Imperi Austrohongarès i Rússia Tsarista: problemes i característiques
Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,46 KB
Els problemes d'un imperi plurinacional:
Finals s.XIX l'imperi austrohongarès és un mosaic de nacionalitats i religions. La monarquia dual només donava solució al problema hongarès, però no resolt les aspiracions nacionals dels altres pobles de l'imperi. Txecs, polonesos, eslovacs, romanesos i eslaus del sud (eslovens, croats, serbis...) continuaven sotmesos a una monarquia i mantenien una oposició a ella constant. A més hi havia el conflicte generat als Balcans per la desintegració paulatina de l'imperi Turc. Des de l'inici del segle XIX els moviments nacionalistes havien aconseguit desmembrar el territori de l'imperi turc: -1928 Grècia aconsegueix la independència -Sèrbia, Romania, Bulgària i Montenegro (també aconseguiran la independència). L'imperi austrohongarès volia influir en aquesta zona dels Balcans i ampliar el seu territori cap a la costa de l'imperi turc. 1878 S'ocuparà Bòsnia - això provoca una alarma a Sèrbia, es considerava que s'unificaria amb els eslaus del sud i tenia el suport rus. Gran part de les aliances i els problemes es portaran fins la Primera Guerra Mundial -- que van tenir l'origen en les tensions generades a la zona dels Balcans de l'Imperi austrohongarès.
La Rússia tsarista:
Un territori immens: A finals del segle XIX l'imperi rus era aparentment poderós. Era un gran territori amb 170 milions d'habitants. S'havia format els darrers 200 anys: -est sobre les terres asiàtiques -oest a costa dels pobles de l'Europa oriental i part de l'imperi turc, ja desmembrat. La força només era aparent, ja que hi havia grans desequilibris: -grans zones deshabitades -població concentrada a l'oest. La seva economia era rural i arcaica. Format per un mosaic de nacionalitats, llengües i religions diferents.
L'autocràcia tsarista:
Rússia era un imperi tradicional, a final del segle XIX era una monarquia absoluta, el tsar tenia un poder autocràtic que provenia de Déu. El tsar governava per decret (ukase) cap persona ni institució no pot controlar el seu poder. Per exercir el seu poder el tsar sostenia el seu poder en quatre institucions: -Administració: enorme amb burocràcia molt poderosa. -Exèrcit: dirigit per la noblesa. -Policia: el seu objectiu era mantenir l'ordre públic -Església: ortodoxa que tenia una gran influència en la població i que beneïa el tsar i la societat estamental.