Imperialisme: Causes, conseqüències i repartiment del món

1- Recerca de nous mercats on vendre els grans excedents de la producció industrial de la metròpoli (entesos com a mercats exclusius) 2- Necessitat de proveïments de matèries primeres, en gran quantitat i a baix cost, que ara s’extreuen de les colònies. Imposició de monocultius, espoli forçós dels principals recursos naturals, etc., als territoris colonitzats. 3- Noves oportunitats d’inversió i d’obtenció de grans beneficis per a la burgesia financera en l’explotació i l’organització de les noves colònies. 4- Negocis entorn a la mateixa empresa colonitzadora (proveïments a l’exèrcit, construcció de les infraestructures bàsiques a les colònies ...) Aquests aspectes econòmics, que foren els més determinants per a les colonitzacions, es concreten en un intercanvi desigual (productes manufacturats de la metròpoli a alt preu, a canvi de matèries primeres de la colònia a baix preu, que és en l’origen de l’empobriment i subdesenvolupament de l’anomenat tercer món.

1- Excedent de població a Europa, que afavoreix l’emigració a la recerca de noves oportunitats de vida. 2- Polítiques dels governs europeus per afavorir l’emigració, per evitar problemes socials i establir població “nacional” sobre els nous territoris colonitzats.

1- Prestigi polític dels governs europeus per dur a terme una política exterior agressiva i activa, que “distreu” el país d’altres problemes interns. 2- Competència entre els diversos estats colonialistes per aconseguir més i millores colònies que els seus rivals. 3- Interès dels aparells militars de les grans potències per les guerres colonials, com a fórmula d’ascens i prestigi. 4- Interès geoestratègic (militar i comercial) per dominar determinats punts per al control de les grans rutes marítimes.

Chamberlain (Anglaterra) Jules Ferry (França) Von Bismarck (Alemanya) Cecil Rhodes (Empresari)

Convicció en la “superioritat” moral, intel·lectual i cultural de la raça blanca, que dóna lloc a un “dret de conquesta”.

Una vegada que la metròpoli aconseguia conquerir i sotmetre el territori, calia assegurar el seu domini sobre el mateix i administrar-lo per procedir a la seva explotació. En aquest sentit, van existir diversos tipus de colònia: 1. Les colònies d'explotació, que depenien directament del govern de la metròpoli, representada per un governador i els seus funcionaris. El territori estava així absolutament sotmès. Un exemple va ser el Congo Belga 2- Els dominis o colònies de poblament, que per les seves peculiaritats servien per a l’assentament d’un important contingent de població europea. En el cas britànic, aviat van comptar amb governs i institucions pròpies (Canadà, Sudàfrica, Austràlia ...) 3- Els protectorats, territoris on les potències colonials controlaven la política exterior i l'exploració de les riqueses del país, mentre que les autoritats natives es feien càrrec de la política interior. Va ser el cas d'Espanya amb el Marroc. 4- Els mandats, que van sorgir després de la Primera Guerra Mundial (colònies perdudes per Alemanya i per l’Imperi Turc), i en la qual representava que una potència europea administrava una colònia en nom i representació de la Societat de Nacions

: 1- La creació de complexos sistemes de govern i administratius per assegurar el domini sobre el territori des de la metròpoli 2- El desplegament d’una força militar i policíaca suficient, sovint amb el suport de tropes indígenes, per garantir el control sobre la població i les propietats de la població blanca que s’ha establert en el territori. 3- La creació de grans empreses per a l’explotació dels recursos naturals del territori colonitzat. 4- La construcció d’infraestructures (carreteres, ponts, ports, edificis de govern i administratius, etc.) 5- La col·laboració de les elits indígenes, que mantenen sovint un paper de privilegi en l’administració de la colònia.

● Entre 1870 i 1914 les potències europees controlen la pràctica totalitat d’Àfrica, Àsia i Oceania. ● El control d’Àsia es va fer de manera poc organitzada i va donar lloc a alguns conflictes entre elles i amb les colònies, especialment quan intentaren controlar Xina ● Per a evitar conflictes a Àfrica, les potències europees es reuniren a la Conferència de Berlín (1885): es va decidir les normes i les zones que ocuparia cada potència.

