Imperi Espanyol: Carles V i Felip II, Conquesta d'Amèrica

Carles V: L'Inici del Regnat

Carles V va heretar un imperi immens i es va convertir en el rei més poderós del seu temps.

• L'any 1516 va heretar les possessions dels seus avis materns, els Reis Catòlics: les corones de Castella i Aragó i tots els territoris a Amèrica, Itàlia, el Mediterrani i l'Àfrica. Com a rei hispànic, va rebre el nom de Carles I.
• Dels seus avis paterns, Maria de Borgonya i Maximilià I, emperador del Sacre Imperi, va obtenir el títol d'emperador i les terres a Alemanya, els Països Baixos i França. Com a emperador, va rebre el nom de Carles V.

Carles V va néixer a Flandes. Quan va arribar al tron el 1516, era un rei estranger. Va atorgar els principals càrrecs de govern a nobles flamencs. A més, va gastar molts diners castellans per aconseguir el nomenament com a emperador del Sacre Imperi. Aquests fets van provocar la rebel·lió de les Comunitats a Castella, que va fracassar, però va comportar un canvi en la seva manera de governar.

El Govern d'un Imperi Extens

L'imperi de Carles V estava format per infinitat de territoris diferents, tots amb les seves pròpies lleis i institucions.

El principal punt en comú era el fet de compartir un mateix rei, que exercia el govern, dirigia la política exterior i s'ocupava de l'administració, l'exèrcit i la recaptació d'impostos. Un conjunt de consells l'ajudaven. Algunes decisions havien de ser aprovades pels parlaments de cada regne.

La cort era itinerant. A cada territori hi havia un virrei o governador que governava en nom del rei. També hi havia una audiència, encarregada d'administrar justícia.

Els Problemes del Regnat de Carles V

El principal objectiu de Carles V va ser unificar la cristiandat, però aquesta política va topar amb tres grans focus d'oposició:

• França: principal rival en la lluita per l'hegemonia a Europa.
• Turcs otomans: amenaça constant al Mediterrani i a la frontera oriental del Sacre Imperi.
• Prínceps protestants alemanys: Carles V va intentar frenar l'expansió del luteranisme, però va fracassar.

Va donar el Sacre Imperi al seu germà Ferran i la resta de possessions al seu fill Felip.

La Monarquia Hispànica de Felip II

El 1556, Carles V va abdicar i va cedir els territoris hispànics, italians i flamencs al seu fill Felip II.

L'imperi de Felip II va ser el més poderós de la seva època: Castella, Aragó, els Països Baixos, part d'Itàlia, territoris de l'Europa central, l'imperi castellà a Amèrica i possessions al nord de l'Àfrica i l'Extrem Orient. El rei governava des de Madrid, on va instal·lar la cort. Per això, l'imperi de Felip II s'ha anomenat monarquia hispànica.

Els Objectius de Felip II

La política de Felip II va tenir dos objectius principals:

• Conservar els seus territoris.
• Defensar el catolicisme.

Felip II es considerava el gran defensor del catolicisme. Es va negar a concedir la llibertat religiosa i va ser implacable contra qualsevol brot de protestantisme.

Els Problemes del Regnat de Felip II

Felip II va ser el rei més poderós del seu temps, però va haver d'afrontar molts problemes:

• Guerra amb França: Felip II va derrotar els francesos a l'inici del regnat (pau de Cateau-Cambrésis, 1559). Al final del regnat, el conflicte es va reactivar.
• Enfrontament amb els turcs: L'imperi turc amenaçava les possessions hispàniques al Mediterrani. Felip II, el papa Pius V i Venècia van formar una aliança i van derrotar els turcs a la batalla de Lepant (1571).
• Revolta dels Països Baixos: El calvinisme es va estendre pels Països Baixos i la política religiosa de Felip II va provocar una gran oposició.
• Enfrontament amb Anglaterra: Les relacions amb Anglaterra van empitjorar amb l'arribada al tron d'Isabel I.

