Victòria va ser proclamada emperadriu de l'Índia (1877). Per garantir la seguretat de l'Índia, el Regne Unit va rivalitzar amb França per adquirir Birmània.

Expansió Francesa a Indoxina

L'expansió francesa va tenir com a centre Indoxina. Ja present des de 1850-60, va anar adquirint tota la península, Mekong i el protectorat de Cambodja. El 1887 va crear la Unió Indoxina, i el 1893 s'hi va afegir Laos.

El Regne Unit també va conquerir els estats malais i Singapur. Els francesos i els britànics van acordar mantenir l'Estat de Siam lliure i neutral, com a frontera entre els dos imperis (1895-96).

Expansió Russa a Àsia

Al segle XIX, l'Imperi Rus va continuar expandint-se cap a Sibèria i cap al sud. Va arribar fins als límits de l'Imperi Britànic a l'Índia, on es va mantenir un litigi important pel control de Pèrsia i Afganistan (1880) i Tibet (1904). També van sorgir rivalitats amb la Xina, i es va produir la guerra russojaponesa. Al segle XIX, 5 milions de russos van emigrar a Sibèria.

La Situació a la Xina

Cap país va conquerir la Xina. Els anglesos hi van establir enclavaments comercials, equilibrant les compres de te i seda xinesos amb l'opi que portaven de l'Índia. El 1839, el govern xinès va prohibir l'entrada d'opi, però el Regne Unit va continuar venent-ne, fet que va provocar les guerres de l'opi (1839-42, 1856-60). Com a conseqüència, el Regne Unit va aconseguir l'enclavament de Hong Kong i altres ports. Del 1885 al 1911, la Xina va ser assetjada per potències europees i asiàtiques, perdent territoris perifèrics.

Els ingressos de l'economia britànica van augmentar, sobretot gràcies a les mines, els ferrocarrils i el comerç. Això va crear reaccions nacionalistes (revolta dels cent dies, 1889, i revolta popular dels bòxers, 1900-01) que van fracassar. El 1911, una revolució va posar fi a l'imperi i va establir una república a la Xina, que va aconseguir la reconstrucció nacional.

Els europeus també van controlar Oceania (Austràlia i Nova Zelanda), i els holandesos havien establert una colònia important a Indonèsia.

L'Imperialisme dels Estats Units

Els Estats Units es van convertir en una potència i, per assegurar el futur dels seus mercats, havien d'establir relacions privilegiades per trencar les creixents dificultats aranzelàries.

El darwinisme social (les nacions més fortes sobreviuen) justificava l'imperialisme dels EUA. Els EUA consideraven Amèrica com el seu espai natural d'expansió i que podien i havien d'intervenir a qualsevol lloc per defensar els seus interessos (Doctrina Monroe). Així, els Estats Units van aconseguir territoris al Carib, bases navals estratègiques al Pacífic i, per assegurar-se el control de l'estret de Bering, van comprar Alaska a Rússia el 1867.

L'Expansionisme Japonès

Com a conseqüència de la revolta Meiji, el Japó va posar fi al feudalisme i va iniciar un procés de modernització econòmica associat a la proximitat a Occident. Volia convertir-se en una potència industrial semblant a les europees, i això va fer que esdevingués també una potència imperialista a l'Àsia. Per defensar-se de Rússia i la Xina, va adquirir Corea i Manxúria.

El 1876, el Japó va intervenir a la península de Corea, amb una guerra contra la Xina (Corea era vassall de la Xina). Van guanyar. Posteriorment, també es van enfrontar amb els russos a Manxúria el 1905, derrotant l'exèrcit rus. Gràcies als EUA, el Japó va esdevenir una potència imperialista, en igualtat amb les occidentals, a la zona asiàtica del Pacífic.

Formes d'Administració Colonial

• Protectorats: es respectava el govern indígena, però la metròpoli imposava un govern paral·lel que dominava la defensa i la representació exterior. S'aplicava a colònies que havien estat estats estructurats, com Egipte.
• Dominis: territoris amb població indígena escassa, on els blancs van imposar un sistema parlamentari i un govern propi, com Nova Zelanda (ind. 1854), el Canadà (1867) i Austràlia (1890).
• Mandats: van néixer després de la Primera Guerra Mundial per administrar els territoris de les potències perdedores. Una potència guanyadora exercia de tutela en representació de la Societat de Nacions.

Dominació dels Pobles Colonitzats

Van patir un impacte profund. Econòmicament, les condicions indígenes van empitjorar; se'ls van treure els conreus tradicionals i s'hi van potenciar plantacions, monocultius extensius que responien a les necessitats de les metròpolis.

Demogràficament, en alguns llocs va reduir la mortalitat i va augmentar la població gràcies a la introducció de vacunes, mesures higièniques i hospitals, però en altres llocs les males condicions de treball van produir una disminució de la població, i alguns monocultius van causar situacions de subalimentació crònica.

Socialment, els ritmes de treball indígenes van canviar, així com el sistema de jerarquia social. Es van trencar ètnies i es van ajuntar indígenes enfrontats. També van reclutar indígenes per a l'exèrcit.

Culturalment, van patir un procés d'aculturació. No van oferir resistència a l'impacte de la cultura occidental. S'hi va implantar la cultura europea i s'hi va difondre el cristianisme, sobretot a Àfrica. Altres llocs, com l'Índia, van resistir i van conservar la seva cultura.