Imperi Bizantí, Islàmic i Carolingi: Història i Cultura

Imperi Bizantí

A finals del segle IV, l'emperador Teodosi va dividir l'Imperi Romà en dos: l'Imperi d'Occident i l'Imperi d'Orient. Al segle V, Occident va desaparèixer a causa de la invasió germànica. L'Imperi d'Orient va durar fins al segle XV amb el nom d'Imperi Bizantí (abastant Àsia Menor, la península Balcànica, Síria, Palestina i Egipte).

Màxima Esplendor

La màxima esplendor va ser al segle VI amb Justinià I. El seu objectiu era restaurar l'esplendor de l'Imperi Romà, conquerint el Nord d'Àfrica, la península Itàlica i el sud de Hispània.

Política i Societat

• Política: Estat teocràtic. L'emperador o *basileu* representava Déu a la Terra i tenia el poder polític i religiós.
• Economia: L'agricultura era la base, amb l'explotació dels latifundis. Destacava la manufactura de teixits.
• Societat: Estava jerarquitzada. Hi havia diversos grups socials: esclaus, pagesos, comerciants, membres de l'exèrcit, el clergat i la noblesa. L'emperador estava envoltat de gran luxe.

Decadència

La decadència es va deure a diversos factors:

• Pressió externa: La pressió d'àrabs i turcs. Els àrabs van conquerir les províncies més riques, provocant una crisi econòmica. Els turcs es van convertir en enemics de Bizanci i van llançar nombrosos atacs contra les seves fronteres.
• Crisi econòmica: Les guerres van afectar el comerç i el rendiment agrícola, resultant en un desplomament rural. Els pagesos arruïnats van emigrar a la capital.
• Descomposició de l'exèrcit: A causa del cost de manteniment.

Cultura i Art Bizantins

La Cultura

• Educació: Coneixement de les arts i les lletres.
• Llengua: El grec era la llengua oficial.
• Dret: El Codi de Justinià, un codi de lleis fonamental.

L'Art

• Arquitectura: Destaca la Basílica de Santa Sofia a Constantinoble.
• Escultura: Hi ha poques mostres d'escultura bizantina.
• Pintura: Els interiors dels temples estaven decorats:
  • Pintura mural: Cada escena tenia el seu emplaçament específic dins de l'església.
  • Icona: Pintura religiosa.
  • Mosaic: Utilitzat a l'interior dels edificis.

L'Islam

La civilització islàmica té un element unificador: la seva religió. L'Islam és una religió nascuda a Aràbia al segle VII. Els seus fidels són els musulmans. És una religió monoteista. El seu llibre sagrat és l'Alcorà, dictat per Al·là al profeta Mahoma.

Els Cinc Pilars de l'Islam

1. La professió de fe (Xahada): No hi ha cap déu més que Al·là i Mahoma és el seu profeta.
2. La pregària (Salat): Cinc vegades al dia mirant cap a la Meca.
3. El dejuni (Sawm): Durant el mes de Ramadà, els fidels no poden menjar, beure ni fumar des de l'alba fins a la posta de sol.
4. L'almoina (Zakat): Donar almoina als pobres.
5. El pelegrinatge (Hajj): Anar a la Meca almenys un cop a la vida.

Expansió de l'Islam

El profeta Mahoma va ser un líder polític i religiós. Factors que van contribuir a la ràpida conquesta de territoris:

• Debilitat persa i bizantina.
• Respecte dels musulmans per les religions dels pobles conquerits.
• L'obligació d'estendre la religió islàmica mitjançant la guerra santa (*jihad*).

L'Evolució de l'Imperi

El poder de l'estat estava en mans de Déu; era un imperi teocràtic. Després de la mort de Mahoma al 632, la comunitat musulmana va ser liderada per un califa.

• Dinastia Omeia: El territori estava dividit en províncies anomenades emirats, controlades per un governador anomenat *emir*, representant del califa. La capital era Damasc.
• Dinastia Abbàssida: Al 750, la capital es va traslladar a Bagdad. Va ser una època d'esplendor econòmica i cultural, amb l'àrab com a llengua oficial. Es va desmembrar al segle XIII.

Economia i Societat Islàmica

• Economia: L'imperi controlava bona part de les rutes comercials. Estava basada en l'agricultura i la manufactura; les zones rurals van tenir un fort impuls agrícola.
• Societat: Era una societat urbana; la ciutat era el centre econòmic, religiós i de poder. Estava jerarquitzada.

La Cultura Islàmica

Grans pensadors com Avicenna i Averrois van traduir tots els textos de l'antiguitat clàssica i les obres científiques.

• Llengua i literatura: L'àrab era la llengua oficial i s'ensenyava a nens i madrasses.
• Matemàtiques i astronomia: Van introduir la numeració decimal i van perfeccionar instruments com la brúixola i l'astrolabi.
• Noves tecnologies: Millora tècnica en l'obtenció de paper.
• Salut, medicina i higiene: Es va fomentar la medicina preventiva per portar una vida més sana.

Art

Es caracteritza per ser sintètic.

• Arquitectura: Incloïa edificacions religioses (mesquites i madrasses) i edificis civils (palaus). S'utilitzava material pobre i la decoració era senzilla.
• Entre les arts menors van destacar les miniatures.

Imperi Carolingi

Els francs van ser un poble d'origen germànic que es va establir a la Gàl·lia romana al segle V. Carles Martell va frenar l'avenç de l'Islam per Europa a Poitiers i va adquirir un gran poder. El seu fill, Pipí el Breu, va ser rei dels francs al 751. El fill de Pipí, Carlemany, va accedir al tron l'any 768 i va conquerir bona part d'Europa amb l'objectiu de restablir l'antic Imperi Romà d'Occident. La capital de l'imperi va ser Aquisgrà, on residia la cort.

Organització Política

L'emperador era el màxim representant del poder polític i militar, amb una monarquia de dret diví.

• Comtat: Territori governat per un comte en nom del rei.
• Marca: Territori defensiu a les zones fronteres de l'imperi, governat per un marquès.

Economia i Decadència

• Economia: De caràcter essencialment rural; la terra era la principal font de riquesa. La població vivia dispersa en viles o diferents nuclis de població. Les rutes comercials van deixar de ser segures a causa dels pirates.
• Decadència: L'imperi només va perdurar durant el regne de Carlemany (768-814), ja que el seu successor, Lluís el Piadós, era un rei feble que no va saber mantenir unit l'imperi. Va fer el Tractat de Verdun, dividint la terra en tres parts per als seus fills. Els dos últims van formar posteriorment l'Imperi Germànic.

La Cultura i l'Art Carolingi

La Cultura

Carlemany va impulsar un gran impuls cultural i va organitzar l'ensenyament, promovent l'alfabetització amb la creació d'escoles.

L'Art

• Arquitectura: Es caracteritza per l'ús de l'arc de mig punt i la columna com a sistema de suport.
• Pintura i escultura: Es realitzaven petites peces en bronze i vori emprades per decorar tapes de manuscrits.
• Mosaics: Obres de clara influència clàssica i bizantina utilitzades per decorar els temples.
• Miniatura: Utilitzada per decorar manuscrits.