L'Imperi Romà, el Cristianisme i l'Islam: Història i Creences

La fi de l'Imperi Romà

L'Imperi Romà d'Occident (amb capital a Roma) va finalitzar l'any 476 dC. Per la seva banda, l'Imperi Romà d'Orient va finalitzar l'any 1453.

Les creences dels jueus

• Creuen en un sol déu, Jahvè.
• Complements de monuments.
• Moisès: És el profeta que va fer canviar els jueus.
• Profeta: És aquella persona mitjançant la qual Déu es manifesta.
• Creuen que Jahvè ha escollit aquell poble, els jueus.
• No mengen porc.

El cristianisme

• Apòstols: Són els dotze seguidors més propers a Jesús.
• Moisès: És el profeta que va fer canviar els jueus.
• Bíblia: És un llibre sagrat, el conjunt de llibres jueus.
• Profeta: És aquella persona mitjançant la qual Déu es manifesta.
• Evangelis: Els llibres de la Bíblia que narren la vida i mort de Jesús.
• Catacumbes: Són llargues galeries subterrànies on es reunien els cristians i enterraven els seus morts.
• Ascensió: És la pujada al cel.
• Resurrecció: La tornada a la vida després de la mort.

La crisi de l'Imperi Romà

• Crisis polítiques: Els generals de l'exèrcit posaven i desposaven els emperadors al seu gust.
• Guerres civils: Es produïen entre els grups de l'exèrcit quan triaven emperadors diferents.
• Crisi demogràfica: Morien moltes persones a causa de la fam o malalties com la pesta (epidèmia produïda per un bacteri que es transmet entre persones o a través de certs animals com les rates o les puces).
• Crisis econòmiques: Les guerres civils, la pesta i la manca d'esclaus van comportar la falta de braços per treballar les terres i, per tant, l'escassetat d'aliments.
• Inseguretat en els camins: A les vies romanes va augmentar molt el nombre de bandits i saltejadors, cosa que va fer disminuir el comerç.

Les autoritats romanes van prohibir el cristianisme perquè els cristians defensaven la igualtat de les persones davant de Déu i es negaven a retre culte a l'emperador.

L'Islam i la seva expansió

• Mahoma: És el principal profeta de la religió musulmana.
• Al·là: És el déu musulmà.
• Hègira: És la fugida de Mahoma de la presó i el seu refugi.
• La Meca: És la ciutat de la península Aràbiga.
• Kaaba: És una pedra negra, sagrada, venerada a la Meca.
• Califa: És la persona que, a l'Islam, té el màxim poder religiós i polític.
• Omeies: És la família de califes que van nomenar Damasc com a capital.
• Abbàsides: Són els que derroquen els omeies i nomenem Bagdad com a capital.
• Islam: És la religió musulmana. També es coneix com tot el conjunt de territoris i de practicants de la religió musulmana.

Les cinc obligacions dels musulmans

• No hi ha més déu que Al·là i Mahoma és el seu profeta.
• Oren cinc vegades al dia en direcció a la Meca.
• Peregrinen una vegada a la vida a la Meca.
• Fan dejuni durant el Ramadà.
• Donen almoina als més pobres.

L'Alcorà és una recitació i la Sunna una tradició. Quan la religió islàmica es sincretitza, vol dir que aplega aspectes procedents de la fe jueva i la fe cristiana.

Raons de la ràpida expansió de l'Islam

• Força militar.
• Raons religioses: religió atractiva, paradís garantit pels morts en batalla.
• Tolerància dels conqueridors musulmans.