Impacte de Joan Fuster: Nosaltres, els valencians i l'assaig

Repercussió de l'assaig de Joan Fuster

Presentació i trajectòria

Tema 15. Valora la repercussió de l’assaig de Joan Fuster en el context de l’època.

Joan Fuster és l'intel·lectual més influent en la vida valenciana de tot el segle XX. Va estudiar Dret i va exercir d'advocat, però aviat ho va deixar i es va dedicar al que ell anomenava «ser Joan Fuster»: escriure sobre qualsevol tema. Va escriure poesia, teatre i articles, fins que va arribar a l'assaig, que considerava la literatura d'idees.

L'assaig i l'estil fusterià

L'assaig és el gènere literari en què més va destacar Joan Fuster. La seva obra assagística és molt diversa i flexible en la seva forma, des d'assaigs molt curts a llibres sobre un sol tema. Quant a la temàtica, podríem dividir-los en assaigs sobre temes generals, que va recopilar en llibres com Diccionari per a ociosos; llibres que tracten sobre temes d'història com Nosaltres, els valencians; i, finalment, assaigs que tracten sobre crítica literària i estudis d'autors i períodes de la història de la nostra literatura: Ausiàs March, Isabel de Villena, el Segle d'Or, la Decadència... Els seus assaigs es caracteritzen pel seu escepticisme, és a dir, dubtar de tot i qüestionar un tema des de tots els angles, abandonant tòpics i convencionalismes. El fet de qüestionar-ho tot, tanmateix, comporta que només arribi a idees inacabades i que mai no arribi a cap conclusió definitiva.

Tipus d'assaigs (resum)

• Assaigs d'autor sobre temes generals (Diccionari per a ociosos).
• Assaigs d'història i societat (Nosaltres, els valencians).
• Crítica literària i estudis d'autors i períodes (Ausiàs March, Isabel de Villena, Segle d'Or, Decadència).

Nosaltres, els valencians (1962)

Nosaltres, els valencians és un llibre publicat el 1962 i és l'obra de major repercussió. Es tracta d'una anàlisi històrica de la situació social i econòmica dels valencians. Una de les conclusions a les quals arriba en aquest llibre és que els valencians no tenen consciència nacional, que el caràcter valencià és provincià, despersonalitzat, sense consciència nacional i basat en tòpics; i explica que la solució als seus problemes era integrar-se amb altres pobles de llengua catalana per tal de crear una consciència nacional.

Propostes sobre la llengua i els estàndards

Com a exemple, considera que una llengua parlada per nou milions de persones com el català no podia tenir tres estàndards. Així doncs, pensa que l'única opció possible és englobar-los, sent un dels primers en parlar dels Països Catalans. A partir de la publicació del llibre, tota la política valenciana es divideix entre els qui el recolzen i els qui el rebutgen, fet que va marcar la situació sociopolítica valenciana de la segona meitat del segle XX.

Repercussió universitària i social

Els seus llibres tenen una notable repercussió en l'àmbit universitari, ja que, d'una banda, hi ha professors com Miquel Tarradell, Joan Reglà o Miquel Dolç que difonen les seves teories; i, d'altra banda, l'estudiantat, que arriba a la ciutat des dels pobles i les comarques valencianoparlants, es troba que València està totalment castellanitzada i veu que les teories fusterianes expliquen tot aquest fet.

Impacte cultural i lingüístic

La seva obra va fer que s'iniciara tota una infraestructura cultural a partir dels anys 60 per començar el procés de recuperació lingüística. A partir d'aquell moment aparegueren llibreries, editorials, premis literaris… que propiciaren l'ús de la nostra llengua.

Comentari final

En resum, l'assaig fusterià no només va influir la interpretació històrica i literària del País Valencià, sinó que també va ser motor de canvi social i cultural: va generar debat, va impulsar iniciatives editorials i va estimular una presa de consciència lingüística i política que marcà la segona meitat del segle XX.