L'Imperi Rus abans de 1917: Societat, Economia i Oposició

L'Imperi Rus abans de 1917: Endarrerit i Autòcrata

A l’entrada del segle XX, l’imperi governat per Nicolau II era un gegant amb peus de fang. El tsar governava un territori immens i molt poblat (100 milions d’habitants). Però aquest extens imperi era un dels més endarrerits d’Europa.

Pel que fa a la política, Rússia continuava sent una autocràcia: el tsar governava directament l’imperi, no estava subjecte a cap constitució ni havia de retre comptes davant de cap parlament.

L’economia russa es basava en una agricultura tècnicament molt endarrerida i amb una producció escassa, que a penes aconseguia alimentar tota la població. La moderna industrialització i el capitalisme només havien penetrat la part més occidental de l’imperi.

La societat era una de les més desiguals d’Europa. Al cim hi havia la noblesa. A l’altre extrem hi havia els pagesos, la immensa majoria de la població. Enmig hi havia els kulaks, propietaris mitjans, que s’havien enriquit acumulant terres. A les ciutats industrials s’hi havia concentrat un contingent d’obrers important. Molts eren antics pagesos. La majoria treballava en grans empreses, percebia salaris baixos i vivia en condicions precàries. La limitada industrialització comportava que la burgesia fos numèricament escassa i tingués poca influència en els àmbits de poder.

L'Oposició al Tsarisme Rus

Des de finals del segle XIX, s’havia desenvolupat una creixent oposició a l’autocràcia tsarista i a les seves arcaiques estructures socials, que havia adquirit força entre la pagesia i el proletariat.

Els principals grups d'oposició eren:

• Els populistes: Propugnaven la destrucció del tsarisme i la construcció d’un socialisme de base agrària. En aquest corrent es va arrelar l’anarquisme. Una de les organitzacions destacades era Terra i Llibertat, que defensava el repartiment de terra entre pagesos i l’acció directa contra l’autocràcia.
• El Partit Socialrevolucionari (creat a l’inici del segle XX): Tenia gran influència sobre els pagesos perquè defensava la necessitat d’expropiar la terra dels terratinents.
• El Partit Obrer Socialdemòcrata Rus (fundat el 1898): Inspirat per Georgij Plekhanov. El 1904 es va escindir en dues ales:
  • Els bolxevics: Liderats per Lenin. Propugnaven un partit més minoritari, amb organització rígida i centralitzada, format per una elit de revolucionaris disciplinats disposats a prendre el poder per la força.
  • Els menxevics: Eren un partit de masses que seguia les directrius de la Segona Internacional.