L'Imperi Romà: De la República a la Dinastia Júlio-Clàudia

La instauració de l’imperi. August

• Havent vençut Marc Antoni, Octavi esdevingué l’únic senyor de Roma.

• Per fi, Pau a Roma, però pagant un preu molt car: perdre l’essència de la República (govern del Senat, de les magistratures i del poble).

• NOU SISTEMA?: Règim imperial (govern de caire monàrquic). Les dimensions de l’imperi exigien aquest nou sistema, també.

• Octavi va anar buidant de poder les antigues institucions i va anar acumulant títols i càrrecs.

• Va ser nomenat Augustus -> «venerable», imperator -> «cap permanent dels exèrcits» (sinònims d’emperador, a partir d’ara), princeps senatus (senador més important que gaudia del poder legislatiu, executiu i judicial), tribunus plebis (de caràcter perpetu), pontifex maximus (encarregat de nomenar tots els membres dels col·legis sacerdotals) i pater patriae.

La reforma augusta

• Política urbanística de restauració = grandesa.

• Culte a l’emperador i a la seva família.

• Moralització de la societat, restabliment dels costums antics (mores maiorum).

• Consellers: Agripa, general romà, i Mecenàs, protector de literats.

El territori

• Es van dividir les províncies en dos grans blocs:

• Províncies de sobirania senatorial: territoris menys conflictius bèl·licament, governats per un procònsol, que depenia del Senat.
• Províncies de sobirania imperial: províncies frontereres governades per un legatus Augusti, escollit per l’emperador.

Províncies senatorials s. III Províncies imperials s. III

La dinastia Júlio-Clàudia (14-68)

• Eren descendents de la família Júlia (August) o de la família Clàudia (Tiberi) o de les dues (Calígula, Claudi i Neró).

• Problema de successió: August va fer casar els pretendents amb la seva filla, Júlia, o els va adoptar ell, directament.

• Els pretendents van ser els següents:

• Finalment, Tiberi va ser el candidat que el va succeir.

• Era evident que un imperi tan extens s’havia de governar unipersonalment. Així s’introduí a Roma la successió dinàstica (concepte odiat pels republicans).

Característiques generals

• Emperadors controlaven les decisions del Senat.

• Cops d’Estat puntuals de les famílies aristocràtiques per destronar els emperadors, a causa del seu autoritarisme o males decisions.

• EXÈRCIT: importància per preservar les fronteres i de la GUÀRDIA PRETORIANA (guàrdia personal de l’emperador), que tindrà molta importància en l’elecció dels emperadors.

Tiberi (14-37)

• Concedeix l'elecció dels magistrats al senat, en comptes dels comicis.

• Es declara emperador vitalici i no renova els seus poders cada cinc anys.

• Augmenta el nombre de funcionaris subordinats a la seva autoritat.

• Governa, al marge del Senat, des del seu retir a la illa de Capri.

• Per succeir a Tiberi, Sejà (en principi amic seu i delegat de l’emperador a Roma) es fet prefecte del Pretori, després de guanyar-se la seva confiança.

• Sejà, que vol succeir a Tiberi, enverina el seu fill, Drus el menor.

• Tiberi, veient les intencions de Sejà, és executat.

Sejà Drus el menor

Calígula (37-41)

Claudi (41-54)

• Després de matar a Calígula, és triat pels pretorians com a emperador i és confirmat pel Senat.

• S'incorpora Britània al territori romà.

• Es casa amb Messal·lina (cosina) i per influència d'aquesta va exiliar a Luci Anneu Sèneca (filòsof).

• Condemnada a mort Messal·lina, per una possible conspiració en contra de l’emperador, Claudi es casa amb Agripina la Menor. Retorn de Sèneca.

• Mor enverinat per disposició d'aquesta.

Neró (54-68)

• Fill d’Agripina la Menor, no de Claudi.

• Sèneca s’encarrega de la seva educació.

• Neró es carrega Agripina i el fill de Claudi, Britànic, perquè diu que conspiren en contra d’ell.

• Neró es casa amb Popea.

• Incendi de Roma, atribuït als cristians. Primera Persecució.

• Conspiració de Pisó. Mort-Suïcidi de Sèneca.

La religió romana

Característiques generals

• Politeista, on cada activitat de la vida tenia una divinitat diferent.
• Comunitària: relació de l’individu i la divinitat a partir de la comunitat (família, Estat...).

• El paterfamilias actuava com a sacerdot i oferia sacrificis i libacions als seus avantpassats (Manes), déus que vetllaven pel rebost (Penates) i déus que vetllaven per la casa (Lares).

• El culte estatal era públic i estava en mans dels magistrats assessorats pels sacerdots.

Penates Manes Lares

• Lligada a la política: convivència a la ciutat de déus i homes.
• Sense dogmes (tradició) i de lliure interpretació. Totes les divinitats noves eren benvingudes, si no alteraven les bases de la religió.

• Cristianisme = Problemes:

• Un únic Déu.
• Negava la divinitat de l’emperador.
• Defensava la igualtat dels éssers humans.

• Ritualisme: compliment escrupolós de les fórmules establertes.

Col·legis sacerdotals (sacerdots permanents)

Corporacions (sacerdots de cultes puntuals)

Els ritus

• Les pregàries eren les fórmules sagrades que es llegien durant una cerimònia.

• El sacerdot que la presidia les deia amb el cap cobert per una punta de la toga i no podia canviar en cap cas els mots rituals prescrits.

• Els sacrificis consistien en la immolació d’un animal sense cap defecte, normalment un porc, una ovella o un toro –si era un ritual de purificació, se sacrificaven els tres (suouetaurilia), després d’haver donat tres voltes a l’objecte que calia purificar. Per sobre de la víctima s’aspergia vi, mel o llet i s’engrunava una massa feta de farina i sal; a continuació, es matava l’animal d’un sol cop, per evitar que fugís, cosa que s’interpretava com a malastrugança.

• Una vegada mort i esquarterat, se li observaven les entranyes: si tenien un bon aspecte, s’oferien a la divinitat, la carn era cuita o consumida pels assistents; si no tenien bon aspecte, es repetia el sacrifici.

• El més important era l’observació i dir les fórmules correctament.

El culte imperial

• August va permetre, amb fins polítics, al culte al seu geni en vida.

• Les províncies orientals, acostumades a venerar els seus cabdills (faraons egipcis), van ser les primeres a erigir temples a l’emperador, i, després de la seva mort, el Senat en decretà la seva divinització.