L'Imperi Romà i la Cuina Antiga: Història i Gastronomia

L'Alt Imperi Romà (27 aC - 284 dC)

Característiques Principals

• Inici: Comença amb August (Octavi August), el primer emperador romà (27 aC), i acaba el 284 dC.
• Sistema Polític: Monarquia encoberta dins d'una aparença republicana. L'emperador tenia el poder real. Era una monarquia encoberta perquè, tot i que semblava que encara hi havia república, en realitat August va anar acumulant tot el poder per a ell sol.
• Consolidació del Poder: August va introduir canvis com controlar l'exèrcit, els impostos i les lleis. Així, a poc a poc, va fer desaparèixer la república i va crear un sistema on ell era qui manava del tot, com un rei.
• Pau Romana (Pax Romana): Període de gran estabilitat política i econòmica. El govern d'August va suposar uns 40 anys de pau. Aquesta estabilitat es va notar perquè no hi havia guerres, es construïen carreteres, edificis i ciutats, i el comerç funcionava molt bé.
• Col·laboradors Clau:
  • Mecenàs: Conseller que protegia artistes i escriptors.
  • Agripa: Gran general i amic d'August que va guanyar moltes batalles i va fer grans construccions.
• Dinastia Júlia-Clàudia: Es diu així perquè tots els emperadors d'aquesta època eren descendents o familiars d'August (de la família Júlia) i també de la família de la seva dona (la família Clàudia).
• Successors d'August: Els emperadors que van venir després d'August van intentar continuar amb el sistema que ell havia creat, però no tots ho van fer igual de bé. Alguns no van saber governar bé i van portar problemes.

Emperadors Destacats de la Dinastia Júlia-Clàudia

• Tiberi (14 dC – 37 dC): Fill adoptiu d'August. Va continuar amb moltes de les seves idees, però era més reservat i no gaire estimat pel poble.
• Calígula (37 dC – 41 dC): Al principi era popular, però més endavant es va tornar molt cruel i fins i tot boig. Va ser assassinat per la seva pròpia guàrdia.
• Claudi (41 dC – 54 dC): Tot i que al principi molts el subestimaven, va ser un bon emperador. Va conquerir Britània (actual Regne Unit) i va millorar les lleis i les obres públiques.
• Neró (54 dC – 68 dC): És conegut per ser molt cruel. Es diu que va provocar un gran incendi a Roma. Va perseguir cristians i finalment es va suïcidar.

La Cuina Romana

Aliments Bàsics

• Cereals: Sobretot farro (tipus de blat), ordi, blat.
• Pa: Aliment quotidià i molt variat.
• Llegums i Verdures: Llenties, faves, cigrons, col, porros.
• Carn i Peix: Sobretot per a les classes altes. També menjaven aus com paó o coloms.
• Gàrum: Salsa de peix fermentat, molt utilitzada per condimentar.
• Fruites i Fruits Secs: Dàtils, figues, raïm, nous, ametlles.
• Begudes: Vi (sempre barrejat amb aigua o amb mel).

Conservació d'Aliments

Els guardaven amb sal, oli, vinagre o els assecaven. El vi i el gàrum s'emmagatzemaven en gerres.

Els Àpats Romans

• Ientaculum (Esmorzar)

  • Era un esmorzar senzill.
  • Podien menjar: Pa amb formatge o mel, fruita (com figues o dàtils).
  • Beguda: Aigua o vi rebaixat amb aigua.

• Prandium (Dinar)

  • Era un dinar lleuger, sobretot per als pobres o la gent que treballava.
  • Podien menjar: Restes del sopar del dia anterior, pa, olives, fruits secs, ous durs, formatge, peix fred o fruita.
  • Beguda: Normalment bevien aigua o vi suau barrejat amb aigua.

• Cena (Sopar)

  • Era l'àpat més important del dia, sobretot per als rics.
  • Podia durar hores i es feia al vespre.
  • Podien menjar:
    • Entrants: Ous, olives, amanides.
    • Plats principals: Carn, peix, marisc, llegums, verdures.
    • Postres: Fruita, pastissos amb mel, fruits secs.
  • Acompanyaven l'àpat amb vi barrejat amb aigua, però mai begut pur (els romans pensaven que el vi sense aigua era de bàrbars!).

Preparatius del Sopar

Es preparava una taula gran al menjador, que es deia triclinium. Al voltant de la taula hi havia tres llits baixos on els convidats s'estiraven de costat per menjar. Normalment es recolzaven amb el colze esquerre i menjaven amb la mà dreta. El menjar el portaven esclaus i també retiraven els plats. Ells s'encarregaven de servir-ho tot.

Les Tres Parts del Sopar

1. Gustatio (Entrant)

   Ous, olives, amanides, fruita seca o marisc petit.

2. Prima Mensa (Plat Principal)

   Carn (porc, ànec, xai...), peix, marisc, llegums, verdures, tot molt ben cuinat i amb moltes salses. Una de les més típiques era el garum (salsa de peix fermentat molt salada).

3. Secunda Mensa (Postres)

   Fruita fresca (figues, raïm, dàtils), pastissos amb mel, fruits secs.

L'Alimentació de la Població Romana Pobra

La majoria de la població romana era pobra i no podia permetre's els banquets dels rics. Així que la seva alimentació era molt més senzilla i basada en el que era fàcil d'aconseguir o conrear.

Els aliments més comuns eren:

• Pa: L'aliment principal. Es feia amb farina d'espelta (un tipus de blat).
• Farinetes (puls): Una mena de papilla de cereals bullits amb aigua o llet.
• Llegums i Verdures: Llenties, cigrons, faves, cols, porros, etc.
• Olives i Oli d'Oliva: Molt presents en tots els àpats.
• Formatge: Sovint de cabra o d'ovella.
• Fruita: Figues, raïm, dàtils, pomes…
• Peix: Assecat o salat, quan es podia aconseguir.
• Ous: De tant en tant.

La dieta era principalment vegetariana, i la carn era molt poc habitual, només en festes o ocasions especials.

La beguda més comuna era l'aigua o vi barrejat amb aigua, però el vi pur era massa car per a la gent pobra.