Imperi Romà: d'August a Dioclecià

Roma dels Emperadors

Octavi August: El Principat

Després de derrotar Marc Antoni, Octavi August instaura el Principat. Aquesta nova era es caracteritza per l'acumulació de poders per part del príncep, respectant inicialment les formes republicanes. Per evitar l'aparença de monarquia, les seves magistratures eren atorgades pels comicis o pel Senat, a qui aparentment va retornar la plenitud dels poders.

• 36 aC: Investit amb la "potestat tribunícia".
• 29 aC: Anomenat "imperator".
• 28 aC: Es converteix en príncep del Senat ("princeps senatus").
• 27 aC: El Senat li confereix el sobrenom d'"Augustus" (que a partir d'aleshores portaran tots els emperadors) i l'"imperium proconsulare".
• 12 aC: "Pontifex Maximus" (títol atorgat al principal sacerdot del col·legi de pontífexs).

August concentra tot el poder, podent:

• Vetar les decisions del Senat, magistrats i comicis.
• Liderar l'exèrcit i el poder judicial i civil a Roma i províncies.
• Ser el cap de la religió romana.

El seu principat es caracteritza per la pau, tot i mantenir guerres contra els bàrbars a les fronteres del centre d'Europa.

Reformes d'August i Successors

• Crea dos nous òrgans d'administració dependents de l'emperador: el consell del príncep (de caràcter consultiu i paral·lel al Senat, que més tard acabarà suplantant) i alts funcionaris com a agents de l'autoritat imperial.
• Concedeix la ciutadania, amb submissió exclusiva al dret romà.
• Crea la guàrdia pretoriana, guàrdia personal dels prínceps.
• Distribueix els ciutadans rics en dos ordres: senatorial i eqüestre.
• Estableix el dret de successió: August, sense fills, tria Tiberi com a successor.

Crisis Polítiques fins a Dioclecià

La mort de Neró inicia una crisi causada pel poder de l'exèrcit, que va posar i treure tres emperadors en un sol any. Vespasià restableix l'autoritat imperial, iniciant la dinastia Flàvia. El regnat de Domicià, fill de Vespasià, deteriora la relació amb el Senat. Més tard, els Antonins i Trajà expandeixen les fronteres de l'imperi fins al Rin i el Danubi.

L'assassinat de Còmmode marca l'inici de la crisi del segle III, amb diversos exèrcits disputant-se el nomenament de l'emperador. Septimi Sever priva el Senat de tots els seus poders. L'assassinat de l'emperador Alexandre Sever agreuja l'anarquia durant trenta anys. Finalment, Dioclecià treu l'imperi de la crisi durant vint anys, establint una monarquia absoluta de caràcter oriental.

La Tetrarquia

Per controlar un imperi tan gran, Dioclecià comparteix el poder amb el general Maximià, a qui nomena "Augustus" i considera una divinitat. Davant l'amenaça dels bàrbars, nomena dos emperadors més, Constanci i Galeri, que reben el títol de "Cèsar". Així es constitueix la tetrarquia per millorar l'administració de l'imperi i garantir-ne la unitat. Dioclecià, però, manté la supremacia sobre els altres emperadors.