L'Imperi Romà: Dinasties, Emperadors i la seva Caiguda

L'Alt Imperi Romà

Octavi August va guanyar la guerra civil el 27 aC i es va convertir en el primer emperador, morint el 14 dC.

A partir d'August, els emperadors es van començar a agrupar en dinasties. Durant l'època de l'Imperi, van governar quatre dinasties principals:

• 4-68 dC: Dinastia Júlio-Clàudia
• 69-96 dC: Dinastia Flàvia
• 96-192 dC: Dinastia Antonina
• 193-235 dC: Dinastia Severiana

Normalment, són accidents els que provoquen els canvis de dinasties.

Les successions romanes funcionaven per dinasties, però no per descendència directa. Podien ser oncles, nebots, cosins, etc. No era necessari que fossin els fills.

Període de l'Imperi Romà: 27 aC - 476 dC (503 anys).

Durant el seu mandat, August va consolidar el seu poder:

• També s'anomena Imperator (cap de l'exèrcit).
• Es declara inviolable (no el poden matar; altrament, seran maleïts pels déus).
• Esdevé Pontifex Maximus.
• Octavi s'autoproclama Princeps Senatus (el senador més important, agafa el poder legislatiu), obtenint un poder polític absolut. Es converteix en Augustus (el cap de la religió, amb poder religiós), esdevenint un emperador (monarca absolut).

Es proclama això perquè considera que Roma necessita Pax (pau), un estat que els romans feia tres generacions o més que no tenien. Promet pau al poble, però a canvi els demana tot el poder a les seves mans, per això es va convertir en cap.

Dinastia Júlio-Clàudia

August en forma part i la comença.

• Es divinitza ell i la seva família (la gent l'haurà de tractar com un déu i dedicar-li temples).
• Té una filla, Júlia, de la seva primera dona.
• La seva segona esposa, Lívia (una dona sense escrúpols), té un fill, Tiberi (volia que el seu fill succeís August).
• Lívia va matar tots els possibles successors d'August perquè Tiberi pogués ser el successor.
• Quan August va morir assassinat per Lívia el 14 dC (enverinat), Tiberi (14 dC - 37 dC) va ser el segon emperador de Roma. Es va cansar de governar i va decidir retirar-se a Capri, a fer orgies. Mentrestant, va governar el cap de la Guàrdia Pretoriana (guàrdia personal de l'emperador), Sejà.
• Quan va morir Tiberi el 37 dC, el va succeir Calígula.

Calígula (37-41 dC)

• Patia esquizofrènia.
• Al principi era estimat pel poble, però la seva malaltia el va portar a cometre barbaritats.
• Emperador extravagant i cruel.
• Condemnes a mort (sense judicis), exilis, relacions incestuoses amb les seves germanes, va fer construir una casa per al seu cavall...
• Va morir el 41 dC apunyalat per la Guàrdia Pretoriana (estava boig).

Claudi (41-54 dC)

• Oncle de Calígula.
• Tímid, coix i quec (tartamut). Va cedir el poder a persones de confiança (amb dificultats per comunicar-se).
• Va conquerir Britànnia (Anglaterra i Gal·les).
• Es va casar amb Agripina (no van tenir fills). Quan Claudi va adoptar el seu fill Neró (que el va succeir) i el va fer hereu, Agripina va assassinar Claudi (el va enverinar perquè el seu fill regnés).

Neró (54-68 dC)

• Era malalt mental.
• Es creu que Neró va ser l'emperador famós per haver fet cremar el centre de Roma.
• Va matar la seva mare, Agripina.
• El van declarar persona non grata per regnar l'Imperi. El 68 dC, fou declarat enemic de Roma i, abans que el matessin, es va suïcidar.

L'Any dels Quatre Emperadors (69 dC)

L'any 69 dC van governar quatre emperadors: Galba, Otó, Vitel·li i Vespasià.

Dinastia Flàvia

• Vespasià (69-79 dC): Pare de Tit i Domicià.
• Tit (79-81 dC): Va inaugurar el Colosseu (Amfiteatre Flavi).
• Domicià (81-96 dC): Va fer construir l'Arc de Titus. Va morir assassinat.

Dinastia Antonina

• Nerva (96-98 dC): Va governar dos anys perquè tenia 70 anys; va adoptar Trajà com a successor.
• Trajà (98-117 dC): Era hispà (de la Hispània del sud). Va conquerir la Dàcia (actual Romania).
• Adrià (117-138 dC): Fill adoptiu de Trajà. Hispà. Va cultivar la pau; un regnat interessant. Va construir a Tívoli la Vil·la Adriana.
• Antoní Pius (138-161 dC).
• Marc Aureli (161-180 dC): Conegut perquè es va passar tot el regnat com a emperador lluitant en diferents batalles al voltant de l'Imperi. L'Imperi Romà comença la fase defensiva. Emperador filòsof: Les Meditacions de Marc Aureli, un llibre que recull reflexions filosòfiques.
• Còmmode (180-193 dC): Fill d'Aureli i desequilibrat. Es feia dir Hèrcules. Tenia atacs de bogeria; li agradaven els jocs de gladiadors i de vegades hi lluitava.

