Imperialisme: Causes, Conseqüències i Context Històric
Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,02 KB
Introducció a l'Imperialisme
En el darrer terç del segle XIX, el desenvolupament de la Segona Revolució Industrial va originar un gran creixement econòmic i demogràfic en la major part dels estats europeus, així com als Estats Units i el Japó.
Entre 1870 i 1914, les potències industrials van iniciar una cursa frenètica per conquerir territoris, els quals van dominar políticament i van explotar econòmicament. Aquesta és l'era de l'imperialisme.
L'imperialisme va significar el repartiment d'Àfrica i de bona part d'Àsia i Oceania entre les grans potències europees, encapçalades per la Gran Bretanya i França.
Tot i que també acabarien intervenint joves potències industrials com els Estats Units i el Japó.
L’expansió colonial va originar tensions i conflictes internacionals entre les potències imperialistes. El resultat de tot plegat fou l'esclat de la Primera Guerra Mundial.
Per als pobles colonitzats, l'època sota domini estranger va posar les bases del subdesenvolupament en què es van trobar, i encara es troben. És per això que l'imperialisme és un fenomen clau per entendre el món actual.
L’imperialisme podria definir-se com: un sistema en el qual els països industrialitzats d'Europa, juntament amb els Estats Units i el Japó, dominen i controlen l’economia, la política i la cultura de la resta de països del món. Aquest fenomen té lloc a l'últim terç del segle XIX i principis del XX (1870-1914). Els protagonistes són les potències industrials europees, els EUA i el Japó.
Implica la conquesta, el domini i l'explotació per part de les potències industrials d'àmplies zones del món per vendre la seva sobreproducció, obtenir matèries primeres, invertir els seus capitals i col·locar els excessos de població.
Context Històric de l'Imperialisme (1870-1914)
Dos fenòmens emmarquen l’aparició i el desenvolupament de l’imperialisme: el desenvolupament de la Segona Revolució Industrial, que va portar un gran creixement econòmic (producció, comerç i consum) i un gran creixement demogràfic a Europa. Les conseqüències d’això van ser que Europa va duplicar la seva població i que hi va haver grans fluxos migratoris des d'Europa cap a altres continents.
Aparició de Noves Potències Industrials
Amb el desenvolupament de la Segona Revolució Industrial apareixen noves potències industrials, com Alemanya, França, Bèlgica, Rússia, els EUA i el Japó.
Aquestes noves potències industrials, durant l’últim terç del segle XIX i principis del segle XX, desbancaran Anglaterra com a potència industrial hegemònica (l’única i més important).
La qual cosa també provocarà un augment del comerç i de la competència internacional.
Amb la Segona Revolució Industrial, el món va quedar dividit entre els països industrialitzats i els no industrialitzats.
El Creixement Demogràfic a Europa
L’altre fenomen que va emmarcar el desenvolupament de l’imperialisme va ser el creixement demogràfic a Europa.
La població europea es duplicarà al llarg del segle XIX, gràcies a les millores en la dieta i als avenços mèdics i sanitaris. La mortalitat es va reduir, l’esperança de vida va augmentar, mentre que la natalitat es mantenia elevada.
Al llarg del segle XIX, la població europea va passar de 187 a 401 milions de persones.
El 1914, una quarta part de la població mundial es concentrava a Europa.
Augment Demogràfic i Migracions
La industrialització havia provocat un augment de les rendes (els guanys), però no havia millorat la distribució d’aquestes, que van quedar en mans d’una minoria: la burgesia.
Milions d’europeus vivien a les portes de la misèria: atur, sous baixos...
Entre 1815 i 1914, 60 milions d’europeus van abandonar Europa.
Molts europeus van emigrar per millorar les seves miserables condicions de vida. La destinació principal va ser sobretot Amèrica.