Impacte econòmic i demogràfic a Espanya (1914-1930)
Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,72 KB
Conseqüències econòmiques de la Primera Guerra Mundial
La Gran Guerra va portar un boom econòmic per al país. La situació de neutralitat va permetre un creixement considerable de la producció i de les exportacions de matèries primeres, carbó i manufactures. La desaparició de la competència estrangera dels països bel·ligerants i l'enorme demanda per a l'abastiment d'aquests mateixos països en conflicte expliquen l'auge econòmic.
No obstant això, el final de la guerra i de la demanda dels països bel·ligerants va acabar amb l'eufòria i va desencadenar la crisi.
No tots els sectors econòmics es van veure igualment afectats:
- Sectors modernitzats: El siderúrgic i el químic.
- Nacionalitzacions: Els ferrocarrils i la mineria van passar a mans nacionals en retirar-se el capital estranger.
- Sectors en dificultats: El tèxtil i l'agricultura, en no haver-se modernitzat.
De la crisi a l'eufòria dels anys vint
Les dificultats econòmiques europees van ajudar a fer que la crisi es prolongués fins a 1924. El cop d'estat de Primo de Rivera es va produir en un context de dificultats econòmiques. No obstant això, paral·lelament al que estava ocorrent a Europa, la segona meitat dels anys vint va coincidir amb un nou període d'eufòria econòmica.
La recuperació va permetre que la Dictadura dugués a terme una ambiciosa política d'inversions en infraestructures. En aquests anys es van introduir novetats amb llarga repercussió en la nostra economia:
- Creació de les Conques Hidrogràfiques per al desenvolupament del regadiu.
- Inversió en la xarxa ferroviària i nacionalització de les línies.
- Establiment del monopoli de petrolis (CAMPSA).
- Creació de la Companyia Telefónica.
La contrapartida d'aquesta política inversora va ser el retorn a una situació d'endeutament de l'Estat. Aquesta circumstància va ser molt negativa a l'hora d'enfrontar-se a les repercussions a Espanya de la crisi de 1929 durant la II República.
La població
La població espanyola va créixer de forma lenta però continuada. La caiguda de la taxa de mortalitat, basada en les millores sanitàries, va ser la raó d'aquest increment demogràfic, malgrat l'elevada mortalitat infantil.
La major catàstrofe sanitària va ser l'epidèmia de grip de 1918-1919, que va causar la mort a 230.000 persones d'un total de vuit milions de malalts. Coneguda en el món com la "Grip Espanyola", va causar més morts en tot el planeta que la Segona Guerra Mundial.