Impacte de les Noves Tecnologies: Societat, Psicologia i Cultura Digital

Capítol XVI: Les Noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació (NTIC)

La Revolució de les NTIC: Més enllà de la Televisió

No només parlem de la televisió, sinó de les noves tecnologies de la informació i comunicació (NTIC) que han derivat de la cibernètica, com són l'ús de l'ordinador i dels telèfons mòbils. Aquestes tecnologies tenen diferents utilitzacions: com a mitjà de control i vigilància, com a instrument d'ús individual o fins i tot per a detectar abusos d'autoritat. Però, realment ens ofereixen una informació democràtica? Ens intenten fer-nos sentir lliures entre altres sensacions.

Sens dubte, les NTIC ens introdueixen en una forma de comunicació de caràcter multidireccional, instantània i oberta, àmpliament estesa en el món avançat. Les capacitats de l'emissor a través del seu ordinador o del seu telèfon no poden rivalitzar amb les dels mitjans de comunicació de masses. És el cas de la televisió, que té molta influència i crea una opinió pública.

Comoditat, Addicció i la Dualitat Informació-Comunicació

Les noves tecnologies poden generar comoditat, però alhora una addicció, i això és el que cal evitar. Una comoditat que podem observar en l'ús que en fan les masses, com la lectura sense anar carregats o la descàrrega de llibres. Tanmateix, l'addicció a la pantalla pot desvaloritzar aquestes comoditats. Resumint, en la dualitat amb què designem les noves tecnologies (comunicació i informació), caldria destacar que resulta molt més abastable arribar a la primera.

Només l'apropiació popular dels grans mitjans de comunicació de masses és capaç d'il·luminar una societat informada amb objectivitat. Cal recordar que la informació és objectiva i fiable, mentre que amb la comunicació hi ha diàleg i subjectivisme.

L'Eliminació de la Fricció i els Efectes Cognitius

Una característica que defineix molt bé les noves tecnologies és l'eliminació de la fricció, és a dir, les circumstàncies que s'interposen entre un agent econòmic i el bé que vol obtenir. Qualsevol interposició fa perdre temps i energia. Però la pèrdua de la fricció ens pot portar a l'aïllament i l'egoisme. Té una part positiva i una negativa:

• Positiva: La rapidesa permesa per les noves tecnologies.
• Negativa: La pèrdua de la tradicional riquesa vital.

El que hauríem de preguntar-nos molt sovint és: Què està fent internet amb les nostres ments? Una de les conseqüències és que nosaltres, els addictes, patim una pèrdua de memòria. Internet també ens condiciona, fent que pensem i escrivim depenent de l'instrument que estem utilitzant. Però, curiosament, aquesta facilitat no deixa de plantejar alguns problemes, com la irresponsabilitat, ja que en moltes situacions l'ordinador la fomenta.

Caos Informatiu, Pèrdua de Memòria i la Fusió Home-Màquina

Hem passat del control interessat del poder al caos. Formem part d'una societat del caos, plena de censura que vol contaminar la nostra informació. Però aquest no és l'únic error del qual participem, ja que hem perdut la importància de la memòria, un error radical i una mostra de les trampes que tendeix la falsa facilitat. Evidentment, no és el mateix tenir dades actives a la ment que confiar-les a una realitat exterior.

Molts estudiants cauen en el vici de recórrer a l'ordinador, evitant la perillosa novetat de discórrer, és a dir, de pensar. Tot això ens condueix a la necessitat d'analitzar la novetat de les relacions que les NTIC estableixen amb l'ésser humà.

Aquestes relacions avancen cada dia, ja que estem assistint a una fusió entre la televisió i l'ordinador. Tanmateix, aquests dos tenen una gran diferència: l'actitud activa enfront de l'ordinador i la passivitat del teleespectador. Aquest ideal de fusió sembla que busca aconseguir una unió entre la màquina i el cos humà.

Llibertat, Autonomia i Ús Creatiu de l'Ordinador

Encara que pensem que la televisió i l'ordinador són molt semblants, trobem detalls com la llibertat de l'ordinador de fer el que vulguis amb ell, mentre que en la televisió et sotmets a un horari determinat. Però per a realitzar la primera acció cal que sapiguem navegar, tenir idees i saber jugar amb aquestes; en definitiva, tenir autonomia.

I sobretot, cal abandonar el domini de la pantalla, ja que està feta per a registrar les accions de l'usuari, i d'alguna manera es converteix en l'amo actiu de nosaltres mateixos. Amb això volem dir que l'ordinador no és simplement una màquina d'escriure perfeccionada ni un full de càlcul, sinó una finestra oberta al món.

Una finestra que ens dona una sensació de llibertat i fins i tot de potència quan llancem un missatge a la xarxa. Aquesta acció es pot fer amb la noble intenció de voler donar a conèixer realitats o situacions ocultes, però alhora es pot utilitzar per a insultar o denigrar persones per enveja (per exemple, a Twitter).

Hem de saber distingir entre l'ús creatiu de l'ordinador i el seu maneig receptiu:

• En el primer cas, la pantalla és utilitzada projectivament, registrant la nostra iniciativa i sotmesa a la nostra activitat.
• En el segon cas, ens limitem a mantenir el que hi ha escrit, i a més és obra d'una altra persona.

Lectura en Pantalla, Bretxa Digital i Conflictes d'Interessos

Ja en una consideració elemental de la lectura mitjançant l'ordinador, la pantalla resulta més incòmoda i menys eficaç a diferència de quan tenim l'objecte entre les mans. Això es deu al fet que la pantalla produeix un efecte dominant i absorbent que fa més difícil l'assimilació i la concentració. Per això, cada vegada ens concentrem menys, perquè passem del paper. La conclusió general és que si no volem tenir una població mentalment degradada, necessitem complementar amb el llibre, la conferència, el debat i el diàleg, ja que la situació actual només beneficia els governants que ens regeixen.

I ja que tenim la sort de poder participar en la cibercultura, per què no l'aprofitem com cal? Estem en un món basat en l'economia i tècnicament avançat, en el qual el tercer món cau a un abisme, al que anomenem una bretxa digital. Aquesta perspectiva, que avui podríem designar més com a etnocèntrica, o fins i tot plutocèntrica, ja que dins d'aquesta destaquen les classes més altes i transmeten els seus valors. I com sempre, tenim un conflicte d'interessos contradictoris.

Els Antagonistes de la Cultura Digital i la Visió Marxista

En aquest context, hi ha tres antagonistes principals:

1. Les grans empreses, que volen maximitzar els seus beneficis i han degradat la creació cultural fins als extrems, llançant gran quantitat de publicitat.
2. El consumidor, que aspira a gaudir dels béns culturals de la manera més econòmica possible i actua amb la lògica d'accedir a la cultura.
3. El creador, que vol tant la difusió de la seva obra com que sigui retribuïda.

Trobem dos tipus de creadors: els que, quan els va malament, es queden marginats seguint els seus ideals, i els que entren en el món del consum i s'enfronten al gran perill: la publicitat. La causant d'aquest conflicte d'interessos és la pirateria i, per descomptat, el capitalisme, que és el rei i senyor de la nostra societat.

Tot canviaria si seguíssim l'ideal de Marx: «De cadascú segons la seva capacitat, a cadascú segons les seves necessitats». Així, el segrest de la cultura seria clausurat amb l'alliberament.