Impacte dels canvis tecnològics en l'integració dels mercats

Com afectaren/afecten els canvis tecnològics de la IIRI i la IIIRI sobre l'integració els mercats?

Darrere la II RI i la 1ª Globalització s'origina l'integració del mercat mundial de béns i factors.

Entre 1820 i 1913 es produeix una gradual liberalització dels controls sobre les corrents de capital, béns i mà d'obra.

Els efectes que això suposa són:

• Augment del comerç.
• Augment de les immigracions.
• Augment dels moviments de capital.
• Un nou període de canvi tecnològic que porta al creixement econòmic.

Entre 1870 i 1900 es desenvolupen una sèrie d'innovacions que tenen com a consequència l'increment de les necessitats de les empreses i l'increment de l'esforç en I+D.

Tot això provoca que:

• Els costos de viatjar es redueixen prou.
• S'abaratzen i apareixen nous materials.
• S'apliquen les noves fonts d'energia elèctrica i petroli.
• Es creen grans empreses amb noves formes de gestió i control.
• Es posen en marxa els nous sistemes d'organització dels processos productius i la força del treball, també anomenats Taylorisme i Fordisme.

Per altra banda, rere la III RI i la II Globalització sorgeix el procés d'integració i independència econòmica entre els països i regions del món. Els mercats que s'integren són el del treball, béns, serveis, capital i tecnologia.

Què coneixem per Taylorisme? I per Fordisme?

El Fordisme:

La proposta de Henry Ford: en 1908, Henry Ford dissenyà un cotxe anomenat model T que va tenir molta acceptació en la gent per la seva gran versatilitat. El fordisme va sorgir al segle XX. Es tracta d'un sistema de producció creat per l'empresari nord-americà Henry Ford, la principal característica és la fabricació en massa. Henry va crear aquest sistema en 1914 per a la seva indústria d'automòbils, projectant un sistema basat en una cadena de muntatge. Es tracta de dividir el treball de producció en diferents etapes, en les quals treballadors o màquines, especialitzades exclusivament en aquesta fase de producció, les realitzen de forma ràpida i eficient.

Els seus principis són:

1. Principi d'intensificació: disminuir el temps de durada utilitzant ràpidament màquines i matèries primeres, i comercialitzant el producte el més aviat possible.
2. Principi d'economia: consisteix en reduir al mínim el valor de la matèria primera en transformació.
3. Principi de productivitat: augmentar les capacitats de producció de l'home mitjançant l'especialització de la cadena de muntatge. L'operari guanya més i l'empresari té major producció.

Aquest sistema es considerà idoni fins la dècada dels 70 del segle XX, en la qual començaren a veure's els seus inconvenients:

• Complexitat de l'organització i alta probabilitat d'errors, donant lloc a falles d'eficiència.
• Acumulació d'un alt volum de mà d'obra feia que els sindicats de treballadors tinguessin major pes i aconseguissin salaris més alts.
• Dificultat per instal·lar cada fase productiva en el lloc en el qual és més eficient: en països on la mà d'obra era més barata, o subcontractar-la a altres empreses que els oferissin menors costos.

El Taylorisme:

A partir de 1870 els canvis en la indústria foren tan importants que s'inicià la 2ª RI. A diferencia de la primera, aquesta va ser el resultat de la unió entre la ciència, la tècnica i el capital financer. Així és com l'enginyer estatunidenc, Frederick Taylor, proposà el seu mètode de treball, on el seu objectiu era aconseguir la major productivitat possible a través d'un sistema d'especialització del treball dels operaris. El taylorisme correspon a la divisió de diferents feines de producció que porten en ell l'aïllament dels treballadors i la imposició d'un salari proporcional al valor que afegeixen al procés productiu. A aquest mètode l'anomenem Organització Científica del Treball (OCT).

L'organització del treball taylorista transformà la indústria en els següents sentits:

• Augment de les habilitats de l'obrer a través de l'especialització i el coneixement tècnic.
• Major control del temps a la planta, la qual cosa significava major acumulació de capital.

Era la idea inicial del individualisme tècnic i la mecanització del rol. L'estudi científic de moviment i temps productiu. Se li exigia al treballador a no parar la seua feina, i estar sempre atent i predisposat. Taylor baixà els costos de producció perquè niava que pagar menys salaris. Les empreses inclús arribaren a pagar menys diners per cada peça per a que els obrers es donaren més presa. L'excés d'especialització aconseguí que l'obrer pergués la satisfacció pel seu treball. També la repetició monòtona de moviments generava distracció, accidents, major absentisme laboral i pèrdua de qualitat del treball.

Descriu els principals canvis que causà l'aparició de les empreses gerencials durant la segona RI a finals del segle XIX. Diferències amb les pimes familiars.

Els principals canvis que provocà l'aparició de les empreses gerencials foren:

• Els canvis econòmics de finals del segle XIX i principis del XX.
• L'augment de la competència, degut a la incorporació de països en desenvolupament.
• I les noves tecnologies.

Tot això té com a consequència la necessitat de coordinar entre la producció i la distribució per minimitzar costos de producció, havent així d'invertir en gestió (management).

En resposta a aquests canvis:

• Apareixen les empreses de gran tamany racionalitzades organitzativament.
• Neixen l'empresa corporativa i el capitalisme gerencial.
• A més, es divideix entre propietat i gestió, un canvi fonamental en l'estructura de l'empresa, sorgint així les societats anònimes de responsabilitat limitada i els gestors professionals amb formació específica.

La principal diferència entre les empreses gerencials i les pimes familiars és que en les primeres sorgeix la divisió entre propietat i gestió, mentre que en les segones, la propietat i la gestió no estaven separades ja que els negocis familiars els gestionava directament el fundador de l'empresa.

Altra diferència és que a finals del segle XIX i principis del XX apareixen les societats anònimes, mentre que a principis del XIX hi havia una escassa implantació de les formes anònimes d'associació.

Per altra banda, les empreses gerencials requerien un alt grau de finançament mentre que les pimes familiars es finançaven amb finançament propi, és a dir, s'autofinançaven.