L'Impacte del Franquisme a Espanya: Aspectes Socials, Econòmics i Polítics

Franquisme 2: Àmbit Social: A causa de l’arribada de la maquinària al camp, molts treballadors han de marxar de la ciutat (èxode rural). Mà d’obra al camp. Per la millora de l’economia, hi ha una millora en el nivell de vida dels espanyols. 1960-75: augment de la població més alt de la història d’Espanya. Baixa la mortalitat i milloren les condicions de vida. +Obres industrials que pagesos. Procés d’urbanització: barris nous densament poblats amb nivells de vida molt inferiors a la resta d’Espanya. Dues Espanyes: poblada i jove, i despoblada i vella. A causa del turisme, les dones comencen a treballar i estudiar. No hi ha paper tradicional; hi ha un increment de la població escolaritzada; família nuclear. Les noves generacions, que no havien viscut la guerra civil, tenen una actitud més antifranquista. Hi ha nous conflictes laborals, un canvi generacional dels nascuts després de la guerra civil: actitud antifranquista, mentalitat més oberta i europea, i amb més educació. Migració d’espanyols a Europa. 1960-75: augment de conflictes socials i ampliació democràtica.

Catalunya: + Creixement econòmic que la resta d’Espanya. Gran part de l’èxode rural arriba a Catalunya i s'instal·len a les perifèries (Badalona, Bellvitge, Cornellà). Creix el barraquisme a les afores de la ciutat. Nova classe mitjana: nova burgesia catalana. Augment de l’ús del català en l’àmbit públic, publicacions en català, projectes culturals i “nova cançó catalana” juntament amb + moviments antifranquistes: augment de l’identitat catalana i defensa de l'ús dels símbols. Amb la mort de Franco, Catalunya es mostra molt partidària d’un règim de llibertats, autogovern català i amnistia pels presos.

Economia: 1957: l’economia espanyola toca el col·lapse: dèficit comercial, inflació i desequilibri del pressupost. Fi a l’autarquia: aperturisme, economia de lliure mercat. Pla d'Estabilització (1959): creixement i modernització de l’economia; estabilització de l’economia: congelar sous i limitar préstecs elevant els interessos per reduir la inflació; liberalització de l’economia: no intervenció de l’estat ni preus fixos, eliminació del proteccionisme. Es devalua la peseta per a la inversió estrangera. Organismes internacionals atorguen préstecs a Espanya. Plans de desenvolupament econòmic: impulsar l’activitat del sector públic i ajudes al sector privat. Objectiu: milions en el sector industrial. El motor principal de l’economia és la indústria. 1960: crisi de l’agricultura. A causa de la demanda d’aliments, propietaris inverteixen en terres. Creació d’explotacions ramaderes modernes. + Importacions i exportacions. A causa del turisme, construcció d’hotels i àrees turístiques. Millora el nivell de vida dels espanyols, tot i la dependència econòmica de factors externs (1. Trameses d’emigrants, 2. Divises dels turistes, 3. Inversions al país d’empreses estrangeres), no gràcies al règim, sinó al Pla d'Estabilització. Millora el nivell de vida i la renda per càpita. Greu crisi econòmica: pujada del preu del petroli i conflicte internacional a la colònia espanyola del Sàhara.

Política: Pla d'Estabilització: tecnòcrates volen un creixement econòmic, per tant plantegen un desenvolupisme econòmic. Pla de desenvolupament econòmic: tres plans de 4 anys de duració. No va tenir bons resultats. Causes de la millora industrial: millora de la producció industrial, importació de maquinària, inversió estrangera i baixos costos (per la devaluació de la moneda). 1960: crisi de l’agricultura: creació d’exportacions ramaderes modernes: mà d’obra i explotacions petites i + màquines i producció. Procés d’urbanització, augment de les xarxes de comerç i del turisme, + importacions i exportacions. El creixement i desenvolupament econòmic va degut a l’onada d’expansió europea, tot i que el règim diu que és gràcies a ell. L’economia europea salva a Espanya de la fallida. Procés d’urbanització de barris nous. A causa del turisme, hi ha una modernització: societat de consum, laïcització, llei general d'educació (1970): accés a l’ensenyament de tots els espanyols. Reformes institucionals i legislatives: creació del Tribunal de Orden Público (1963); llei de bases de la seguretat social (1967); supressió de la censura (1966); llei orgànica de l'estat (1967); Franco designa com a successor Joan Carles de Borbó (1969). Tensions entre oberturistes i immobilistes: escàndol Matesa. Acaba guanyant Carrero Blanco amb la sortida dels ministres oberturistes. El Vaticà ordena a l'església espanyola distanciar-se del règim franquista: laïcització de l’estat i pèrdua de poder a Espanya. Anys 60: recomposició de l’antifranquisme polític: protagonisme de l’esquerra. Al congrés europeu, els moderats de dretes juntament amb els republicans i socialistes denuncien a l’exili la dictadura de Franco. 1959: Creació d'ETA / 1968: comencen a atemptar. Mobilitzacions a causa de les condemnes a mort d'ETA. 1964: creació de sindicats com Comissions Obreres. CNT, pràcticament desapareix. 1968: tancament de centres i expulsió de professors. Tensions de govern internes: el govern es torna més dur pels immobilistes. 1973: assassinat de Carrero Blanco per ETA: president: Arias Navarro. Oberturistes surten del govern. 1969: Espanya cedeix el territori d’Ifni al Marroc. Marxa verda: invasió pacífica del territori espanyol del Sàhara del Marroc. 1975: se’ls hi atorga aquest territori. 20 de novembre de 1975: mor Franco.