El Baix Imperi Romà

• Finals del segle II dC.
• Els emperadors van convertir l'Imperi en una dictadura militar. Els emperadors eren generals militars.
• L'economia va entrar en recessió (en crisi): el país gastava més del que ingressava. La inflació era molt alta i la moneda estava devaluada (no valia res).
• Els bàrbars van començar a pressionar les fronteres, generant inseguretat.

La Dinastia Severiana

193-235 dC. L'Imperi es va tornar a estabilitzar una mica.

• Septimi Sever (193-211 dC): D'origen africà. A Roma ja no governaven emperadors romans, sinó emperadors de les províncies. Militar. Dona nom a la dinastia.
• El van succeir els seus fills Caracal·la i Geta, però Caracal·la va matar el seu germà i va regnar sol del 212 al 217 dC.
• Caracal·la: Va atorgar el dret de ciutadania a tots els habitants lliures de l'Imperi. Tots aquells estrangers que havien entrat a l'Imperi, però no eren romans, van rebre la nacionalitat romana. Ho va fer per obtenir mà d'obra, perquè paguessin impostos (tindrien drets i deures) i també perquè servissin a l'exèrcit. Va combatre amb èxit els bàrbars. Va aconseguir estabilitat econòmica, política i militar. Va morir assassinat.
• Macrí (217-218 dC).
• Heliogàbal (218-222 dC): Va permetre el culte al déu sirià Elagàbal (déu Sol) en contra dels déus romans. Va obrir la porta als cultes orientals i, indirectament, als cristians. Emperador excèntric. Va ser assassinat per la Guàrdia Pretoriana.
• Alexandre Sever (222-235 dC).

Constantí el Gran

• Constantí (312-337 dC): Era l'August d'Occident. Va eliminar la Tetrarquia i va voler ser l'únic emperador. Va traslladar la capital de l'Imperi a Bizanci, que va canviar el nom a Constantinoble (avui dia Istanbul).
• Edicte de Milà (313 dC): Llei religiosa que va legalitzar el cristianisme, convertint-lo en una religió important a Europa. Va construir l'església de Santa Sofia el 330 dC a Constantinoble.

Fills de Constantí i Julià l'Apòstata

• Abans de morir, va repartir l'Imperi entre els seus tres fills, que van lluitar entre ells fins que Constanci va esdevenir l'únic emperador.
• Constanci va morir el 361 dC. Julià (el seu nebot) el va succeir i va tornar a perseguir els cristians, per això és conegut amb el nom de l'Apòstata.

Teodosi i el Repartiment de l'Imperi

• Teodosi (394 dC): Emperador únic de tot l'Imperi després d'una guerra civil. Va convertir el cristianisme en la religió oficial de l'Imperi.
• El 391 dC es va prohibir el paganisme (déus romans), assistir als temples pagans i practicar rituals no cristians (sota pena de mort).
• Es va anar imposant a poc a poc el teocentrisme.

La Fi de l'Imperi Romà d'Occident

• Teodosi va morir el 395 dC. Abans, va dividir l'Imperi en dos: l'Imperi d'Occident (d'Itàlia fins a Hispània), que es va quedar el seu fill Honori, i l'Imperi d'Orient (d'Itàlia fins a l'Orient Mitjà), que es va quedar el seu fill Arcadi.
• Pressió enorme dels bàrbars a les fronteres occidentals, tot i que l'Imperi Oriental va durar 10 segles més.
• L'Imperi Occidental va viure 80 anys d'agonia fins que els bàrbars el van destruir (Ròmul Augústul, 476 dC). Els bàrbars van començar a conquerir l'Imperi Romà.
• L'Imperi d'Orient va perdurar deu segles més, conegut com l'Imperi Bizantí. L'Imperi d'Occident va viure una agonia enorme durant 80 anys més, fins al 476 dC, amb Ròmul Augústul com l'últim emperador de Roma.
• Amb la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident s'acaba l'Edat Antiga i comença l'Edat Mitjana. L'Edat Mitjana finalitzarà amb la caiguda de l'Imperi Romà d'Orient, donant pas al Renaixement.

Etimologia: Arrels Llatines i Derivats

caput, capitis

Cap: capità, capitania

caro, carnis

Carn: carnal, carnatge

cor, cordis

Cor: acord, acordar

corpus, corporis

Cos: corporació, corporal

frater, fratris

Germà: fratern, fraternitat

hospes, hospitis

Hoste: hospital, hospitalitat

hostis, hostis

Host: hostil, hostilitat

iter, itineris

Camí: itinerari, itinerant

ius, iuris

Dret: jurista, jurar

labor, laboris

Feina: elaborar, labor

lex, legis

Llei: legislador, legal

mater, matris

Mare: matern, matrimoni

navis, navis

Nau: naval, navili

nomen, nominis

Nom: nomenar, nominal

nox, noctis

Nit: nocturn, nocturnitat

opus, operis

Obra: cooperar, òpera

ordo, ordinis

Ordre: coordinar, ordinador

pars, partis

Part: partida, partit

pater, patris

Pare: patern, paternal

pax, pacis

Pau: pacificar, pacifisme

pes, pedis

Peu: bípede, pedal

ratio, rationis

Raó: ració, racional

tempus, temporis

Temps: temporal, temporalitat