Impacte de la publicitat en la societat

Publicitat:

És la comunicació massiva que té per objecte informar, persuadir i aconseguir un comportament determinat de les persones que reben aquesta informació. La publicitat persegueix tres objectius: informar, persuadir o seduir, i aconseguir una determinada compra.

Persuadir:

Convèncer a algú que ha de creure una cosa determinada. En la persuasió s'ofereixen raons (bones o dolentes) i arguments racionals. El receptor pot defensar-se i la seva capacitat d'elecció no queda anul·lada.

Seduir:

La seducció en publicitat és la utilització d'un llenguatge emmascarat que evita la transparència. El receptor, com la persona seduïda, no pot, al final del procés, viure sense el que l'ha seduït i no s'adona de la seducció. En la seducció prenen importància els sentiments i les emocions per sobre de la racionalitat.

Objectiu dels comunicadors publicitaris:

Han d'aconseguir que un producte determinat, bàsicament idèntic a molts altres del mateix tipus (begudes, esportives, pantalons...) sobresurti i, mitjançant la persuasió, esdevingui el preferit. Un repte gran si tenim en compte que el destinatari ja està saturat de missatges utilitzem trucs o recursos que s'usen per a persuadir o, anant més enllà, seduir.

Paraules esquer:

Els anuncis que contenen paraules com ara nou, ràpid, millor, autèntic, únic, sorprenent, venen més productes.

Atracció sexual:

Els anuncis que utilitzen animals, nadons o atractiu sexual tenen més probabilitat de vendre el producte del qual fan publicitat que aquells que contenen personatges més neutres, caricaturescs o històrics.

Patrons ideals:

Els models o patrons ideals de comportament tendeixen a fer créixer les vendes. Així, joves que reben amor, afecte i amistat; parelles joves que gaudeixen de qualitat de vida; mestresses de casa que impressionen els marits...

Dissonància cognitiva:

Els anuncis capaços de provocar dissonància cognitiva incrementen les vendes. La dissonància és la percepció de que algú no té allò què l'anunciant suposa hauria de tenir. Es crea dissonància quan s'afirma, per exemple, que la tecnologia que tenim no és la que hauríem de tenir. La dissonància crea un malestar qué ens mou vers la consonància, és a dir, a comprar.

Excés modelant mentalitats:

La publicitat contribueix a modelar la mentalitat de nens, joves i adults; la publicitat indica quins han de ser els nostres ideals, les aspiracions, els sentiments profunds. Amb les estratègies publicitàries, si la persona no és reflexiva, pot veure's arrossegada i, al mateix temps, estar convençuda d'actuar amb plena independència.

Excés maneja...