Imperi Bizantí i Regne Visigot de Toledo: Història i Consolidació

Imperi Bizantí (476-1453)

L'Època de Justinià (527-565)

L’Imperi d’Orient, també anomenat Imperi Bizantí, va aconseguir aturar les invasions germàniques i es va mantenir gairebé mil anys.

La capital, **Constantinoble**, situada al punt d'unió entre Europa i Àsia, es va convertir en un important centre polític i cultural que unia la tradició romana, hel·lenística i cristiana.

El regnat de Justinià (527-565) va ser la millor època. Justinià es va proposar restablir l’Imperi Romà d’Occident. Amb aquest objectiu va conquerir:

• La costa dàlmata, Sicília, Sardenya, Còrsega i les illes Balears.
• Una part del nord d’Àfrica.
• El litoral sud d’Hispània.

Justinià va fer recopilar les lleis romanes en el **Codi de Justinià** (dotze llibres) i va embellir Constantinoble amb noves construccions, com la basílica de **Santa Sofia**.

Aquesta etapa va ser d’una gran prosperitat econòmica gràcies a l’expansió de l’agricultura, al desenvolupament d’una important artesania i a la vitalitat del comerç pel Mediterrani.

Fundació de Constantinoble

Al segle IV, l’emperador romà Constantí va fundar la ciutat de Constantinoble sobre l’antiga colònia grega de Bizanci.

Un Imperi Cristià i Oriental

Hispània Visigòtica

L'Arribada dels Visigots a la Península

L’any 409, en plena crisi de l’Imperi Romà, una sèrie de pobles bàrbars van penetrar a Hispània. Tan sols la Tarraconense i una part de la Cartaginense van restar sota control romà.

Els visigots van saquejar Roma el 410 i es van instal·lar al sud de la Gàl·lia. Atacats per terra i amb els ports bloquejats pels romans, el cap visigot *Ataülf* va decidir entrar a Hispània i instal·lar-se a Barcelona.

Els seus successors es van convertir en aliats romans i van aconseguir expulsar de la Península Ibèrica els Vàndals i els Alans cap al nord d’Àfrica, i els Sueus a Galícia. Els visigots van anar ampliant dominis i a mitjan del segle V van consolidar un regne visigòtic, amb capital a Tolosa.

Barcelona, Capital Provisional

Els Francs, que provenien del nord de la Gàl·lia i volien ampliar el territori, van derrotar els visigots (Batalla de Vouillé, 507) i els van expulsar del Regne de Tolosa. Aleshores, els visigots es van expandir per Hispània i el rei Gesaleic va abandonar Narbona per establir-se a Barcelona.

A mitjan del segle VI, el rei Teodoric va traslladar la capitalitat a **Toledo**, on la monarquia es va mantenir durant dos-cents anys.

La Consolidació del Regne Hispànic de Toledo

Els reis visigots de Toledo van aconseguir controlar tot el territori peninsular. Van expulsar els Sueus (585), van conquerir nombrosos territoris bizantins que s’havien establert al sud-est peninsular (572-624) i van barrar el pas als Francs al nord. Van establir una monarquia forta que esdevenia hereditària i van unificar la població visigòtica i la hispanoromana mitjançant tres unificacions clau:

• **Unificació Social:** El rei *Leovigild* va derogar la llei que prohibia els matrimonis mixtos.
• **Unificació Religiosa:** Més endavant, l’any 589, *Recared* va fer la unificació religiosa convertint-se al catolicisme.
• **Unificació Jurídica:** Finalment, l’any 654, el rei *Recesvint* va establir una llei única per a tots els habitants del seu regne, el ***Liber Iudiciorum***.

L’any 711, un exèrcit de soldats musulmans va derrotar l'últim rei visigot, *Roderic*, a la **Batalla de Guadalete**. Aquesta va ser la fi de la monarquia visigòtica a Toledo.

La Societat Visigòtica i l'Economia

L'economia del regne dels visigots va continuar sent bàsicament agrícola i de subsistència, amb molt pocs intercanvis comercials. L’afebliment de les ciutats i la disminució de les activitats artesanes va fer de la noblesa propietària de la terra el grup social més alt.

Malgrat que eren poc nombrosos respecte als hispanoromans, els visigots es van repartir les dues terceres parts de les terres peninsulars.

A causa de la inseguretat, molts pagesos es van *encomanar* a un senyor que es comprometia a defensar-los amb els seus exèrcits privats, i van esdevenir colons lligats a la terra. Aquest va ser l’origen de la **servitud**, que es va desenvolupar al llarg dels segles següents.