Impacte de l'ésser humà sobre l'Atmosfera i la Hidrosfera

La Terra

geosfera, edadosfera, hidrosfera, biosfera, atmosfera. Relació entre l’èsser humà i el medi.

Recursos

béns de la naturalesa que els éssers humans fem servir per les nostres necessitats. Solen ser escassos. Situació de risc = quan els processos que generen els recursos són massa febles o massa forts (ex- aigua). Residus = productes de rebuig que no tenen cap valor econòmic, són els principals problemes ambientals. És important estudiar la millor manera d’abocar els residus per tal de crear el menor dany possible. Risc = procés de la natura que pot causar catàstrofes o altres processos més lents com l’erosió… = perillositat x (exposició x vulnerabilitats : danys) Riscos mediambientals = Quan aquests processos interactuen amb l’home Risc induït = risc desencadenat per l’acció de l’home. Minimitzar risc amb, ordenació del territori, prevenció i previsió. Impactes = resultats de l’acció de l’home sobre el medi.

l’Atmosfera

és l’embolcall gasós de la Terra, que juntament amb la Hidrosfera creen el sistema de capes fluides terrestres que estan estretament relacionades entre elles. Composició: - Homosfera (fins als 100km, N+O+AR+CO2. - Heterosfera (fins als 10.000, diferents capes i composicions) Estructura- Troposfera (8-18km, capa més prima però on tenen lloc els fenòmens atmosfèrics, la temperatura disminueix fins a -70º) - Estratosfera (fins a 60km, la temperatura augmenta fins al 0º, + o - als 40km = zona més elevada d’ozó) Capa d’ozó = filtra rajos ultraviolats. - Mesosfera (60-100km, temperatura baixa fins -90º) - Termosfera (600km, fort augment de la temperatura + grans oscil·lacions tèrmiques dia/nit. + forta ionització que pot crear auroras boreals) - Exosfera (10.000km, última capa atmosfèrica, baixa concentració de gases, densitat quasi nula). Funcions : - filtre radiació solar. - evita contrastos tèrmics - impedeixen caiguda meteors - conté el CO2 necessari - completa el cicle de l’aigua. Efecte hivernacle;--> És un procés energètic important on diversos gasos atmosfèrics (CO2, CH4, N2 i H2O), emeten en forma de radiacions infrarojes part de l’energia emesa per la superfície terrestre, aquesta calor queda retinguda a l’atmosfera. Aquest fenomen juga un paper clau en les temperatures suaus de la Terra. El risc d’aquest és que a causa de les activitats humanes ha augmentat considerablement. OZÓ:--> Formació→ radiació UV trenca oxigen molecular i allibera els àtoms, aquests es recombinen i formen O3. => O2 + UV = O + O; O2 + O = O3 Destrucció → O3 + UV = O2 + O. Com que és inestable també ha de reaccionar amb altres components (N, H2…) => O3 + X = XO + O2. L’Ozó a la troposfera és perillos i contaminant, però l’ozó a l’estratosfera actua com a barrera de protecció contra els UV. CFC’S: - Altera el cicle natural de l’ozó, allibera Cl o Br. - Es fan servir en refrigerants o aerosols. Alliberen radicals de Cl que destrueixen l’Ozó + ràpid que el procés natural => Cl + O3 = ClO + O2 que també passa ClO + O2 = Cl + O2 i pot tornar a intervenir en ser alliberat. Radiació solar: - Albedo = energia solar reflectida per la superfície de la Terra. - 30% de la radiació és Albedo i 70% absorció. Clima= estat ideal i mitjà del temps atmosfèric, definit pels paràmetres meteorològics d’un lloc i temps determinat. .- Factors astronòmics = canvi quantitatiu d’energia (impactes meteorits). - Factors geològics = canvi quantitatiu o distribució (erupcions volcàniques) - Factors antropogènics = activitats humanes. Temps atmosfèric = variacions de l’estat de l’atmosfera en un temps i lloc determinat.

1

Factors que determinen el clima: latitud, altitud, orientació i humanització. Terra= 2 zones amb temperatures extremes: - regions equatorials (corrents ascendents, baixa pressió, l’aire que s’eleva de l’equador circula per la part alta de la troposfera cap als pols) - regions polars (aire fred i dens, corrents descendents = altes pressions, l’aire fred que baixa pels pols tendeix a dirigir-se en la superfície a l’equador.

a Catalunya, 2 dominis: - oceànic, Vall d’Aran i propers, clima temperat humit. - mediterrani, gairebé tot el territori segons l’àrea és continental, litoral… Catalunya = precipitacions escasses, origen mediterrani. Probabilitat de sequeres. Vents carregats d’humitat que causen precipitacions importants, causen depressions. Conca mediterrània té un clima mediterrani amb masses d’aire càlids i humits.

FENÒMENS ATMOSFÈRICS--> corrents convectius = aire calent de la part superficial és menys dens i puja. Es va refredant i tendeix a descendir formant aquests corrents. Moviments d’aire superficial que van de les zones de descens a les d’ascens. - Anticicló= zones de descens de masses d’aire i originen altes pressions. - Borrasques = zona d’ascens de masses d’aire, són zones de baixes pressions - Pressió atmosfèrica = pes d’una columna d’aire en una zona del planeta. Humitat relativa = quantitat de vapor d’aigua que conté l’aire en relació amb la quantitat màxima que pot contenir a una temperatura determinada. = 100 x humitat absoluta / humitat relativa.

Distribució de les precipitacions. - zona equatorial: pluja més abundant + altes temperatures + alta quantitat de vapor d’aigua. - zones anticiclons subtropicals → pluja escassa (Àfrica, Aràbia, Amèrica del Sud, Costa occidental…) Front = Regió de contacte entre dues masses d’aire de diferent temperatura i humitat = fenòmens meteorològics i canvis de temps: - freds → aire fred + dens obliga a pujar a l’aire càlid, ascendeix i condensa = precipitació intensa - càlids → aire calent + dens s’enfila sobre el fred, superfície de contacte més llarga = precipitacions intenses i duradores. - oclus → front fred i càlid en una depressió - estacionari→ cap de les dues masses pot desplaçar l’altra. Brises = vents locals que es produeixen per diferències en la temperatura de l’aire. HIDROSFERA I IMPACTES - Usos de l’aigua: consumptius, no consumptius. Domèstics i urbans, industrials i agrícoles. Aigües minerals = H2O amb un mínim de sals. Aigua dolça = 3% + distribució irregular. SOLUCIONS!! → cerca de nous recursos: com la - construcció de nous embassaments (regula cabal riu però alteració paisatge visual) - desalinització (destil·lació = evaporació + condensació) o tecnologia de membranes (osmosi inversa), però alt consum energètic. - Reciclatge H2O usada → en zones àrides per regar. - Transvasament→ inconvenient = menys aqüífers subterranis i menys cabal de l’aigua. EFECTES CONTAMINACIÓ H2O. - Eutrofització → Aportació de N i P a l’aigua. = + algues = manca de llum a la profunditat. + descomposició de matèria orgànica = - O2. SOLUCIÓ = depuració de l’aigua residual o injectar O2. - Marees negres → massa oliosa que es crea quan es produeix un vessament d’hidrocarburs. = manca d’oxigenació + toxicitat pels organismes. Eliminació amb recollida mecànica. - Contaminació derivada de la sobreexplotació d’aqüífers→ Intrusió marina: = + nivell d’aigua salada i mobilització d’aigües contaminants = sobreexplotació.