Impacte Humà en el Medi Ambient i Capacitat de Càrrega

Impacte de l'Activitat Humana en el Medi Ambient

Degradació del medi ambient

• Degradació del sòl
• Pol·lució dels subministraments d'aigua
• Alteració dels cicles de la natura
• Destrucció/alteració dels recursos biològics

Noció de "Capacitat de Càrrega"

Concepte que prové de l'ecologia: Número màxim d'individus d'una espècie que un ecosistema donat pot suportar de forma indefinida.

Ampliació de la Definició de Capacitat de Càrrega

En Ecologia és la màxima població d'una espècie que pot mantenir-se indefinidament en un territori sense provocar una degradació en la base de recursos que pugui fer disminuir la població en el futur.

Aplicació en el cas dels humans

Número de persones que la Terra pot suportar de forma sostinguda, és a dir, sostenir indefinidament a un nivell de vida determinat sense destruir la base de recursos naturals.

Objeccions a l'aplicació en el cas dels humans

• L'espècie humana té un consum d'energia no relacionat amb l'alimentació més elevat que el consum d'energia relacionat amb l'alimentació.
• La distribució territorial de l'espècie humana no té una explicació únicament biològica.

Metàfora de Paul Ehrlich (I=PAT)

No és un indicador. I= Impacte humà sobre el medi ambient. P= Població humana. A= Riquesa en termes de PIB ("afluència"). T= Tecnologia.

L'activitat humana implica impactes ambientals

• Esgotament de recursos no renovables
• Esgotament de recursos renovables

Relació entre Població i Medi Ambient

L'ús de recursos i la producció d'escombraries no sols depenen de la grandària de la població.

La major part de l'anàlisi de la relació entre població i medi ambient es centra en la pressió que exerceixen les poblacions pobres dels països en vies de desenvolupament (països empobrits) sobre els recursos i no la pressió que el consum opulent del Nord fa sobre els ecosistemes (del Sud).

És la combinació de:

1. Formes de consum (nivell de vida)
2. Grandària de la població
3. Densitat en el territori
4. Sistemes de producció (tecnologia)

Principi de Lawrence Summers ("els pobres venen barat")

(Economista en cap del BM 1991) Eficiència en l'assignació de recursos en matèria ambiental. Proposa que els països pobres d'Àfrica estaven sub-contaminats.

Els països pobres havien d'acceptar una "redistribució" més justa dels residus i de la contaminació del món industrial "Gran progrés vers la rectificació del "desequilibri" tòxic actual".

Lògica econòmica de Summers

Si es traslladés una quantitat de residus tòxics a un país amb salaris més baixos les pèrdues econòmiques derivades de les pèrdues humanes serien menors donat que el cost d'oportunitat és inferior en aquests països.

Els països pobres haurien d'explotar el seu avantatge comparatiu de salaris baixos o d'accés als recursos naturals o el fet de tenir estàndards ecològics baixos.

Capacitat de Càrrega i Nivells de Vida

El concepte de capacitat de càrrega alerta dels problemes que una població excessiva pot causar sobre l'ambient, però també té limitacions en no incloure els diferents nivells de vida en la seva anàlisi.

• És cert que la quantitat absoluta de població afecta a l'ús dels recursos.
• El Fons de NNUU de la població urgeix a estabilitzar els nivells de població per a aconseguir nivells de vida més alts.

És necessari el control poblacional per a millorar la qualitat de vida en els països més pobres?

Amb transicions demogràfiques com la de la figura (Natalitat baixa, mortalitat puja, la diferència entre ambdues és menor) -> els nivells de vida + pautes de consum + tecnologia, seran més importants a l'hora de determinar l'estat del medi ambient.

Elements que impulsen a l'alça la taxa de fecunditat

1. Manca d'accés a serveis de salut reproductiva i planificació familiar
2. Dèficit d'educació de nens i dones
3. Pobresa
4. Poder limitat de la dona vs home

Esgotament dels recursos vs contaminació generada pels humans

Ús Endosomàtic i Exosomàtic d'Energia

La humanitat pot tenir grans diferències en l'ús d'energia i matèries entre persones i territoris.

1. Ús endosomàtic: ús d'energia que cal per a mantenir el metabolisme intern del cos.
2. Ús exosomàtic: instruments i eines que s'utilitzen habitualment, mesurats en termes de l'energia requerida per a la seva producció i ús.

Alfred James Lotka i Nicholas Georgescu-Roegen

Alfred James Lotka (1880-1949, USA) (estadista i químic), models dinàmics de poblacions i energia.

Nicholas Georgescu-Roegen (1906-94) matemàtic, estadístic i economista. La ley de la entropía y el proceso económico (The Entropy Law and the Economic Process, 1971) i Demain la decroissance.

Consum Endosomàtic i Exosomàtic

Consum endosomàtic: Consum de l'energia a través de l'alimentació i usos per part del metabolisme per a mantenir el conjunt de funcions internes i realitzar accions externes. Requeriments biològics (2500 kcal/dia).

