L'Imperi Romà: Crisi, Caiguda, Economia i Enginyeria

La Crisi del Segle III

El segle III va ser un període de profunda crisi per a l'Imperi Romà, manifestada en diversos àmbits:

• Crisi militar: Les fronteres van ser atacades pels pobles germànics al nord i pels perses a l'est.
• Crisi política: La inestabilitat interna era constant.
• Crisi econòmica: La inseguretat va provocar una disminució del comerç i un estancament econòmic.
• Crisi social: L'imperi es va ruralitzar, amb un èxode de les ciutats cap al camp.

Durant l'època de l'Imperi, el govern es basava en un emperador que acumulava tots els poders, mentre que el Senat es limitava a ratificar les seves decisions.

La Divisió de l'Imperi Romà i la seva Caiguda

Més enllà de les fronteres de Roma, hi vivien diversos pobles als quals els romans anomenaven bàrbars, terme que significava 'estranger', però també 'tosc', 'inculte' o 'salvatge'. A partir del segle III, l'Imperi Romà va començar a patir una crisi profunda, amb una disminució del comerç i un estancament econòmic.

Per facilitar-ne la defensa, l'emperador Teodosi va dividir l'Imperi Romà en dues parts l'any 395 dC, poc abans de la seva mort.

La convivència entre germànics i romans es va fer cada vegada més difícil, i van sorgir nombrosos enfrontaments. El poder dels emperadors s'havia afeblit tant que l'any 476 dC, el cap germànic Odoacre va destronar l'últim emperador de l'Imperi Romà d'Occident, un nen de deu anys anomenat Ròmul Augústul. Així es va posar fi a l'Imperi Romà d'Occident.

L'Economia Romana

Vil·la

Era el centre dels latifundis i una mansió.

Latifundi

Eren grans extensions de terres.

Garum

Era un condiment de peix salat i fermentat.

Calçada

Els romans van construir una extensa xarxa de carreteres, les calçades, que unia Roma amb totes les províncies de l'imperi.

Els romans van establir un comerç intens tant dins com fora de l'imperi. Per exemple, un volum important de l'oli i el blat que es distribuïen per l'imperi procedia de la Península Ibèrica.

Hem heretat molts aspectes de l'agricultura romana, incloent:

• Conreus: El blat, la vinya i l'olivera.
• Eines i màquines: L'arada, els molins de gra i les premses per fer oli i vi.

Els romans menjaven sobretot pa, però també verdures i fruites. Els aliments bàsics eren el blat i l'olivera. Per beure, consumien aigua i vi.

Constructors i Enginyers Romans

Les grans obres arquitectòniques romanes tenien sempre un sentit pràctic, ja que es destinaven a satisfer les necessitats de la població. També solien ser monumentals, és a dir, molt grans, perquè la gent, en veure els edificis, sentís que els romans eren molt poderosos.

Columna Commemorativa

Commemorava fets importants i grans victòries militars.

Termes

Eren banys públics.

Circ

S'hi realitzaven curses de quadrigues.

Cúria

Era el lloc on es reunia el Senat.

Basílica

Servia per fer intercanvis comercials.

Les construccions romanes van barrejar elements procedents de l'arquitectura grega amb altres elements de construcció propis, com l'arc, la volta i la cúpula.