Impactes sobre la dinàmica de la hidrosfera: Embassaments, Canalització, Transvasaments i Sobreexplotació d'aqüífers

Impactes sobre la dinàmica de la hidrosfera

1.1. Embassaments:

La seva finalitat és obtenir energia hidroelèctrica i emmagatzemar aigua. A més, regulen el cabal del riu i eviten les avingudes durant les crescudes. També poden convertir-se en un centre on es realitzin activitats de lleure, però també tenen efectes negatius:

• Disminució dels sediments que arriben a la costa: Això afecta els deltes, que van retrocedint. I també a les platges.
• Disminució de la quantitat d'aigua dolça que arriba als deltes: L'embassament disminueix el cabal del riu. Als deltes, la llengua d'aigua marina penetra riu amunt.
• Rebliment de l'embassament: Els sediments que transporta el riu es dipositen al fons de la presa quan la velocitat de l'aigua disminueix bruscament. Cada vegada queda menys espai per a l'aigua i els sediments s'han d'eliminar.
• Major erosivitat de l'aigua que surt de l'embassament: Excava les lleres i afecta estructures properes.
• Augment de la concentració de contaminants aigües avall: Mateixa contaminació però menys aigua per a diluir-la.
• Impediment de la migració de determinades espècies: Per raons òbvies...
• Alteració del paisatge natural: Impacte visual, destrucció de boscos...
• Efectes sobre la població: Les zones al voltant de la presa queden inundades i les poblacions han d'abandonar les seves cases.
• Pèrdua de patrimoni: pels monuments, edificis, afloraments geològics... que queden submergits.
• Risc de trencament de la presa: Que pot provocar un desastre per una inundació sobtada.

1.2. Obres de canalització:

Intenten fixar la llera per protegir les persones i béns materials.

• Cobriment del llit: És la solució més dura perquè elimina la funció del riu com a corredor biològic. També s'impedeix la recàrrega dels aqüífers i sovint no es respecta el període de retorn de 500 anys, podent produir-se un risc induït.
• Murs de contenció: Eviten l'erosió lateral del riu i que canviï el traçat. Es fa en trams urbans sobretot. Es pot fer amb formigó o amb blocs de pedra o xarxes. En el primer cas, s'evita el creixement de la vegetació.
• Dics: Estructures que poden aixecar-se per sobre del terra i que volen evitar el desbordament del riu. També dificulten la recàrrega dels aqüífers i malmeten el bosc de ribera.

1.3. Transvasaments:

Al tema 9 ja vam veure que no són tan eficaços com es pretén, però, a banda, provoquen uns impactes poc contemplats habitualment.

• Disminució de la recàrrega dels aqüífers: Falca salina a la desembocadura.
• S'ha de respectar el cabal ecològic.
• Reducció de l'arribada de sediments al delta.
• Propagació d'espècies invasores d'un riu a un altre.

1.4. Sobreexplotació d'aqüífers:

Es mobilitzen aigües contaminades del subsòl i s'altera la dinàmica hídrica. El nivell freàtic baixa i això afecta a les fonts, a les surgències i als mateixos rius. La quantitat i profunditat dels pous extractors d'aigua estan regulades per llei per evitar aquest problema.

La contaminació de l'aigua:

Segons la llei d'aigües, la contaminació és l'acció i efecte d'introduir matèries o energia o induir condicions en l'aigua que impliquen una alteració perjudicial de la seva qualitat. La quantitat d'aigua dolça superficial de fàcil accés suposa només el 0,003 % del total de la hidrosfera. Les activitats humanes alteren greument el cicle de l'aigua, que és el sistema de depuració natural. Hi ha dos tipus de contaminació: difosa i localitzada o puntual.

• Difosa: Apareix en zones àmplies i sense un focus emissor concret: fertilitzants i plaguicides en explotacions agrícoles, contaminants atmosfèrics són els principals exemples.
• Localitzada o puntual: Produïda per un focus determinat i que afecta a una zona concreta: industrial, minera o urbana.

2.1. Focus de contaminació

2.1.1. Industrials.

La majoria de l'aigua utilitzada per la indústria (86 %) torna contaminada de moltes maneres diferents al cicle hídric (metalls pesant, olis, greixos, sals, pols...). A vegades només s'utilitza com a refrigerant, però l'excés de Tª també suposa contaminació.

2.1.2. Agrícoles i ramaderes:

• Plaguicides (productes fitosanitaris): Els més perillosos són els organoclorats (DDT i altres), molt tòxics i que s'acumulen a les cadenes tròfiques. Estan prohibits a molts països des de fa temps.
• Fertilitzants: L'excés de nutrients que no han captat les plantes s'infiltra cap els aqüífers i els contamina.
• Ramaderia: Les femtes dels animals de granja contenen molta matèria orgànica i microorganismes patògens.