Imperialisme i Canvis Socials al Segle XIX

Els grans debats

• La participació o no en els governs burgesos.
• El colonialisme, vist per alguns com una barbàrie i per d'altres com un factor positiu de la civilització.
• La guerra, producte de les disputes del capital; tanmateix, en esclatar la Guerra del 14, s'inicià la unió sagrada de socialistes i burgesos davant l'enemic de la nació.

Divisió del moviment socialista

• A partir de la I Guerra Mundial, el socialisme es dividí en revolucionari o reformista.
• Davant la guerra hi va haver tres postures: els patriotes, els pacifistes i els revolucionaris.
• Els bolxevics a Rússia protagonitzaren la revolució el 1917.
• El comunisme va ser una escissió dins el socialisme.

Creixement demogràfic i migracions

• Millorament de la dieta.
• Avenços mèdics i sanitaris, es frenen les grans epidèmies infeccioses.
• Creixement de la població europea:
  1. descens de la mortalitat
  2. augment de l'esperança de vida
  3. natalitat elevada
  4. alta densitat de població
• L'augment de població provoca un desequilibri respecte a la renda per habitant; això provoca desplaçaments de població, la major part cap a Amèrica.
• Les causes de les migracions són la superpoblació rural, salaris industrials baixos, atur, la pròpia atracció dels països de rebuda (el mite del somni americà).
• Emigració a ultramar (EUA, Canadà i Austràlia (britànics, irlandesos, italians, eslaus); italians i espanyols cap a Amèrica Llatina; russos cap a Sibèria).

Noves fonts d'energia

• El petroli i l'electricitat:
  1. El petroli es va utilitzar per a la il·luminació, calefacció i com a combustible d'automòbils, vaixells i avions.
  2. L'electricitat és una energia neta que facilita llum, calor i moviment.
• L'electricitat es pot traslladar a punts distants.
• Descens del preu de l'energia i augment de la productivitat.
• Aplicacions industrials.
• Aplicacions en el món de les comunicacions, transport, il·luminació i oci.

Nous mitjans de transport

• Construcció de la xarxa viària a Europa i EUA.
• Transport urbà.
• Vaixells d'acer i amb motors més potents, travessies més ràpides.
• Construcció de canals: Suez i Panamà.
• Invenció del pedal i el pneumàtic (bicicleta).
• L'automòbil: motor d'explosió i pneumàtics.
• Primers grans inventors de l'automòbil: Benz, Peugeot i Ford.
• L'aviació (de transport i militar a partir de 1909).

Indústries noves

• Nous productes o noves aplicacions en la indústria i la construcció: vidre, fibres artificials, cautxú, tints, adobs, alumini, formigó; primers gratacels.
• Expansió de la indústria siderúrgica (acer i alumini) i del sector químic (adobs i tints artificials), explosius, medicaments, òptica, etc.
• Alguns invents: dinamita (1867), seda i fibra artificial (1884), aspirina (1899), la penicil·lina.

Nova organització del capital i del treball

Concentració empresarial i monopolis

• Les grans empreses, involucrades en guerres de preus, competència i renovació, acorden fusions de petites empreses i acords amb els bancs.
• Tipus de concentració empresarial:
  1. Concentració horitzontal: empreses del mateix sector (com el càrtel).
  2. Concentració vertical: agrupació d'empreses complementàries (com el trust).
• Càrtel: Un càrtel és un acord formal entre empreses del mateix sector, la fi del qual és reduir o eliminar la competència en un determinat sector.
• Trust: Un trust és una forma de concentració empresarial. La fusió de diverses empreses, els components de les quals perden totalment llur independència productiva, comercial i jurídica, tot convertint-se en socis posseïdors d'accions segons el valor de llurs empreses respectives. La direcció regula la producció, determina les condicions de venda i els preus, decideix la distribució de beneficis, etc.
• Hòlding: un grup que posseeix participacions en el capital de diverses i variades empreses.

Producció en sèrie

• Per aconseguir augmentar la productivitat i reduir els costos.
• Màxima difusió a EUA (taylorisme, Ford) i a Europa.
• Taylorisme: elimina els moviments inútils dels obrers i estalvia temps (cadena de muntatge).
• Henry Ford: producció en cadena d'automòbils a baix cost per facilitar-ne la compra a les classes mitjanes americanes.

L'augment de la competència

• A finals del segle XIX es va produir un gran augment del comerç internacional i una renovació dels sistemes de venda.
• Alemanya es va convertir en el gran competidor de Gran Bretanya.
• L'expansió del comerç es va manifestar en l'aparició del supermercat i les grans superfícies comercials.
• Nous sistemes de venda.

Les causes de l'imperialisme

L'imperialisme es basa en una economia de domini d'uns països sobre els altres.

L'Europa dominant

• La segona Revolució Industrial va dividir el món en dos grans focus: els països industrialitzats i els no industrialitzats.
• Després d'una crisi econòmica el 1870, Europa va decidir ampliar els seus mercats a territoris sense explotar, en especial Àfrica i Àsia.

Objectius econòmics de l'imperialisme

• Establir mercats per exportar-hi els productes industrials.
• Aconseguir matèries primeres.
• Aconseguir fonts d'energia.
• Utilitzar mà d'obra no qualificada i barata per obtenir recursos.
• Als territoris on es van instal·lar els europeus es construïren infraestructures adients per afavorir l'entrada i sortida de productes i s'hi va invertir capital.

Factors polítics

Control militar de les rutes marítimes i terrestres.

Factors demogràfics

Emigració d'europeus cap a les colònies a la recerca d'oportunitats.

Causes ideològiques

• Interès científic, exploracions, expedicions geogràfiques, antropòlegs, periodistes, missioners, aventurers.
• Concepcions racistes, creença en la superioritat de la raça blanca, paternalisme, evangelització.