L'Impacte de l'Imperialisme i el Pensament Anticolonial Europeu

Impacte de l'Imperialisme: Conseqüències Socials i Polítiques

L'imperialisme va tenir un impacte profund en les societats colonitzades i en les relacions internacionals:

• Segregació racial i social: Els colons acostumaven a viure en residències luxoses i no es barrejaven amb els autòctons. El cas més evident va ser l'apartheid a Sud-àfrica, on els blancs gaudien del poder polític i els negres tenien els seus drets molt limitats.
• Aculturació: Procés de canvi cultural que es produeix quan dues cultures diferents entren en contacte, sovint amb la dominació d'una sobre l'altra.
• Descolonització problemàtica i fronteres artificials: Es van tancar dins d'una frontera ètnies que havien estat dividides i enfrontades. Això va generar una multitud de conflictes posteriors.

El Pensament Anticolonial a Europa: Veus Dissidents

La idea que tothom, tant polítics com ciutadans europeus, volia colonitzar Àfrica és una fal·làcia. Van existir sectors polítics, econòmics i intel·lectuals que no veien clar que iniciar una política d’expansió colonial fos una bona idea. Encara que l’oposició no va aconseguir el seu objectiu, el pensament anticolonial va ser molt important en aquella època.

Oposició dels Comunistes i Anarquistes

Els primers que es van oposar a la cursa imperialista van ser els comunistes i els anarquistes. Van tenir dos motius principals:

• Els ritmes de treball a les indústries europees van augmentar considerablement per tal d’abastir els nous mercats colonials. Els obrers tenien molta més pressió a l'hora de treballar.
• L’imperialisme implicava perpetuar l’explotació capitalista i explotar mà d’obra d’altres territoris, en contra del seu sentiment internacionalista de solidaritat.

Així doncs, intel·lectuals, sindicalistes i líders polítics d’esquerres es van mostrar contraris al colonialisme i van denunciar l'explotació de les colònies.

Altres Veus Crítiques Europees

Però no només els obrers europeus es van oposar al colonialisme. Alguns (una minoria) polítics, economistes i intel·lectuals europeus tampoc n’estaven a favor per diverses raons:

• Cost: Mantenir i protegir colònies era molt costós (exèrcits, inversions, funcionaris).
• Raons diplomàtiques: Augmentar la presència a escala internacional (per a França) podia portar problemes contra la gran potència mundial (Gran Bretanya).
• Raons ideològiques: Si un estat construïa un imperi colonial que, normalment, s’administrava de forma despòtica, això acabaria reforçant les tendències autoritàries a Europa, anant en contra del reforçament de la democràcia.

La Posició de la Institució Eclesiàstica

Finalment, pel que fa a la institució eclesiàstica europea, tot i que grans personalitats (cardenals, arquebisbes, bisbes, etc.) o bé van fer negoci i es van enriquir amb el colonialisme o bé justificaven la superioritat d’Occident, va existir un percentatge important de membres eclesiàstics (sobretot missioners) que, recurrentment, van criticar l’actuació europea. Molts d’ells creien que la “tasca” encomanada havia de ser, només, estendre la fe veritable i guanyar fidels, però sota cap concepte explotar el territori, esclavitzar, etc.