Imperi Napoleònic i Revolució Industrial: Canvis a Europa

L'Imperi Napoleònic

Napoleó va posar en marxa un seguit de reformes que van consolidar el liberalisme a França, va transformar la República en Imperi i va promoure una política d'expansió militar. L'expansió militar de Napoleó per Europa li va crear nombrosos enemics. Per frenar França, es va crear una coalició entre Gran Bretanya, Àustria, Prússia i Rússia. Per aïllar la Gran Bretanya, l'exèrcit napoleònic va envair Espanya i Rússia, per la qual cosa es van crear dos fronts allunyats que van provocar la derrota de l'imperi francès el 1815.

La Restauració

Després de la derrota de Napoleó, es va iniciar una època de reacció antiliberal, que es coneix com a Restauració. Les potències van crear al congrés de Viena un sistema per impedir noves revolucions a Europa mirant de reduir el nombre d'estats. Les potències europees van buscar consolidar la Restauració per mitjà d'un sistema d'aliances.

La nova onada revolucionària

Els anys 1820, 1830 i 1848 es van produir tres cicles revolucionaris que es van basar essencialment en el liberalisme i el nacionalisme. El 1820, el moviment revolucionari es va iniciar a Espanya i després es van revoltar els grecs, que van aconseguir la independència. El 1830, l'onada revolucionària es va produir a França, que va canviar el rei, i a Bèlgica, que va aconseguir la independència. El moviment revolucionari de 1848 es va estendre per molts països i va tenir un fort component de revolució social i obrera. Les revolucions de 1848 van ser el punt de partida de les unificacions d'Itàlia i Alemanya.

La independència d'Iberoamèrica

Els criolls van protagonitzar els moviments d'independència amb la base ideològica del liberalisme i del nacionalisme després del buit que es va crear a Espanya durant la independència. El moviment alliberador va començar a l'Argentina i a Xile, al nord, Simón Bolívar va aconseguir la independència de Colòmbia. Ja en la dècada de 1820, Bolívar i San Martín van atacar el Perú i van posar fi al poder espanyol a Sud-amèrica. Mèxic també es va independitzar.

Factors de la Primera Revolució Industrial

A partir de la segona meitat del segle XVIII, va tenir lloc una revolució demogràfica, que va implicar una expansió agrícola i un augment del consum. L'expansió agrícola es va produir gràcies a una millora de les tècniques agrícoles, reformes en la ramaderia i canvis en les estructures agràries. El canvi social i econòmic també va ser producte del liberalisme econòmic, que promovia la iniciativa privada i la recerca del benefici.

La Primera Revolució Industrial (1780-1860)

La industrialització va començar a la Gran Bretanya a partir de la segona meitat del segle XVIII i després es va estendre per una part d'Europa. En la primera fase de la industrialització van destacar dos sectors: la indústria tèxtil i la siderúrgica. Transformen l'economia agrícola a industrial gràcies a l'aplicació de màquines noves i mitjans de transport. La fàbrica va concentrar les activitats industrials i va modificar l'organització del treball, la divisió de treball va augmentar la productivitat.

Revolució demogràfica

S'aconsegueix superar un cicle demogràfic antic (definit per una natalitat i mortalitat altes), el creixement de la població és lent, mitjançant la transició demogràfica (definit per la baixa mortalitat). La població creix, porta a l'emigració.

Revolució agrícola

L'augment de la producció es fa a través del creixement extensiu (més terres cultivades) i el creixement intensiu (rotació conreus).

La revolució dels transports

Les primeres innovacions en el transport es van produir en la navegació, amb vaixells de motor de vapor. Més endavant, es van incorporar altres invents i es va obrir el canal de Suez. El transport terrestre va canviar substancialment amb la invenció del ferrocarril. Amb nous transports hi va haver un fort creixement del comerç, l'economia mundial es va especialitzar, la dieta de la població va millorar i es va facilitar l'emigració.

La Segona Revolució Industrial

A partir de 1870, es van assajar fonts d'energia noves, l'electricitat i el petroli. El paper de lideratge industrial el van ocupar els sectors siderúrgic, elèctric i químic. En els transports es va produir un gran canvi amb la invenció de l'automòbil i de l'avió, Gran Bretanya va perdre la supremacia industrial. Al final del segle XIX, va augmentar la producció gràcies a dos sistemes, el taylorisme i el fordisme, i es va produir un procés de concentració empresarial.

Efectes de la industrialització

Hi va haver un creixement demogràfic accelerat al segle XIX. La industrialització va provocar un procés d'urbanització intens. El nombre de ciutats i la seva mida van créixer. La migració dels camperols va ser ràpida i sense planificar. Però les ciutats no podien absorbir tothom i molts milions d'europeus van emigrar a altres continents.

La societat de classes

La societat industrial es dividia en classes, que eren grups que es diferenciaven segons la posició econòmica. La burgesia es va convertir en la classe dominant quan l'aristocràcia va perdre la majoria dels seus privilegis. La societat es va basar en la igualtat jurídica i en els mèrits, s'hi va configurar la classe alta, la classe mitjana i la classe baixa. La classe obrera era la que treballava a les fàbriques i vivia en unes condicions dures. Els camperols eren la majoria de la població i presentaven grans diferències segons les regions. A Europa, hi havia petits propietaris al nord i a l'oest.

El moviment obrer

Les primeres protestes van provocar el reconeixement del dret d'associació i la creació de sindicats. L'instrument de pressió principal dels treballadors era la vaga. El moviment obrer es va fonamentar en dues ideologies: el marxisme i l'anarquisme. Les organitzacions obreres van intentar unir les seves lluites en diverses associacions internacionals. El moviment va aconseguir fites importants, com les lleis laborals.

El canvi cultural

A mitjan segle XIX, es va desenvolupar un nou corrent cultural, el realisme, que valorava l'observació, l'objectivitat i els temes de l'època. La societat va promoure l'alfabetització, amb la creació d'escoles. La vida quotidiana va canviar amb costums nous, com ara tertúlies, formes modernes d'oci i els esports.