Imperi Britànic i Francès L'Imperi Britànic ● El més gran en extensió i en importància, en els 5 continents, amb una població de gairebé 450 milions d’habitants i que ocupava 2/5 parts de la superfície terrestre. ● Regnava la reina Victòria, per això també aquest període es conegut l’època victoriana. Departament de Ciències Socials Departament de Ciències Socials Tenia colònies a gairebé tots els continents i va dominar punts estratègics per controlar les rutes marítimes (Gibraltar, Suez o Hong Kong). L'Índia era la colònia més important d'aquell imperi. A Amèrica  el Canadà, Hondures brit., Guyana brit., i nombroses illes i arxipèlags del Carib i de l’Atlàntic. A Àfrica  Gàmbia, Sierra Leone, Nigèria, i Ghana (Costa d’Or) a la regió occidental, Egipte, Sudan, Somàlia brit., Kènia i Uganda a les regions orientals, i la colònia del Cap (Sudàfrica) i Rhodèsia. (Projecte d’unir en un eix nord – sud les ciutats d’El Caire i el Cap)A Àsia i al Pacífic  diverses regions de la península Aràbiga (Aden, Oman ...), el Pakistan, l’Índia, el Nepal, Ceilan, Birmània, Malàisia, Hong-Kong, la part oriental de Nova Guinea, Austràlia, Nova Zelanda i diverses arxipèlags i illes del Pacífic. I a més cal afegir les colònies europees de Gibraltar, Malta i Xipre. L'Imperi Francès El segon en importància i en extensió després del Britànic, amb gairebé 13.000.000 km2 Departament de Ciències Socials A Amèrica  la Guiana Francesa i diversos arxipèlags al Carib A Àfrica  Marroc, Algèria, Tunísia, el Senegal, l’Àfrica Occidental Francesa, l’Àfrica Equatorial Francesa, Gabon (Congo Francès), l’illa de Madagascar i la Somàlia Francesa (Djibouti) A Àsia i al Pacífic  diversos ports i ciutats de l’Índia, la Indoxina (Vietnam, Laos i Cambotja), diverses illes i arxipèlags del Pacífic.

Holanda  la Guyana Holandesa, i el gran arxipèlag d’Indonèsia. Bèlgica  la colònia del Congo (fins 1908, considerat com a possessió privada del rei Leopold II) Portugal  Guinea Port., Angola i Moçambic a Àfrica, el port de Macau a la Xina, la part oriental de l’illa de Timor (a Indonèsia) i diversos ports i ciutats de l’Índia. Alemanya  va arribar tarda al repartiment colonial, i va obtenir una part de l’illa de Nova Guinea, i el Camerun, Togo, l’Àfrica Sudoccidental (actual Namíbia) i Ruanda, Burundi i TanganiKa. La major part de les seves possessions van anar a parar als britànics després de la Primera Guerra Mundial. Itàlia  Líbia, Eritrea i la Somàlia Italiana. Rússia  es va expandir cap a l’est (per Sibèria) i per l’Àsia Central, fins arribar a l’Oceà Pacífic. Va exercir gran pressió i influència sobre Pèrsia (l’actual Iran) Bèlgica Alemanya: Tanganyika, Àfrica Sudoccidental. Itàlia: Líbia. Holanda: Indonèsia. Portugal: Angola, Moçambic... Rússia: des del Turquestan cap a Manxúria. Espanya: zona del Golf de Guinea, el Sàhara i el nord del Marroc (Rif). Espanya  va mantenir el seu domini sobre Cuba, Puerto Rico, les Filipines i diversos arxipèlags del Pacífic fins a la guerra amb els Estats Units de 1898 i la signatura de la pau de Versalles. Després, el seu imperi es reduí al protectorat del nord de Marroc, l’Ifni (costa atlàntica del Marroc), Rio de Oro (el Sàhara Occidental) i la Guinea Equatorial (amb l’illa de Fernando Poo

 van iniciar una política expansionista dirigida sobretot al continent americà i al Pacífic. Al 1867 van comprar la península d’Alaska a Rússia. A més de la victòria sobre Espanya el 1898 i el seu domini sobre Cuba o Filipines, van intervenir sovint en conflictes interns de diversos països llatinoamericans per assegurar el seu domini polític i econòmic sobre el continent. El Japó  aquest país asiàtic havia iniciat des de 1867 un període de gran creixement econòmic i d’industrialització que el portà a una política expansionista cap a Corea, Manxúria i Formosa (actual Taiwan). Els seus interessos al Pacífic el van portar a enfrontaments i tensions amb la Xina, amb Rússia i amb els Estats Units. Departament de Ciències Socials

El desenvolupament de l’imperialisme tindrà un profund impacte tant en les potències colonitzadores, com en els les poblacions dels territoris colonitzats, arribant alguns dels seus efectes fins als nostres dies.

 Dependència econòmica de les colònies (venen els productes manufacturats)  Explotació de les riqueses naturals i humanes de les colònies  Construcció d’infraestructures d'interès per la metròpoli  Monocultius (eliminació del policultiu) i abandonament dels conreus  Imposició d’economia de mercat, desapareix l'economia de subsistència

 Augment de la població en les colònies  Segregació racial, marginació  Desenvolupament de la vida urbana: mesures higièniques, hospitals  Explotació, esclavitud i salaris baixos  Desaparició de l’organització de la societat indígena.  Ruptura de l'equilibri entre població i recursos

 Imposició de la cultura occidental (llengua)  Canvis en els costums, creences, tradicions dels pobles colonitzats  Imposició de la religió occidental

 El repartiment colonial no va respectar les anteriors fronteres naturals ni els grups ètnics o tribals diferents.  Les elits indígenes es van occidentalitzar.  Sovint es van desfermar sentiments nacionalistes i d’alliberament que reclamaven autonomia o independència i els drets democràtics.