Impacte de l'Organització Social en l'Esperit Empresarial i la Cohesió

Schumpeter: L'Empresari i la Societat Excessivament Organitzada

Joseph A. Schumpeter, economista format en l'escola neoclàssica vienesa, s'allunyà de l'ortodòxia marginalista, inspirant-se en l'escola historicista alemanya i la crítica marxista. El seu treball destaca el paper de l'empresari com a innovador, qui introdueix els avenços al mercat. Schumpeter preveia que la creixent burocràcia de la societat moderna ofegaria l'esperit empresarial, transformant-lo en un buròcrata dins una gran organització. La seva tesi argumenta que la caiguda del capitalisme vindrà per l'eclipsi de l'esperit empresarial a causa de grans corporacions que monopolitzen el mercat i impedeixen l'entrada de competidors.

Durkheim: Efectes d'una Societat Massa Estructurada

Émile Durkheim, sociòleg de la Sorbona, destaca per la seva anàlisi dels fenòmens socials, amb obres com El suïcidi, Formes de vida religiosa i La divisió del treball. Segons Durkheim, les societats industrials es mantenen per llaços d'interdependència econòmica, amb més diferències que similituds. L'avanç de la ciència, la tecnologia i l'especialització allunyen els individus dels valors col·lectius, augmentant la dependència de la seva complementarietat productiva.

Consciència Col·lectiva: Solidaritat Mecànica i Orgànica

Durkheim defineix la solidaritat mecànica com la cohesió social de les societats antigues, i la solidaritat orgànica com la de les societats avançades. L'efecte d'aquest tipus de societat és una absència de valors socials que configurin la personalitat, debilitant la consciència social. Durkheim connecta societat i personalitat, comparant els tipus de consciència col·lectiva. En les societats preindustrials, la personalitat individual queda absorbida per la consciència col·lectiva, basada en la similitud. La societat industrial, per a Durkheim, significa una pèrdua de referents que crea un buit normatiu i destrueix la cohesió social.