L'Imperialisme al Segle XIX: Expansió, Conflictes i Domini Colonial

Els Grans Imperis Colonials

El Procés de Conquesta

A la primeria del segle XIX, la idea colonial semblava abandonada, però des de 1830 es va reprendre. El Regne Unit va conquerir l'Índia i França va emprendre la conquesta d'Algèria. Les potències es van repartir continents enters a la Conferència de Berlín de 1885, on el territori africà va passar a les mans dels estats europeus més poderosos. Al començament del segle XX, a Àsia quedaven grans imperis sense conquesta, però estaven cada vegada més controlats pels occidentals.

Un cas especial va ser l'Amèrica Llatina, que havia aconseguit la independència política d'Espanya i Portugal a la primeria del segle XIX, però encara depenia econòmicament dels països europeus.

Els Grans Imperis

• L'Imperi Britànic va ser el més extens. El moment de més esplendor va coincidir amb el regnat de Victòria I. Va posseir colònies a tots els continents i va dominar punts estratègics per controlar les rutes marítimes. L'Índia era la colònia més important.
• L'Imperi Francès va ser la segona potència, ocupava terres al nord de l'Àfrica i a la península d'Àsia.
• L'Imperi Belga es va estendre pel Congo.
• L'Imperi Alemany pel sud d'Àfrica.
• L'Imperi Italià també a l'Àfrica.
• Un cas especial va ser el de Rússia, que va completar l'expansió per Sibèria i va estendre els seus límits cap al sud, fins a formar frontera amb l'Índia.
• Els Estats Units, després de derrotar Espanya el 1898, van ocupar Filipines i Puerto Rico i van controlar Cuba.
• El Japó es va annexionar i va establir un protectorat.

El Xoc dels Imperialismes

La cursa colonial va augmentar les tensions entre les potències europees i amenaçava la pau entre aquestes. Van xocar els projectes imperials britànic i francès. Algunes potències estaven descontentes, com va ser el cas d'Alemanya, que creia que el seu imperi no es corresponia amb la importància del seu país. Per això, va plantejar demandes constants per controlar nous territoris.

L'Administració i la Vida a les Colònies

L'Administració de les Colònies

Els estats europeus van establir als territoris colonitzats tres formes de domini:

• Les colònies: Estaven sotmeses a la sobirania de la potència colonitzadora i eren administrades directament per aquesta.
• Els protectorats: Les potències colonials controlaven la política exterior i l'explotació de les riqueses del país, mentre que les autoritats natives s'ocupaven de la política interior. Va ser el cas del Regne Unit a Egipte i d'Espanya i França sobre el Marroc.
• Les concessions: Eren territoris que pertanyien a un país independent, però en els quals les potències occidentals aconseguien avantatges comercials.

L'Explotació Econòmica

Els colonitzadors s'apropiaven de les terres i les convertien en grans plantacions en què es conreaven productes que no podien conrear-se a Europa, o bé explotaven la riquesa de minerals del subsòl. La població nativa proporcionava mà d'obra barata. Les autoritats occidentals no fomentaven la industrialització; només hi buscaven una font de matèries primeres barates i un lloc on vendre els seus productes.