Impacte del turisme a l'economia i la societat

1. El Turisme: Una Perspectiva Històrica

El turisme té una llarga història que es remunta a l'antiguitat, amb evidències de viatges per motius comercials, religiosos i culturals. En termes moderns, el turisme es va desenvolupar amb la Revolució Industrial i la millora de les infraestructures de transport. Es pot classificar en diversos tipus, com ara turisme cultural, ecoturisme, turisme d'aventura i turisme gastronòmic, entre d'altres. El turisme té un impacte significatiu en l'economia, generant ocupació, ingressos i desenvolupament d'infraestructures. Tanmateix, també pot tenir efectes negatius, com la degradació ambiental i cultural. La política turística inclou regulacions, promoció i desenvolupament sostenible per gestionar aquests impactes i maximitzar els beneficis del turisme.

3. Anàlisi del Sector Turístic

Evolució dels Sectors Primari i Secundari

L'evolució del sector primari i secundari ha experimentat una disminució relativa en termes de la seva contribució al PIB i a l'ocupació a Espanya. Això es deu a factors com la industrialització, la modernització agrícola i la diversificació econòmica.

El Procés de Terciarització a Espanya

El procés de terciarització a Espanya es refereix a l'augment significatiu de les activitats del sector terciari en comparació amb els sectors primari i secundari. Aquest canvi ha estat impulsat per la urbanització, la revolució industrial, el turisme, els serveis públics i la participació creixent de les dones al mercat laboral.

Característiques del Sector Terciari

El sector terciari es caracteritza per activitats que no produeixen béns materials directament, sinó que ofereixen serveis. Aquestes activitats inclouen transport, comunicacions, turisme, comerç, salut, educació, cultura, oci, finances i administració, entre d'altres. Les funcions principals del sector terciari són proporcionar serveis a la producció, distribució, serveis socials o col·lectius, i serveis personals per al consum final.

4. Definició de Conceptes Clau

Balearització: Model d'estructuració econòmico-territorial de les Illes Balears dels anys 1960-70. Implica un desequilibri sectorial, amb hipertròfia del subsector turístic, lligat a una dependència exagerada de l'exterior. Territorialment, es tradueix en un alt ritme d'edificació al litoral, no sempre acompanyat d'una adequada planificació. Exemple: Magaluf, Santa Ponça.

Turisme de masses: Moviment de població molt lligat a la satisfacció de l'oci que ha posat a l'abast d'un gran nombre de persones de condició socioeconòmica variada la possibilitat de passar les vacances lluny de la residència habitual. Es va desenvolupar, a partir de la dècada del 1960, al voltant d'un nombre limitat de destinacions com a conseqüència de l'abaratiment del transport, l'increment del poder adquisitiu i l'augment del temps lliure. Exemple: s'Arenal, Benidorm, Paguera, Santa Ponça.

Portolà: Guia de rumbs i direccions, de les quals existeix constància que van sorgir amb anterioritat a les cartes portolanes. Inclouen les distàncies entre els llocs mesurades en dies de navegació, punts d'etapa del trajecte, direccions, rumbs magnètics, etc. Exemple: Portolà de l'Escola mallorquina.

Ibèria calcària: Zona de substrats rocosos formats per materials d'origen marí que es van plegar durant el Terciari i produeixen paisatges càrstics. Exemple: Àrea del País Basc a la Serralada Cantàbrica, Prepirineu.

Producte Interior Brut (PIB): Suma del valor de tots els béns i serveis finals produïts per un espai (país, CCAA, província, etc.) en un any. D'això cal deduir el valor dels serveis i béns generats fora de l'espai, encara que sigui amb capital nacional, i sumar els corresponents als efectuats per empreses estrangeres a l'interior de l'espai. També inclou les inversions amb la finalitat de canviar els mitjans de producció. Exemple: El PIB va créixer un 5,5% a Espanya (2022).

Estacionalitat turística: Propietat d'atracció que posseeix un espai turístic tan sols durant una determinada època de l'any. Generalment són les condicions climàtiques les que la marquen o determinen l'atractiu. La utilització de l'equipament de forma discontinua en el temps incideix en la seva rendibilitat; a més, la seva població pot experimentar canvis d'activitat o estar parcialment desocupada. Exemple: Les diferenciacions de preus segons sigui temporada alta, mitjana o baixa. Les mitjanes mensuals (sobre 100 de promig) el 1995 eren de 195,5 el mes d'agost i 51,2 el mes de gener.