Impacte de les Desamortitzacions de Mendizábal i Madoz a Espanya

Les Desamortitzacions a Espanya: Mendizábal i Madoz

Introducció a les Desamortitzacions

La desamortització va significar un canvi essencial en el sistema de propietat i tinença de la terra, sent un procés important en la revolució burgesa. Les més transcendents a Espanya van ser les de Mendizábal (1836) i Madoz (1855).

Causes de les Desamortitzacions

Els reformistes il·lustrats del segle XVIII s'havien preocupat per obtenir el màxim rendiment de la terra i dels recursos naturals, que consideraven la font de riquesa de l'Estat. Consideraven necessari canviar el sistema senyorial de propietat de la terra. Durant l'Antic Règim, una part important de les terres eren de "mans mortes". A més de no tributar, aquestes terres no es podien vendre. La desamortització permetria que l'Estat obtingués recursos per amortitzar el fort deute públic que arrossegava mitjançant la venda o subhasta d'aquestes terres. El procés tenia dues fases:

• L'Estat s'apropiava d'aquests béns.
• Els béns desamortitzats es posaven en venda mitjançant una subhasta pública.

La Desamortització de Mendizábal (1836)

Al llarg del segle XIX, els diferents governs espanyols van decretar noves desamortitzacions, però no van ser efectives fins al regnat d'Isabel II. L'any 1836, amb la pujada al poder, els progressistes van assumir la tasca de desmantellar les institucions de l'Antic Règim i implantar el règim liberal. L'acció dels progressistes va ser essencial en la concepció jurídica dels drets de propietat. En el marc de la reforma agrària, Mendizábal va decretar la dissolució dels ordes religiosos que no es dediquessin a l'ensenyament, fet que permetria la incautació per l'Estat del seu patrimoni. Els béns del clergat regular desamortitzats es van posar a la venda. La dissolució de les ordres religioses va produir:

1. La desvinculació de la propietat i supressió de les primogenitures.
2. La dissolució del règim senyorial (abolició de les atribucions jurisdiccionals dels senyors).

Els recursos obtinguts de la venda de propietats eclesiàstiques van servir per a l'exèrcit isabelí. Per assolir l'establiment del nou règim liberal el 1836 era necessari guanyar la guerra carlina.

La Desamortització de Madoz (1855)

L'any 1855, durant el Bienni Progressista, el ministre d'Hisenda, Pascual Madoz, va promulgar la Llei de Desamortització General, segons la qual es posaven a la venda tots els béns de propietat col·lectiva:

• Els béns eclesiàstics que no s'havien venut anteriorment.
• Els béns dels ajuntaments (béns propis i comuns).
• Els béns dels ordes militars, de les confraries i de les institucions benèfiques.

El procediment utilitzat per a les vendes va ser similar al de Mendizábal, però hi havia diferències:

• Els recursos econòmics obtinguts es van dedicar a finançar la industrialització del país i a l'expansió del ferrocarril.
• Els béns dels ajuntaments no eren propietat de l'Estat, però aquest rebia l'import de les vendes i el transformava en títols de deute per ser utilitzats en benefici de l'Estat.

Conseqüències de les Desamortitzacions

Canvis Socials

La burgesia financera es va convertir en la principal compradora de les terres i va constituir l'oligarquia terratinent. L'Estat va aconseguir recursos econòmics.

L'expulsió dels pagesos dels nous latifundis va generar una gran massa de pagesos sense terra que es van convertir en jornalers.

Canvis Econòmics

La desamortització va permetre l'expansió de la superfície cultivada i l'aplicació d'una agricultura més productiva (especialització de cultius).

Nota: Alguns edificis religiosos es van convertir en edificis públics.