L'Imperi Espanyol dels Habsburg: Carles I i Felip II

Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,02 KB

L'Imperi dels Habsburg: Carles I i Felip II

Carles I d'Habsburg va rebre dels seus avis un territori molt extens que incloïa possessions a Europa i Amèrica. Va ser educat a Flandes i passava temps fora de la península, fet que va crear malfiança entre la noblesa castellana. Dictà lleis per prohibir certs impostos, llibres o estudiar a l'estranger.

Felip II va heretar i governar aquest extens imperi. Va centralitzar el govern i va crear noves institucions per al Regne Hispànic i les Índies.

Conflictes durant els regnats

Rivalitat amb França

França rivalitzava amb els Habsburg pel control de la península Itàlica. El principal rival de Carles I fou Francesc I de França. Felip II va derrotar els francesos a la batalla de Sant Quintí (1557).

Expansió Otomana (Turcs)

L'Imperi Otomà va seguir amb la seva expansió territorial. Per impedir-la, Carles V va ocupar Tunis (1535). Per frenar l'expansió dels musulmans al Mediterrani, Felip II va organitzar una flota aliada (la Lliga Santa) que va aconseguir la victòria a la batalla de Lepant (1571).

Conflicte amb Anglaterra

Sota el regnat d'Elisabet I, Anglaterra va atacar la flota espanyola. Felip II va respondre enviant l'Armada Invencible (1588), que va fracassar.

Revolta als Països Baixos

Els Països Baixos es negaren a pagar impostos a la corona espanyola i van iniciar una revolta. Una part (el nord) es va independitzar i va crear les Províncies Unides.

Conquesta i Administració d'Amèrica

Hernán Cortés i la Conquesta de Mèxic

Hernán Cortés va conquerir l'Imperi Asteca. Després de diversos enfrontaments, incloent la captura de Moctezuma, va derrotar definitivament els asteques a la batalla d'Otumba. La conquesta de Mèxic va obrir les portes a noves expedicions.

El Consejo de Indias

Es va crear el Consejo de Indias per gestionar els afers d'Amèrica. Dictava lleis noves i administrava els territoris. Es van fundar dos grans virregnats: el de Nova Espanya i el del Perú.

La Primera Volta al Món (Magalhães-Elcano)

  • 10 d'agost de 1519: L'expedició, formada per 5 naus i uns 250 mariners, salpa de Sevilla sota el comandament de Fernão de Magalhães.
  • 21 d'octubre de 1520: Travessen la Terra del Foc, batejant el pas entre l'oceà Atlàntic i el Pacífic com a Estret de Magallanes.
  • 27 d'abril de 1521: Magalhães mor a les Filipines durant un atac dels indígenes. El capità Juan Sebastián Elcano agafa el comandament.
  • 6 de setembre de 1522: La nau Victòria, comandada per Elcano, arriba a la península després de vorejar Àfrica i desembarca a Sanlúcar de Barrameda, completant la primera circumnavegació.

Organització Social i Econòmica a Amèrica

L'Encomienda

Era un sistema pel qual la Corona assignava un grup d'indígenes a un colonitzador (encomendero). Els indígenes havien de treballar les terres i pagar tributs a l'encomendero, qui, a canvi, teòricament els havia de proporcionar protecció, habitatge, aliment i evangelització. Sovint, l'encomendero utilitzava soldats per obligar els indígenes a mantenir un ritme de treball molt dur. Vivien generalment en habitatges precaris de fusta i palla.

Els Doctriners

L'evangelització dels indígenes va ser duta a terme principalment per missioners pertanyents a diverses ordres religioses (franciscans, dominics, agustins, jesuïtes, etc.), coneguts com a doctrineros.

Agricultura de Plantació

Es va desenvolupar una agricultura basada en grans explotacions dedicades al monocultiu de productes com el cacau, el sucre i el tabac, destinada principalment a l'exportació.

Sistema de Flotes i Galions

Per controlar el comerç i protegir-lo dels pirates i corsaris, es va establir el sistema de flotes. Una o dues vegades l'any, els vaixells mercants formaven un comboi que salpava cap a Amèrica des de Sevilla (més tard Cadis) i tornava carregat, sempre protegit per naus de guerra de l'Armada.

Intercanvi Comercial Amèrica-Península

Productes d'Amèrica a la Península

  • Metalls preciosos (or i plata)
  • Sucre
  • Tabac
  • Cacau
  • Fruites tropicals
  • Patates
  • Tomàquets
  • Blat de moro

Productes de la Península a Amèrica

  • Animals (cavalls, bestiar boví, oví, porcí)
  • Vestits i tèxtils
  • Manufactures i eines
  • Blat
  • Vinyes
  • Oliveres (oli)
  • Armes

Declivi dels Habsburg Hispànics

La Guerra dels Trenta Anys (1618-1648)

Aquest conflicte europeu va enfrontar principalment els prínceps alemanys protestants amb l'emperador catòlic del Sacre Imperi Romanogermànic i els seus aliats, inclosa la Monarquia Hispànica. Tot i algunes victòries inicials, la guerra va acabar sent desfavorable per a les tropes imperials i espanyoles.

Pau de Westfàlia (1648)

Va posar fi a la guerra i va significar el reconeixement definitiu de la independència de les Províncies Unides (el nord dels Països Baixos) per part de la corona espanyola.

Els Validos (Favorits Reials)

Durant els regnats dels anomenats "Àustries menors", el poder efectiu va recaure sovint en figures de confiança del rei, els validos o favorits. Alguns dels més destacats van ser:

  • Duc de Lerma amb Felip III
  • Comte-Duc d'Olivares amb Felip IV
  • Joan Josep d'Àustria (durant la regència i part del regnat de Carles II)

Aquesta pràctica es va accentuar durant el regnat del malaltís Carles II, l'últim Habsburg hispànic.

Entradas relacionadas: