Imperialisme al Segle XIX: Causes, Conquesta i Repartiment del Món

Imperialisme: Definició i Característiques

L'imperialisme és un complex fenomen històric caracteritzat per les relacions de domini per part de les grans potències sobre les àrees del planeta menys desenvolupades, i que va provocar l'explotació d'homes i recursos, així com el control polític i territorial dels llocs colonitzats.

Causes de l'Imperialisme

Causes Econòmiques

Els europeus van buscar nous espais econòmics per:

• Establir mercats per vendre l'excedent de producció.
• Aconseguir matèries primeres i energètiques a baix cost i en abundància.
• Utilitzar mà d'obra no qualificada amb salaris baixos.

En els territoris on es van instal·lar els colons europeus es van construir infraestructures com els ports i ferrocarrils per a facilitar l'entrada i la sortida dels productes.

Causes Ideològiques

En el segle XIX es va estendre l'interès científic per explorar llocs del món inexplorats i es van construir societats científiques que organitzaven exploracions geogràfiques i antropològiques per Àfrica i Àsia. Els racistes defensaven la superioritat de la raça blanca i aquesta concepció racista anava acompanyada de l'exaltació nacionalista dels grans estats colonials que afirmaven la seva superioritat.

Causes Demogràfiques

El creixement demogràfic va incrementar els desequilibris en la distribució de la riquesa i va provocar el desplaçament de la població en grans quantitats. En el segle XIX, l'emigració a l'ultramar la formaven principalment els britànics i irlandesos que anaven als EUA, Canadà i Austràlia.

Causes Polítiques

Es va augmentar el poder polític per mitjà de l'hegemonia colonial. Els dirigents polítics europeus van considerar les potències colonials com un factor estratègic per incrementar el poder militar.

Conquesta, Organització i Explotació de les Colònies

1a Fase: Exploració i Conquesta del Territori

• Primer realitzaven expedicions per conèixer el territori.
• Una vegada conegut el territori, la conquesta era ràpida i fàcil. La superioritat militar i tècnica europea era tan gran que la resistència indígena era dèbil.
• Els europeus van utilitzar les rivalitats internes entre tribus i ètnies dels territoris ocupats per enfrontar-se entre si.

2a Fase: Organització de les Colònies

1. Colònies

   Territoris que, per dret d'ocupació, eren administrats directament per la metròpoli, en mans d'un governador, ajudat per un grup nombrós de funcionaris que constituïen una elit dirigent.

   Colònies d'Explotació

   Poca població blanca i centraven l'activitat en l'explotació sistemàtica.

   Colònies de Poblament

   Molta població blanca i s'imposava als indígenes. La metròpoli els reconeixia autonomia en el govern.

2. Dominis

   Territoris amb poca població indígena, en els quals la minoria blanca va disposar d'un govern i sistema parlamentari propi.

3. Protectorats

   Govern indígena i aparell administratiu propi en teoria.

4. Mandats

   Neixen després de la Primera Guerra Mundial per administrar territoris dependents de les potències que havien perdut la guerra.

El Repartiment del Món

Àfrica: Epicentre de la Colonització

Serà el continent on confluïen totes les potències colonitzadores. El 1880 era un continent desconegut. El 1914 estava totalment repartit, només quedaven Libèria i Etiòpia.

Projecte Britànic

Tractava de connectar el nord i el sud amb el ferrocarril i dominar la façana oriental del continent per controlar l'oceà Índic. Obtenint alguns dels millors territoris, rics en productes minerals i de gran valor estratègic.

Projecte Francès

Pretenia estendre el domini absolut de l'est a l'oest africà. Des de les seves possessions a Algèria, va dominant el nord d'Àfrica i s'estén cap al Sudan.

Projecte Belga

El rei Leopold II va encarregar a Stanley que explorés la zona del Congo, ja que pretenia el control del territori centreafricà, així com la construcció d'un estat lliure, la qual cosa va ser ben vista per les potències. El conflicte va arribar quan França es va situar a la dreta del riu Congo i l'oposició anglobelga va ser una realitat. Àfrica central es va convertir en una àrea de conflicte entre les potències europees.