La Conquesta d'Amèrica

A començament del segle XVI, els conqueridors castellans només s'havien establert a les illes del Carib.

Hi va haver moltes expedicions de conquesta a l'Amèrica Central i del Sud. Les més importants van ser les de:

• Hernán Cortés: va conquerir l'imperi asteca.
• Francisco Pizarro: va conquerir l'imperi inca.
• Francisco de Orellana: va recórrer l'Amazones.

Instruments de la Conquesta

Les expedicions estaven dirigides per particulars que rebien del rei una capitulació de conquesta.

Els indígenes van ser sorpresos per la violència dels conqueridors i la superioritat de l'armament (cavalls i armes de foc). Un altre factor clau foren les baralles i enemistats entre els pobles americans, que els conqueridors van aprofitar.

La Conquesta de Mèxic

Hernán Cortés, un hidalgo extremeny, va salpar cap a Mèxic el 1519. Va desembarcar a Veracruz i va aprofitar la confusió dels indígenes i el descontentament dels pobles sotmesos pels asteques per fer-los aliats seus. Cortés va entrar a Tenochtitlán el 1519, però el 1520 en va ser expulsat (Nit Trista). El 1521 va conquerir definitivament la capital asteca i va manar destruir-la.

El 1520 Cortés va marxar de Tenochitlán i el seu subordinat Alvarado va ordenar la matança de 600 nobles asteques. Quan Cortés va tornar, les seves tropes estaven assetjades. Van intentar sortir de la ciutat la nit del 20 de juny del 1520, però van ser descoberts i atacats. Centenars d'homes de Cortés i milers de tlaxcalteques van morir ofegats, molts a causa del pes del botí.

L'Organització de l'Amèrica Conquerida

Els reis van considerar Amèrica com una prolongació de les seves possessions i van decidir que els territoris americans fossin governats per les mateixes lleis que Castella.

Carles V va crear el Consell d'Índies per assessorar el monarca i preparar les lleis relacionades amb Amèrica.

El territori es va dividir en dos virregnats:

• Virregnat de Nova Espanya (nord).
• Virregnat del Perú (sud).

Els virreis eren escollits pel rei i tenien molts poders. A les principals ciutats es van establir les audiències, que aplicaven les lleis i impartien justícia.

L'Explotació de les Colònies

El descobriment de grans quantitats de metalls preciosos (plata) va servir per finançar la política imperial. Les mines més importants van ser les de Zacatecas (Mèxic) i Potosí (Bolívia). L'estat es quedava un percentatge del metall extret.

També es van establir grans hisendes ramaderes i agrícoles. Al Carib, els treballadors eren esclaus negres portats de l'Àfrica; al continent, solien ser indis. Els conqueridors van introduir a Amèrica el blat, l'ordi, la vinya, l'olivera i la canya de sucre, i van portar a Europa productes americans.

El comerç amb Amèrica era un monopoli reial i es feia a través de la Casa de Contratación (Sevilla). L'estat rebia un percentatge de les vendes.

Drets Humans i el Treball dels Indis

A les terres conquerides es va establir l'encomienda: es lliuraven lots de terra, amb els habitants indis inclosos, als conqueridors. Els indis es convertien en serfs dels encomenderos, que van cometre grans abusos.

El sistema va provocar protestes i les Lleis Noves de 1542 van abolir les encomiendas.

Els indis eren considerats persones lliures, però havien de fer la mita: treball forçós a les mines o a les obres públiques.

La Societat Americana

Els conqueridors van organitzar a les Índies una societat basada en criteris racials:

• Conqueridors: lloc més alt. Càrrecs de govern, terres i comerç.
• Mestissos: fills d'un conqueridor i una índia. Lloc intermedi.
• Indis: treballs manuals. Van patir abusos, malgrat les Lleis d'Índies, que els havien de protegir.
• Negres: esclaus sense drets. Portats de l'Àfrica per a les feines més dures.

L'impacte de l'arribada dels europeus va ser catastròfic, a causa de les guerres i les malalties.