Ús exosomàtic: Ús humà de l'energia per a "fins" externs al funcionament metabòlic (transport, processos productius, extracció de recursos naturals, etc). Tipus de societat, nivells de consum, costums, etc.. (<5000 kcal/ dia ->100.000 kcal/ dia)

Exemples d'energia exosomàtica

• En un país ric equival a quasi tot el que es coneix com a "energia comercial" o energia tècnica.
• En un país més pobre pot implicar fonts més tradicionals d'energia com l'energia animal, el vent, l'aigua o el foc.

Rol de la Tecnologia en la Producció i el Consum

Rol de la "tecnologia humana" en alimentar la capacitat dels humans de controlar la producció i el consum de béns i serveis. (Ús exosomàtic d'energia/ ús endosomàtic d'energia)

La raó és més o menys 5/1 en la majoria d'economies de subsistència (donat que es deu a l'ús de biomassa pel foc i a l'energia animal pel que fa a l'ús exosomàtic), mentre que arriba fins a valors de 90/1 en els països "desenvolupats".

És l'agricultura moderna eficient energèticament?

A l'agricultura ha augmentat la productivitat per hectàrea i per hora de treball però amb un considerable augment del consum d'energia.

1. Potència i producció d'aliments.
2. Densitat de població.
3. Força de treball en agricultura.

La Dieta Importa

S'ha de tenir en compte: consum endosomàtic d'energia (genèticament codificat) + el consum exosomàtic d'energia (definit socialment) (Capacitat de càrrega).

Desmaterialització de l'Economia

Què rol se li assigna a la tecnologia?

Desmaterialització: Disminució de la intensitat material de la producció al llarg del temps.

Hipòtesi de "la intensitat d'ús" Malenbaum (1978): el nivell d'ingrés és el principal factor que explica el consum de materials.

Durant el procés de desenvolupament econòmic els països tendirien a augmentar el consum d'energia i materials al mateix ritme que el creixement del nivell de renda, fins a arribar a un cert nivell. Aleshores, s'esperaria un procés de desacoblament entre creixement econòmic i consum de materials. Això provocaria que posteriors creixements en el nivell de producció no comportessin un augment en el consum d'energia i materials a la mateixa taxa.

Contaminació

• +: industrialització i reducció de la pobresa.
• -: Serveis, demanda per qualitat ambiental, estàndard més estricte (tecnologia verda)

Desmaterialització de l'economia: necessitat de cada cop menys quantitat de materials per unitat de producció. (Patró "U" invertida SO2, partícules en suspensió, concentracions de fum, contaminació de l'aigua...)

Conceptes de Desmaterialització

(de Bruyn y Opschoor 1997)

1. Desmaterialització dèbil: Per a existir només és necessària la reducció de la intensitat d'ús.
2. Desmaterialització forta: ha de disminuir el uso total de recursos com a variable extensiva:
   • major eficiència en l'ús dels recursos.
   • menor generació de producte interior brut.

Teoria Tradicional de la Desmaterialització

(Mielnik y Goldemberg 1999: 307; Opschoor 1997) El desacoblament s'explica per 3 factors:

1. El canvi estructural en l'economia, canviant de sectors altament intensius en energia a altres menys intensius.
2. Millores en l'eficiència energètica
3. Canvis en els patrons de consum.

Crítiques a la Teoria Tradicional

1. El desacoblament implica una desmaterialització dèbil (per unitat de PIB) però no una desmaterialització forta o absoluta (una reducció en el metabolisme del sistema)
2. El desacoblament ocorre quan el país ha arribat a un cert llindar de renda i consum d'energia i materials per càpita. Mirant els valors mundials, aquest llindar queda encara molt lluny per la majoria de la població.

Anàlisi de la Desmaterialització i Rematerialització

Anàlisis basats en l'aplicació de "ceteris paribus" a sèries històriques -> I el futur? menys recursos/unitat de producte NO implica una reducció en termes absoluts.

La majoria dels estudis no tenen en compte el factor temps a l'hora d'avaluar l'impacte d'una societat via consum d'energia i materials.

• En el cas de l'energia implica que una política de promoció de l'eficiència energètica a nivell micro (agents econòmics individuals) pot augmentar el consum d'energia a nivell macro (tota la societat) (Herring (1999)).

Rematerialització de l'economia

(De Bruyn y Opschoor 1997): Alguns països viuen en una fase de rematerialització que segueix una anterior de desmaterialització "hipòtesi de reacoblament" implica que una inversió de tendència sempre és possible.

Existeixen països que tenen una corba de transflux en forma de N (segons l'interval analitzat) 3 fases:

1. L'ús de recursos creix de forma paral·lela al creixement de la renda.
2. Fase de capitalització de l'economia ve seguida de reducció en la taxa de rematerialització, (major crescuda de producció en el sector dels serveis).
3. Nova fase de materialització pot començar en qualsevol moment (ex. en introduir noves activitats en el procés econòmic). Fase que sol continuar fins que noves innovacions tecnològiques permeten un nou desacoblament (millora en l'eficiència de les noves activitats).