Impacte Humà i Riscos del Sòl: Erosió i Desertificació

L’Activitat Humana i els Sòls

La pèrdua de sòls és un risc greu perquè:

• Els productors (vegetació) de qualsevol ecosistema en depenen directament i, en conseqüència, tot l’ecosistema.
• La seva regeneració és molt lenta.

La destrucció dels sòls pot provocar problemàtiques:

• Ambientals
• Socials
• Econòmiques

L’erosió i la desertificació són els principals riscos i poden tenir causes naturals o antropogèniques.

L'Erosió

És un procés geològic extern a través del qual els materials de la superfície terrestre (roques, sòls i sediments) són desgastats, arrencats i transportats d’un lloc a un altre per l’acció d’agents externs.

Conseqüències de l'erosió:

• Pèrdua de fertilitat.
• Afavoriment de la desertització.
• Deteriorament de rius i litorals per acumulació de sediments.
• Soterrament de sòls cultivables per sorres o graves.
• Inundacions per acumulació de sediments als cursos d’aigua.

L’erosió d’un sòl depèn de:

• Erosivitat: Capacitat erosiva dels agents que hi intervenen.
• Erosionabilitat: Vulnerabilitat del sòl enfront a ser degradat. Depèn de:
  • Tipus de sòl
  • Orografia
  • Vegetació

1 Erosió Hídrica

1. Impacte de les gotes de pluja trenca els terrossos que constitueixen la superfície, destruint la primera capa edàfica.
2. El sòl va absorbint aigua fins a la saturació.
3. En terrenys plans es formen tolls a la superfície del sòl; en pendents l’aigua s'escola.

L’erosivitat de la pluja i l’erosionabilitat del terreny determinen els efectes d’aquest procés.

L'aigua pot començar fent solcs petits, però si l'erosió continua, es formen barrancs i males terres que ja no es poden arreglar.

2 Erosió Eòlica

L’erosió eòlica (produïda pel vent) és típica de les zones àrides, perquè:

• Escassa vegetació: La vegetació subjecta les partícules del sòl i redueix la velocitat del vent.
• Manca d’humitat: L’aigua ajuda a cohesionar les partícules del sòl, per tant, si hi ha poca humitat el sòl està poc compacte i les partícules fines es desprenen amb facilitat.
• Presència de sediments fins: En deserts i zones semiàrides hi ha abundància de sorres i llims, que són fàcilment transportables pel vent.

Vents freqüents i intensos: En moltes regions àrides hi ha forts gradients tèrmics que generen vents constants i potents.

Desertificació

Desertització: Procés natural de formació de deserts.

Desertificació: Degradació del sòl i pèrdua de sòl fèrtil provocada directa o indirectament per l’ésser humà.

Processos que afavoreixen terrenys desèrtics:

• Degradació física: Pèrdua de l’estructura del sòl (compactació, pèrdua de permeabilitat i porositat,...) per ús de maquinària agrícola i el pasturatge intensiu.
• Degradació química: Pèrdua de la riquesa i la fertilitat del sòl per l’abocament d’elements contaminants, l’acidificació, el rentatge de nutrients o la salinització o alcalinització del sòl.
• Degradació biològica: Pèrdua d’éssers vius per la desaparició de matèria orgànica i mineralització de l’humus que provoca la desestructuració del sòl.

Erosió hídrica i eòlica: Pèrdua de la massa del sòl.

Espanya és l’únic estat europeu que té un alt risc de desertificació. Les causes són:

• Agricultura intensiva (mala gestió)
• Pasturatge intensiu (mala gestió)
• Incendis (negligències)
• Tala indiscriminada (mala gestió)

CONSEQÜÈNCIES

• Pèrdua de biodiversitat.
• Canvi climàtic.
• Disminució del volum d'O2 en l’atmosfera.
• Increment del CO2 atmosfèric.
• Increment de l’efecte hivernacle.
• Disminució de l’evapotranspiració vegetal.
• Pèrdua de sòl fèrtil.